Ramon Breu

Professor de secundària jubilat, llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona  i diplomat en sociologia per l’ICESB. Fundador i coordinador del portal educatiu Cinescola.info des de 2004 i de l’Enciclopèdia Digital d’Educació en Comunicació des de l'any 2009. Ha estat  redactor de la revista digital AulaMèdia  del  2002 al  2009.  Formador de formadors de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona i a l’Escola d’Estiu d'El Escorial de la Universidad Complutense de Madrid.

Ha estat conseller educatiu de BTV Barcelona Televisió entre 2005 i 2008. Ha col·laborat escrivint articles per a les revistes educatives Guix, Aula de Innovación Educativa, Perspectiva Escolar, etc. Ha guanyat en successives edicions el Premi Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), tant personalment com dirigint treballs del seu alumnat, com per exemple “Elements per a estudiar la telerealitat a secundària” (2007).

Coautor del llibre Cinema i Educació (2007). Barcelona: Editorial Graó. Premi Aula del Ministeri d’Educació i Ciència al millor llibre de pràctica educativa (2008); i Cinema i Ciutadania, per a 3r i 4t d’ESO (2009) edició en CD. Ha publicat El documental como estrategia educativa (2010), a Editorial Graó. 

El novembre de  2017 va ser comissari de l’exposició “Les llums de Rússia i l’Ateneu: la fascinació catalana per la Revolució d’Octubre”.

Familia, escuela y pantallas: agítese antes de usar. Reflexiones y recursos. Valencia: Psylicom, 2023.

La educación en pantallas, la educación mediática o la educación en comunicación no debe ser vista como una forma de protección ante programas tóxicos o de prácticas comunicativas perniciosas, sino como una preparación. El objetivo no consiste en que niños y jóvenes se relacionen con los medios de comunicación en un sentido amplio, o que no se relacionen, sino que sean capaces de tomar decisiones reflexivas en las relaciones con los medios y las pantallas. El objetivo es desarrollar la comprensión y el análisis.

Coses que no se sabran mai. [Barcelona]: Triangular, 2023.

La vida plàcida de l’atractiva i turística ciutat costanera de Serramar, a pocs quilòmetres de Barcelona, es veu profundament trasbalsada per un seguit de crims estranys, així com de l’immediat incendi de les cases dels assassinats, que aparentment no tenen cap nexe en comú. Alhora, un líder ultradretà orquestra una campanya electoral per arribar a ser alcalde i garantir la seguretat i l’ordre, primer de la localitat, però amb la vista posada a tot el país. La policia no troba cap fil d’on poder estirar i aclarir els fets, i a cada nou assalt es troba més perduda i desorientada. Només en Marcel Buckley, un home confús i turmentat, ex-policia municipal expulsat del cos que treballa de vigilant de seguretat en un supermercat i admirador de Wallander; la seva companya infermera; i un peculiar policia s’atreviran a iniciar una complicada investigació plena de circumstàncies inesperades per buscar el mòbil que uneix els assassinats. A través de la vida dels personatges que desfilen per les pàgines d’aquest llibre es va construint un mosaic social de perversió i brutalitat, de corrupció i crueltat, però també de generositat i humanitat, de valentia d’algunes ànimes que es rebel·len contra aquells que posen per davant de tot el seu profit personal i només saben ordir malvestats. Aquesta és una novel·la negra amena, trepidant i entretinguda que conté situacions i ingredients que ben bé podien ser una crònica dels nostres dies i de les nostres misèries, complexes situacions on treu el cap un malson que mai ha acabat de marxar, on el present es veu condicionat pel pes de les nostres accions del passat, per la memòria històrica, i on també apareix una voluntat de fer justícia per sobre de tot, encara que hàgim d’admetre que hi ha coses que no se sabran mai.

Caja de herramientas contra el bullying. Valencia: Psylicom, 2023.

