Helena Martín Nieva

Helena Martín Nieva (L’Hospitalet de Llobregat, 1978) és arquitecta i musicòloga. Professora i investigadora del Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació de la Universitat Politècnica de Catalunya, també col·labora al Màster de Restauració de Monuments de la Fundació Politècnica de Catalunya. La seva recerca està centrada en els camps de la història de l’arquitectura, de la música i de l’art, especialment al segle XX.

Martín Nieva, Helena; Contreras, Igor. Music and Resistance: from 1900 to the present. Turnhout: Brepols, 2022.

La resistència és un tema rellevant avui, impulsat pels recents moviments socials globals com Black Lives Matter, el feminisme de la quarta onada i la lluita pel reconeixement dels drets LGBTIQ+. En l'àmbit acadèmic, la resistència ha estat objecte d'una atenció creixent en disciplines com la sociologia, l'antropologia, la geografia, les ciències polítiques i els estudis culturals i literaris. En la música, la noció de resistència s'ha mobilitzat amb freqüència per gèneres musicals populars (el hip-hop n'és un exemple notable) i, en general, en situacions d'oposició política. La relació entre música i resistència és, però, molt més rica i complexa. A través de l'estudi de casos concrets de diversos gèneres que cobreixen un ampli període de temps des de 1900 fins a l'actualitat, aquest volum analitza molts tipus de resistència en què s'ha vist implicada la música, incloent diversos contextos geogràfics i històrics, i també dictadures i dictadures del segle XX. moviments socials contemporanis. Es pregunta com s'estableix la relació entre música i resistència, i com es pot entendre la música com un acte de resistència. També examina el significat de la resistència en termes musicals i com podem determinar si una peça musical en un determinat temps i espai funcionava com a resistència a un sistema de potència.

Graus Rovira, Ramon; Martín Nieva, Helena; Rosell, Jaume. La seu de la Diputació de Barcelona a la Casa Serra: Història, ciutat i arquitectura. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2012.

Vint-i-cinc anys després del trasllat de la seva seu a la Casa Serra, el 1987, la Diputació de Barcelona es complau a presentar un volum acurat i minuciós que aborda la història i les qualitats artístiques d'aquest edifici tan representatiu de l'arquitectura modernista.

Les vicissituds de la Casa Serra tenen un punt de mirall de l'atzarosa trajectòria de la societat catalana durant l'últim segle: no va arribar a complir la seva funció inicial d'allotjar l'acabalada família burgesa que n'era propietària, i amb el pas del temps va acollir una escola, i de manera provisional, un centre hospitalari. Després va córrer el risc de desaparèixer sota la piqueta del 'desarrollisme' franquista i devem a la mobilització popular i a diversos estaments professionals que no acabés enderrocada.

Martín-Nieva, Helena; Mària, Magda [coord.]. Guia d'Arquitectura de l'Hospitalet: L'Obra dels germans Puig Gairalt. Barcelona: Enginyeria i Arquitectura La Salle, Universitat Ramon Llull, 2004.

Aquest llibre inaugura una col·lecció que vol donar a conèixer l’arquitectura dels pobles i ciutats de Catalunya a partir de treballs de recerca d’estudiants d’Arquitectura “La Salle”. Els seus autors configuren precisament una “Guia d’Arquitectura” de la seva població d’origen o de residència, visitant a fons les geografies urbanes que els són més properes i descobrint de nou, sota la mirada de futurs arquitectes, el seu entorn immediat. Paral·lelament, el seu treball es recolza amb una seriosa aportació de dades provinents dels arxius i de les administracions, que fonamenten documentalment la reconstrucció històrica dels edificis o dels elements urbans. El magnífic llibre d’Helena Martín Nieva sobre la ciutat de l’Hospitalet i l’arquitectura dels germans Puig Gairalt és un exemple ben significatiu, que posa el llistó molt alt a les següents publicacions.

2004. Magda Mària, coordinadora de l’obra

"L’arquitecte Ramon Puig Gairalt (1886-1937) és l’artífex de la transformació de l’Hospitalet de “poble en ciutat”, procés que comença entre 1920 i 1930 arrel de les intenses onades migratòries que experimenta aquesta vila, quan en deu anys es multiplica per sis el seu nombre de població. Tant des del seu despatx professional com des del seu càrrec municipal, sovint amb l’ajut del seu germà Antoni Puig (1888-1935), treballa per respondre amb celeritat a la nova demanda d’habitatges i d’equipaments. Com mostra la Guia, aquestes tasques són empreses des d’una profunda reflexió i amb la mirada orientada cap a Europa que li proporciona exemples paral·lels de creixement (com ara Dresde, Hamburg, Essen...) i la possibilitat d’intercanviar experiències amb altres col·legues mitjançant la seva pertinença al GATCPAC o amb la participació als congressos internacionals de Budapest al 1930 i de Berlín al 1931. Però, el vincle dels arquitectes Puig Gairalt amb l’Hospitalet de Llobregat no els enllaça tan sols a aquesta ciutat, que els va veure néixer, sinó que els lliga sòlidament amb la Catalunya del nou-cents: un país a la recerca de progrés que s’esforcen a forjar plegats un nodrit grup d’intel·lectuals-professionals compromesos ideològicament, entre els que hi trobem en Ramon i l’Antoni."

2004. Helena Martín Nieva