Ramon Graus

(Sant Llorenç de Morunys, 1968) és arquitecte i professor d’història de l’arquitectura i la construcció de la Universitat Politècnica de Catalunya des de 1999. Està particularment interessat en les interdependències entre la tècnica i l’arquitectura al món contemporani.

L’any 2012 s’ha doctorat amb la tesi Modernització tècnica i arquitectura a Catalunya, 1903-1929 dirigida per Pere Hereu i Jaume Rosell, i llegida a la Universitat Politècnica de Catalunya [Premi IEC de Teoria i Crítica d'Arquitectura Lluís Domènech i Montaner 2014, Premi Extraordinari de Doctorat UPC 2014].

Ha escrit, molt particularment, sobre la història de l’arquitectura a la Catalunya contemporània.

"Rogent, director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1871-1875-1889)". Dins: Elias Rogent i Amat: Teoria i pràctica arquitectònica a la segona meitat del segle XIX : XLVIè Curset : Jornades Internacionals sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic. Barcelona: AADIPA, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2025, p. 63 - 72.

"Vers una "construcció catalana" i moderna (1879-1909)". Dins: Lluís Domènech i Montaner: Europa i més enllà : XLVè Curset : Jornades Internacionals sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic. Barcelona: AADIPA, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2025, p. 43 - 49.

A cavall de dos segles, Lluís Domènech i Montaner participà de manera decidida en la recerca d’una arquitectura catalana i moderna. En aquest context, compartí idees i experiències amb Elies Rogent, Joan Torras, Josep Puig i Cadafalch i altres arquitectes de la dita «nova escola catalana». La ponència intentarà demostrar com dins d’aquest projecte ideològic hi jugà un paper nuclear la mitificació de la «construcció catalana», una tradició basada en el maó, renovada i sistematitzada en diverses etapes, que arribà al seu esplendor en les obres canòniques del Modernisme. 

Álvarez,  Julián; Martín-Nieva, Helena. "Higini Arau y la acústica de salas : el camino hacia su reconocimiento internacional". Dins: Redes Transnacionales de la Arquitectura Española (1976-2006): 1.er seminario RETRANSLATES. Barcelona:  Iniciativa Digital Politècnica, 2025, p. 20 -21.

"Sobre el mercat d'Abaceria Central (1893)". Dins: Butlletí d'arqueologia industrial i de museus de ciència i tècnica. Barcelona:  Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2023, n. 89,  p. 21 - 22.

"Bridging the gap: Engineer Eduardo Torroja in the post-war networks of Modern architecture". Dins: Construction History. Cambridge: Construction History Society, 2023. vol. 38, n. 1, p. 99 - 115.

L’obra de l’enginyer espanyol Eduardo Torroja va ser coneguda i admirada internacionalment per arquitectes i enginyers després de la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, les tres obres que el donaren a conèixer en l’àmbit de les estructures laminars de formigó armat —el mercat d’Algeciras, el Frontó Recoletos i l’Hipòdrom de La Zarzuela— havien estat construïdes vint anys abans, durant la Segona República Espanyola. L’article explora els mecanismes que permeteren aquesta difusió endarrerida, ja durant els anys cinquanta. 

"What time is this place? City museums faced with the Historic Urban Landscape approach". Dins: European City Museums. Barcelona: Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), 2023, p.  303-314.

"Behind the façade : Comparing three building traditions : London, Lisbon, Barcelona". Dins: CAMOC Annual Conference 2021: Connecting cities, connecting citizens: Towards a shared sustainability: Barcelona, Spai. Barcelona: ICOM, CAMOC, MUHBA, 2022, p. 156 -159.

Puche-Moré, Carme. "Modos de ver la arquitectura: A propósito de Arquitecturas de Barcelona: espejo urbano, siete miradas". Dins: La ciudad en el cine: Recorridos, encuadres, secuencias, montajes. Madrid: Ediciones asimétricas, Iniciativa Digital Politècnica, 2022, pàgines: 198-205, 252.

La cinematografía y la arquitectura destacan como dos actividades de modificación de la realidad, enriquecidas por sus múltiples intercambios. A las dos corresponde un trabajo peculiar de manipulación con “el espacio”, “la luz” y “el movimiento”; y si la arquitectura vive en el “tiempo”, evoluciona y se transforma, de la misma manera uno de los objetivos de la cinematografía será registrar el innato tránsito espacio-temporal de los acontecimientos. 

Rosell, Rosell;  Villaverde, Motserrat. El recinte de l'Escola Industrial de Barcelona: Arquitectura per a la indústria, la universitat i els serveis (1870-2020).Barcelona: Diputació de Barcelona, 2021.