Aconseguir un ambient de pau y seguretat als centres escolars i al seu entorn, on els menors es formen i es socialitzen adequadament, ha de constituir una meta irrenunciable. És inacceptable refugiar-se en la resignació en què, a vegades, es conviu amb l’existència de pràctiques d’assetjament i matonisme entre els menors, considerant-les normals i inherents al món educatiu. Impulsar programes permanents de convivència i de no violència afavoreix actituds prosocials de resolució de conflictes beneficioses durant la vida adulta, mentre que la conducta agressiva durant la infantesa prediu una probabilitat alta de fracàs escolar i de psicopatologies en l’edat adulta. Propostes como les xarxes de cooperació, tutoria entre companys o la feina amb els relats audiovisuals que presentem, constitueixen un conjunt de recursos que poden ser aprofitats didàcticament per reflexionar sobre l’assetjament escolar, per conèixer-lo millor i emprendre les accions necessàries per a la seva eradicació. En definitiva, perquè a la vida escolar res pugui ser un obstacle per a la consecució d’una ciutadania més humana, més lliure i compromesa amb la transformació social. A més d’apropar-nos a la manera com la cultura audiovisual reflecteix el bullying, pretenem iniciar processos individuals de reflexió en cada alumne sobre un dels problemes pendents del nostre model escolar. I, especialment, plantejar-nos com avancem cap a la desaparició del dolor de l’alumnat infringit pel mateix alumnat.

Línia 1. Relats al caire de la Línea Vermella. Barcelona: Triangular, 2023

En els dinou relats de Línia 1 es barregen situacions diàries d’aquest temps nostre, inquietant i desenraonat. Unes són dramàtiques, d’altres estan tractades amb humor, amb un lleuger sarcasme i, de vegades, amb una acidesa que fins i tot ens pot punxar molt endins. Línia 1 és una rècula de vagons atapeïts de vides i d’històries que fan de testimonis d’una època en què, com en anteriors moments que ha viscut la nostra civilització, s’aconsegueix convertir en còmplice de la indignitat la mateixa població que n’és víctima, invocant els principis abstractes de la modernitat i la tecnologia.

Els personatges que transiten per aquestes pàgines són fàcilment identificables. Som nosaltres mateixos, amb la nostra vanitat, amb la nostra devoció per l’aparença, amb les nostres roïneses, amb la nostra covardia i també amb les nostres heroïcitats. Tots vulnerables i esclaus d’unes circumstàncies que algú controla per nosaltres.

La línia 1 és la línia de metro més antiga de la ciutat, la més llarga, la més transitada, la més massificada, la més saturada, la més bruta. Però la que ens fa transitar per més trossos de la història. Espectadora d’aquest present, un període en què sembla que s’hagin d’acabar moltes coses, en què n’hagin de començar unes altres que no acaben d’arribar mai, però. Un temps vacu, artificiós, de cinisme i de mentides, d’atrevides ignoràncies, en què els honrats estan massa afligits pel fracàs, la debilitat i la incertesa; i en què la moral és una simple entrada a la Viquipèdia. En què només ens queda la ironia com a forma de resistència.

Aprender con las series. Claves educativas de las series para la escuela y la familia.Valencia: Psylicom, 2023.

En el universo audiovisual, las formas de influencia, los mecanismos que se utilizan para crear implicaciones emocionales que derivan en identificaciones son además de poderosos y eficaces, desconocidos para el gran público. Como si fueran una especie de secretos muy bien guardados que solo conocen una minoría dominante.

La ingente cantidad de formación e información que los relatos audiovisuales, películas y series, transmiten son parte de un currículum oculto que construye una visión del mundo repleta de prioridades y de jerarquías implícitas. Los mecanismos de identificación e implicación emocionales de la narración audiovisual interactúan o se imponen a otros patrones desde otros escenarios como el entorno social, la familia o la escuela.

El dia dels beatles. Berga. L'Albí, 2023.

L'estiu de 1965 els Beatles van actuar a Barcelona. El concert que van fer a la Monumental va aplegar 18.000 persones en un esclat d'entusiasme, de llibertat i d'esperança. Els Beatles representaren una ventada d'espontaneïtat i creativitat en un país tenallat i encotillat per una dictadura que començava a viure el seu declivi. Aprofitant el desplegament i la tensió de la policia,, una estranya organització durà a terme una acció inaudita que tindrà a veure amb la reparació i la memòria dels perseguits pel franquisme. I ho farà amb l'ajut inesperat d'una peculiar agència de detectius. El dia dels Beatles és una novel·la volgudament atípica i alhora trepidant, irònica, amb detalls còmics juntament amb situacions tràgiques i dures, com la vida. La novel·la ens mostra una galeria irrepetible de personatges, i ens submergeix en uns ambients d'una Barcelona ja desapareguda. Però no és només nostàlgia i record d'altres moments històrics. El llibre vol llançar un fil de reflexió sobre una qüestió que el present no ha resolt encara i que ens obliga a conviure amb el record d'una infàmia que no s'ha tancat. Vindicta

Gloriosa mort. [Barcelona]: Triangular, 2021.

Per mantenir el miratge d'un imperi ja inexistent i els deliris d'uns militars ineptes avalats per una monarquia arrogant, entre els anys 1909 i 1927 s'esdevindria la guerra del Rif, un conflicte tremendament impopular, sobretot perquè eren enviats a lluitar els fills de les famílies més humils, aquells que no podien satisfer una suma de diners que els permetés deslliurar-se del servei militar o atenuar-lo amb una destinació més propera i segura. Molts d'aquells nois eren catalans.

Les llàgrimes del dictador. Berga: Albí, 2021.

El diumenge 28 d'octubre de 1973 tot estava a punt perquè a les 5 de la tarda el millor futbolista del moment, Johan Cruyff, saltés a la gespa del Camp Nou, debutés amb el Barça i encetés una era en què el futbol blaugrana arribaria a la categoria d'orfebreria artística. Hores abans, però, a la parròquia de Santa Maria Mitjancera de Totes les Gràcies, al carrer Entença de Barcelona, molt a prop de la presó Model, la policia va irrompre en el temple amb metralletes, pistoles i porres en mà per detenir 113 membres de l'Assemblea de Catalunya, la instància antifranquista més potent, més valenta i més singular de tot l'Estat espanyol que havia desafiat la dictadura.

Visita inesperada. Ontinyent: El Toll, 2021.

¿I si realment el Che Guevara hagués vingut a la Barcelona de 1959 i no ens haguéssim assabentat? ¿Era capaç el Che de desafiar la prohibició del franquisme de comunicar-se amb l'oposició al règim i voler saber de primera mà què pensaven els antifeixistes? ¿La seva audàcia el podia haver portat de Madrid a Barcelona per a conèixer la ciutat mitificada durant la seva infància per amics, familiars i mestres que van viure la Guerra Civil? ¿Què hagués fet, què hagués pensat l'heroi de Santa Clara, de la realitat catalana violentament reprimida per un règim abominable?

El somriure de Jean Seberg. [Barcelona]: Triangular Edicions, 2021.

Aquest llibre ens explica de forma novel·lada el tancament del sindicat d’estudians al convent dels Caputxins a finals del franquisme.

El somriure de Jean Seberg és un relat històric vibrant i entretingut que palpa la memòria d’uns dies en que confluïren, a més de la tancada d’estudiants i intel·lectuals, la mort del darrer alcalde republicà de Barcelona; el perill d’un holocaust nuclear a la costa d’Almeria; o fets inquietats de la crònica negra d’un país que amagava monstres sota l’estora. Enmig de tot, una generació de joves compromesos i l’ombra del somriure de Jean Seberg, símbol d’un món somiat i ideal de llibertat. 

Barcelona 1951. Argentona: Voliana Edicions,  2021.

Barcelona 1951 és la crònica dels fets de la Vaga dels tramvies de Barcelona, en la qual s’incrusten diferents relats de misèria i d’infàmia però també de dignitat i esperança. Històries que podien haver passat o que potser van passar en circumstàncies fins i tot més dramàtiques. Personatges i situacions que ens acosten a temps remots però d’on han sortit els nostres. Perquè allò que ha passat sovint torna a passar: Els que es negaren a pujar al tramvia, els homes i les dones que per primer cop plantaren cara al franquisme, se’ls va acusar d’haver dut a terme una temptativa sediciosa. 

TràvelingCAT. Aprendre la història contemporània de Catalunya amb l'audiovisual. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 2021.

El cinema de ficció històrica o el cinema documental constitueixen unes eines útils per a la investigació històrica i per a l’aprenentatge de les ciències socials. Són un suport per explicar el passat, com ho és l’escriptura.

A través de les pàgines d’aquest TràvelingCAT, un llibre multicompetencial, polivalent i especialment estimulant, desfilen setze propostes de treball sobre setze produccions cinematogràfiques que ens apropen a la història més recent de Catalunya, aplicables, a través de diferents gradacions en l’aprenentatge, des dels darrers cursos de primària fins al grau universitari d’història, passant per l’ESO, el Batxillerat o l’educació d’adults.

Volves negres. [Almería]: Letrame, 2020.