Els cent cinquanta anys del recinte de l'Escola Industrial són un testimoni de primera mà de la trajectòria històrica de la ciutat de Barcelona i de tot Catalunya. Des dels inicis, quan la fàbrica tèxtil de la família Batlló es trobava als afores de Barcelona, fins al recinte actual, molt més obert, d'ús públic i enclavat en ple Eixample, transcórre un segle i mig que ha vist la puixança del a Catalunya del tombant de segle, l'esclat modernitzador de Prat de la Riba i la Mancomunitat i el de la República, així com els passos enrere forçats i violents de la dictadura de Primo de Rivera, breu però nociva, i la de Franco, una llarga nit de regressió social i política.

"Puig i Cadafalch i la modernització tècnica de l'arquitectura". Dins: 4 columnes: L'univers de Josep Puig i Cadafalch, nº. 3. Argentona: Amics de Josep Puig i Cadafalch, 2021,  p. 41 - 46.

Puig i Cadafalch fue un hombre profundamente preocupado en ser capaz de responder plenamenet al tiempo que le correspondió vivir. Esta actitud explica el viraje de su arquitectura, desde el Modernismo hacia el Noucentisme, y, a su vez, también muestra su anhelo de modernización técnica. Desde sus lecturas juveniles de Viollet-le-Duc, Puig concebía la construcción como elemento conformador y motor de cada nueva arquitectura.

"La renovació de l'arquitectura: Puig i Cadafalch entre 1901 i 1931". Dins: Josep Puig i Cadafalch, arquitecte de Catalunya (1867-1956): recull de les actes del Congrés celebrat els dies 18-21 d'octubre de 2017 i altres escrits dedicats. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 2021, p. 151 - 166.

Entre 1901 y 1931, Josep Puig i Cadafalch hubiera sido capaz de reconducir varias veces su trayectoria arquitectónica a la búsqueda de la renovación de una arquitectura del siglo XX sin abandonar nunca aquellas dimensiones antagónicas que Casellas le atribuía: un «adorador del pasado» y un «idólatra de la renovación». El interés por el Barroco, la aproximación a la arquitectura de la casa unifamiliar centro-europea, la sintonía con el City Beautiful Movement norteamericano en el momento de enfrentarse a los grandes proyectos que debían reforzar la capitalidad de Barcelona, la introducción de los primeros edificios de oficinas en la ciudad o la lectura del primer Le Corbusier revelan la desazón de un arquitecto que deseaba ser un hombre de su tiempo, mientras se daba cuenta que su utillaje mental ya no le era útil.

"Una cartografía de los fondos documentales del ingeniero Eduardo Torroja a través de su trayectoria científica, académica y profesional". Dins:  Ar@cne: Revista Electrónica de Recursos de Internet sobre Geografía y Ciencias Sociales, vol. XXV nº.25. Barcelona: Universitat de Barcelona. 2021, p. 1 - 13.

La obra del ingeniero Eduardo Torroja sigue estimulando una copiosa producción de libros y artículos de revista. Asimismo, durante estos últimos veinte años sus fondos documentales se han ido ordenando y, en parte, digitalizando. Algunos de estos fondos son muy utilizados, por inevitables y evidentes; sin embargo, existen fondos más dispersos que se convierten en esenciales si se atiene a su trayectoria científica, académica y profesional. Se trata de una cartografía no exhaustiva, pero suficientemente amplia y abierta para mostrar cómo se han documentado los últimos estudios y tiene la esperanza de animar a utilizar material poco estudiado de estos fondos en las nuevas investigaciones.

Navas-Ferrer, Teresa. "El hormigón armado como vector de internacionalización de la arquitectura española, primeras preguntas (1948 -1970)". Dins: Redes Internacionales de la Arquitectura Española: 2º seminario AEMCI. Barceloa: Iniciativa Digital Politècnica, 2021, p. 14 - 15.

Se propone una reflexión sobre cómo el hormigón armado puede considerarse en su papel de vector de internacionalización de la arquitectura española de postguerra a través del estudio de la proyección de los ingenieros Eduardo Torroja y Carlos Fernández Casado y el arquitecto Félix Candela.

"Arquitectes, enginyers i empreses en la construcció amb ferro de la xarxa de mercats de Barcelona (1848-1916)". Dins: Butlletí d'arqueologia industrial i de museus de ciència i tècnica. Barcelona: Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2020, p. 3 - 9.

La Barcelona del siglo XIX construyó en unos setenta años una potente red de mercados cubiertos, la mayoría de los cuales fueron construidos con estructuras de hierro. En su producción se interrelacionaron arquitectos municipales como Antoni Rovira i Trias, Miquel Pascual i Tintoré o Pere Falqués, maestros de obra como Josep Fontserè i Mestre, ingenieros como Michel de Bergue o Josep Maria Cornet i Mas, i empresas especializadas como La Maquinista Terrestre y Marítima o los Talleres de Joan Torras. Su obra colectiva dio forma a una nueva urbanidad basada en la edificación de equipamientos para una ciudad que pretendía convertirse en metrópolis.