Aquest és un relat que se situa a finals dels anys seixanta del segle passat, i barreja la descripció d’un barri suburbial, un barri obrer, Santa Eulàlia, amb les angoixes d’un noi que, en el seu primer any a l’institut, camina amb pas insegur cap a l’adolescència i pugna per descobrir un món que li és encara invisible.

I a cada casa hi haurà un mort. Lleida: Pagés, 2020.

La tarda del 30 de novembre de 1920, 36 sindicalistes eren deportats al castell de La Mola, de Maó, entre ells el Noi del Sucre; o el polític republicà Lluís Companys. L’advocat Francesc Layret es disposà a marxar ràpidament a l’Ajuntament de Barcelona per demanar a l’alcalde que no permetés que un regidor, com era aleshores Companys, fos empresonat impunement. En sortir de l’escala de casa seva fou abatut per set trets que li dispararen uns pistolers que l’estaven esperant. Pocs dies després d’aquest assassinat, arriba a Barcelona Violette Courbière, periodista parisenca. La jove s’entrevistarà amb personatges extraordinaris com Companys, Salvat- Papasseit o la pionera del feminisme, Teresa Claramunt i intentarà explicar als seus lectors qui era en Layret i per què fou assassinat. Un trepidant i entretingut relat històric amb rivets de novel·la negra que ens ajuda a entendre el clima social, polític i cultural que vivia el país fa cent anys i que ens acompanya a valorar la figura gegantina de Francesc Layret.

Patufet en guerra: la il·lusió de la normalitat. [Barcelona]: Memorial Democràtic, Generalitat de Catalunya,  2017.

Quadern didàctic dirigit a la comunitat educativa, especialment al professorat de secundària.

Mitjançant l’estudi de la revista En Patufet durant el període de la Guerra Civil, podem endinsar-nos en el context sociocultural i polític d’aquesta època convulsa. Entre d’altres, podem trobar temes de treball com la defensa de la llengua i cultura catalanes, la guerra i la quotidianitat, els bombardejos, l’humor gràfic o la resiliència.

Tot i que aquest quadern ha estat produït com a document de treball complementari a la visita de l’exposició, s’ha pensat també que pugui ser emprat sense aquesta. D’aquesta manera, s’ha inclòs en el mateix quadern el material o es recull l’adreça on es pot trobar on-line.

Tribó i Traveria, Gemma [amb la col·laboració ]. Tractar la memòria a l'aula a través del cinema. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2016.

Aquest llibre vol aprofundir en la memòria històrica a les aules perquè el tractament que rep és parcial, insuficient i desestructurat; exposar algunes síntesis sobre la necessitat d'ensenyar memòria històrica, sobre el cinema de la Guerra Civil, sobre el cinema de ficció i de no-ficció de memòria històrica; i oferir als lectors 15 propostes didàctiques al voltant de 15 produccions audiovisuals.

Puig Rovira, Josep M. (coord.); [et al.].  ¿Cómo realizar un proyecto de aprendizaje servicio?: 11 ideas clave. Barcelona: Graó, 2015.

El aprendizaje servicio (ApS) es una metodología pedagógica que combina en una sola propuesta el servicio a la comunidad y el aprendizaje de contenidos y competencias curriculares. El alumnado aprende y es solidario al mismo tiempo. Es una actividad educativa que, además de mejorar los resultados escolares, desarrolla el altruismo, la inteligencia creativa, la capacidad para la crítica y la reflexión, así como el sentido de ciudadanía.

El libro es un compendio completo y claro de las ideas básicas que dan vida al aprendizaje servicio y a la vez es también una guía, con propuestas prácticas, ejemplos y recursos, pensada para desarrollar proyectos de aprendizaje servicio ya sea desde los centros educativos o desde entidades sociales interesadas en implantar esta metodología.

99 películas que las nuevas generaciones deben conocer: una herramienta educativa para la familia y la escuela. Barcelona: Octaedro, 2015.

Este libro nos ofrece, a través de una lectura amena, una herramienta útil para acercarnos a un puñado de filmes clave del arte cinematográfico, mediante un esquema ágil y práctico (ficha, sinopsis, comentario, reflexión para el aula y una escena para el recuerdo), y que van desde 1895 hasta el 2000, con un claro objetivo: que los jóvenes se acerquen a obras fundamentales para el imaginario contemporáneo, películas de singular belleza, de enorme interés, de poderosa influencia en el lenguaje cinematográfico y en nuestra cultura actual. Porque casi nadie se ocupa de que las nuevas generaciones conozcan toda esa maravilla.

Intenta recuperar la convicción de que el cine es algo magnífico, complejo y una auténtica maquinaria para el aprendizaje expresivo y emocional. Y para el aprendizaje global, el aprendizaje a secas.

Valents aventurers de la nit. Girona: Curbet, 2015.

L'Helena, el Marcel, el Jim, la Sara i la Clàudia se'n van de colònies amb l'institut i això farà que algun dispositiu amagat dins d'ells es desclogui, exploti amb força inaudita. Explicaran els seus problemes i creuran que són monstres, però l'amistat, el sentiment solidari, potser l'amor, els faran veure que també són una mica herois, una mica valents, una mica aventurers de la nit.

Aquesta novel·la ha estat escrita gràcies a observar els adolescents, a conviure amb ells, a matxucar-los amb lliçons i exàmens. Gràcies també al seu idealisme tan necessari, gràcies a poder gaudir de les seves cares de sorpresa, gràcies a la seva ingenuïtat. I gràcies també a suportar les seves dèries, els seus canvis d'humor, a les seves idees de bomber...

101 activitats de competència audiovisual. Barcelona: Graó, 2015.

El llibre presenta múltiples idees i activitats al voltant del cinema i la cultura audiovisual, per poder triar-ne d’acord amb realitats educatives diverses.

Històries secretes. Manresa: Tigre de Paper, 2014.

Les protagonistes d’Històries secretes són dues periodistes, la Tina i la Mar, molt preparades, molt íntegres i massa ingènues. Encara no acaben d’entendre el món que les colpeja de vegades o que també, de vegades, les emociona. Les dues s’inventen un programa de ràdio per a les matinades que consisteix en la idea que els oients expliquin de forma més o menys secreta històries que mai ningú no ha sabut, històries amagades, sepultades per l’oblit, per la mala fe o per la culpabilitat. El programa pren vida pròpia, i les joves periodistes observen amb la boca oberta com hi ha oients que no poden dormir que decideixen no conrear més el silenci i diuen coses sorprenents. A les matinades apareixen històries remotes però també d’ara. Al programa truca gent solitària que no tenia cap interlocutor i que veu com algú és capaç d’escoltar-la. Apareixen secrets de persones que acaben de morir, apareixen venjances, apareixen històries que fan descansar a qui les explica.

La educación Disney. Manual crítico para enseñantes. [S. n.] : Nèctar, 2014.

Es una reflexión sobre el contenido ideológico y el entorno (des)educativo de la esfera Disney, desde los films clásicos a las series actuales de Disney Channel, pasando por los parques temáticos. Pero este manual quiere ser ante todo una herramienta útil, con propuestas concretas, para que nuestros escolares aprendan a analizar de forma crítica y rigorosa los mensajes mediáticos, y avancen en su alfabetización en comunicación audiovisual.

Entendemos que el contenido y el entorno educativo de la dimensión Disney deben ser analizados críticamente, igual que muchos otros mensajes y prácticas mediáticas que diariamente nos envuelven. El libro, que puede ser abordado también por el público en general i no necesariamente docente, desgrana de manera clara y concisa las bases ideológicas, la dimensión y los negocios del Imperio Disney; así como las claves de su maquinaria educativa y los mecanismos que seducen a nuestros niños y niñas, preadolescentes y adolescentes.

La Mirada del Voltor. Manresa: Tigre de Paper, 2013. Dos universitaris demanen la col·laboració d’un professor de secundària de passat antifranquista, per completar la seva tesi doctoral. Però des del mateix moment en que decideix col·laborar amb els estudiants li comencen a passar coses molt sospitoses i estranyes.

Les peripècies dels protagonistes ens portaran a conèixer la corrupció a la universitat, els ambients dels indignats i els perillosos budells de l’estat. De mica en mica, esbrinarem que malgrat tants anys de democràcia, la mirada escrutadora del voltor no ha deixat mai de controlar, de vigilar.

[coordinació pedagògica]; Associació de Joves Historiadors i Historiadores de la Universitat de Barcelona [autors]. La Transició democràtica a Catalunya: recursos per a una aproximació didàctica. Barcelona: Memorial Democràtic, 2013.