[Et. al]. "From within/From outside: Mass Media and the International Spread of Post-War Architecture". Dins: Histories of Postwar Architecture, vol. II, nº. 4. Bolonia: Depts. of Architecture, The Arts and for Life Quality Studies – University of Bologna, 2019, p. 1 - 5.

Este número monográfico de la revsta HPA se acerca a la expansión internacional de la cultura arquitectónica en los medios de comunicación de masas de después de la Segunda Guerra Mundial, tomando como arco temporal el periodo entre 1945 y 1960.

Se centra en cómo ciertes ideas sobre la ciudad y la arquitectura contemporáneas fueron divulgadas mediante publicaciones periódicas, exposiciones y congresos a partir del análisis de varios estudios de caso.

"Eduardo Torroja: el camino hacia su reconocimiento internacional". Dins: Redes Internacionales de la Arquitectura Española: 1er seminario AEMCI. Barcelona: Iniciativa Digital Politècnica, 2019, p. 10 -11.

Se plantean diversas hipótesis que explicarían el reconocimiento internacional que recibió el ingeniero Eduardo Torroja después de que terminara la Segunda Guerra Mundial. Paradójicamente, su fama se consolidaría con tres obras del periodo de la Segunda República española: el mercado de Algeciras, el frontón Recoletos y el hipódromo de la Zarzuela.

"La delegación en Barcelona de Maillart et cie., 1913-1925: Hormigón armado y renovación de la arquitectura industrial". Dins: Destino Barcelona, 1911-1991: Arquitectos, viajes e intercambios. Barcelona: Fundación Arquia, 2019, p. 38 - 49.

El ingeniero suizo Robert Maillart intentó establecer una delegación de su empresa constructora Maillart et Cie. en la ciudad de Barcelona entre 1913 y 1925. Allí introdujo su patente de forjados fungiformes en la construcción de fábricas y depuró la construcción de naves con cubierta en diente de sierra. Sin ningún tipo de duda, sus trabajos indicaron caminos de renovación de la arquitectura industrial de Catalunya, anclada aún en el sueño de la arquitectura de ladrillo tardomodernista, en el momento clave de la segunda industrialización catalana, iniciada al hilo de la electrificación.

"El gros de l'obra a les cases: parets, sostres i cobertes abans i a partir de la industrialització. Dins: Les arts aplicades a Barcelona. Barcelona: Àmbit, Ajuntament de Barcelona, 2018, p. 21 - 50.

El capítulo describe la forma de construir los edificios de vivienda de Barcelona, desde su fundación, en época romana, hasta el siglo XX. Las paredes, los forjados y las cubiertas de las casas de la ciudad se estudian en su contexto histórico. La hipótesis principal plantea que el crecimiento urbano y la llegada de la industrialización, en la segunda mitad del siglo XVIII, transformaron considerablemente su construcción: de la piedra al ladrillo, de la pared gruesa a la pared delgada y del tejado a la azotea. 

Graus Rovira, Ramon; Martín Nieva, Helena; Rosell, Jaume. La seu de la Diputació de Barcelona a la Casa Serra: Història, ciutat i arquitectura. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2012.  

Vint-i-cinc anys després del trasllat de la seva seu a la Casa Serra, el 1987, la Diputació de Barcelona es complau a presentar un volum acurat i minuciós que aborda la història i les qualitats artístiques d'aquest edifici tan representatiu de l'arquitectura modernista.

Les vicissituds de la Casa Serra tenen un punt de mirall de l'atzarosa trajectòria de la societat catalana durant l'últim segle: no va arribar a complir la seva funció inicial d'allotjar l'acabalada família burgesa que n'era propietària, i amb el pas del temps va acollir una escola, i de manera provisional, un centre hospitalari. Després va córrer el risc de desaparèixer sota la piqueta del 'desarrollisme' franquista i devem a la mobilització popular i a diversos estaments professionals que no acabés enderrocada.

Graus Rovira, Ramon; Rosell, Jaume. “El paper de Joan Torras Guardiola en l'arquitectura catalana del seu temps”. Dins: Feliu Torras, Assumpció; Vilanova, Antoni [ed.]. La Barcelona de ferro: A propòsit de Joan Torras Guardiola. Barcelona : Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), 2011, p. 35-90. [Premi FAD de Pensament i Crítica 2012 ex aequo].

 Les noves solucions tècniques i artístiques que va permetre l'ús del ferro van modelar la silueta d'una societat que creixia al mateix ritme que es presentaven els reptes i els problemes associats a l'eclosió del maquinisme en la Barcelona del segle XIX. Els diferents autors d'aquesta publicació recooren les grans fites de l'obra pública i privada d'aquella època i analitzen com les circumstàncies polítiques, econòmiques i socials van influir en el desenvolupament urbanístic de la ciutat.