Enguany, i en els propers anys i de manera successiva, es commemoren els 35ns aniversaris de les diverses convocatòries a les urnes després d'un llarg període de dictadura i manca de llibertats públiques a Espanya. Amb aquest llibre, el Memorial Democràtic i un equip de professionals que es dediquen a l'ensenyament i a la recerca volen contribuir al coneixement, la reflexió i el diàleg sobre aquest període de transició a Catalunya i a la resta de l'Estat.

La historia a través del cine: 10 propuestas didácticas para secundaria y bachillerato. Barcelona: Graó, 2012.

Siguiendo una secuencia cronológica que abarca desde la antigüedad hasta la contemporaneidad, este libro recoge diez películas históricas (Tierra de faraones; Espartaco; El reino de los cielos; Senderos de gloria; El gran dictador; Las 13 rosas…) y nos las presenta en forma de propuestas didácticas para que, con las pertinentes matizaciones y adaptaciones que se quieran, desde sexto curso de la educación primaria, pasando por los cuatro cursos de la educación secundaria obligatoria hasta el bachillerato, y no olvidando la educación de adultos y la educación no formal, podamos desplegarlas en nuestra labor diaria con el alumnado.

Estas páginas van dirigidas, fundamentalmente, al profesorado que introduce o que tiene la voluntad de introducir el cine en sus clases de historia. A este profesorado le ofrece el libro un conjunto de reflexiones, orientaciones metodológicas y un material didáctico debidamente ensayado y validado, que permite ser adaptado a cada circunstancia y, en definitiva, mejorado.

Cine para tener ganas de leer. Sevilla: Alfar, 2011.

Cine para tener ganas de leer es un libro que aborda uno de los aspectos estratégicos de la educación de hoy, la lectura y su comprensión. A través del cine y siguiendo el currículo escolar obligatorio, el libro ofrece recursos y actividades para agilizar y estimular la lectura. Con especial atención en la metodología, la obra establece una conexión permanente con las competencias básicas.

La Catalunya soviètica: el somni que venia de Moscou. Barcelona: Ara llibres, 2011.

D’on sorgia la fascinació que l’URSS va exercir sobre Catalunya? Per què escriptors, sindicalistes, polítics i artistes van acollir amb entusiasme el nou règim sorgit de la Revolució Russa i van voler clonar-lo al nostre país? Quin impacte va tenir l’estrena d’El cuirassat Potemkin el 1930 a Barcelona? I les traduccions del rus d’obres literàries que va fer Andreu Nin? Fins a quin punt la literatura, la ideologia, el cinema i el cartellisme soviètics van impregnar personatges tan dispars i aparentment allunyats del comunisme com Josep Pla, Antoni Rovira i Virgili, Francesc Macià o Josep Carner-Ribalta? I, de tot això, què en queda avui dia? Ramon Breu ressegueix, en un assaig sorprenent i innovador, les petjades del somni soviètic en la realitat catalana de l’època.

El documental como estrategia educativa. De Flaherty a Michael Moore, diez propuestas de actividades. Col·lecció: Biblioteca de Aula. Barcelona: Graó, 2010.

El documental de representació social ens permet descobrir com les vides quotidianes travessen els camins de la història, ens aporta coneixements, ens ajuda a comprendre la condició humana i s'acosta a allò que està desestructurat i que ens resulta amarg. El cinema de no-ficció mereix un pupitre permanent a l’escola en tant que espai d’estudi, d’anàlisi, de reflexió i de noves actituds socials i ètiques que, a més a més, té un alt grau d’eficàcia educativa i de motivació per a l’alumnat. De Flaherty a Michael Moore, es proposen deu exemples amb activitats vinculades a les competències bàsiques.

Alba Ambròs Pallarès. Cinema i educació. El cinema a l’aula de primària i secundària. Barcelona: Graó, 2007. També editat en castellà. Premi AULA 2008 al millor llibre d'Educació i Divulgació Educativa.

Element importantíssim de dinamització, el cinema a l'escola afavoreix les tasques acadèmiques bàsiques com ara la comprensió, l'adquisició de conceptes, el raonament, la interpretació o l'anàlisi crítica. Fotograma a fotograma, Cinema i educació segueix un guió didàctic, amè i fascinador per introduir el cinema a les aules de primària i de secundària. Distribuït en dues parts ben diferenciades -un bloc teòric per als continguts del cinema i un altre amb les propostes didàctiques-, aquest llibre facilita al màxim la tasca del docent.