Matilde Marcé i Piera
Matilde Marcé i Piera neix a l’Hospitalet el 1928. El 1936 s’exilia amb la seva família a França, on acaba els estudis primaris i cursa quatre anys dels secundaris, tots a l’escola pública. El 1944 torna a l’Hospitalet i acaba el batxillerat al Liceu Francès de Barcelona. Treballa quatre anys d’administrativa i des del 1953 fins al 1972 treballa al despatx del negoci familiar d’exportació de verdures.
El 1978, obtingut el títol de professora de català, es dedica a l’ensenyament d’adults fins al 1994, que es jubila. El 2002 rep la Medalla President Macià en reconeixement a la seva tasca en el camp de la llengua i la cultura catalanes.
Sòcia de l’Ateneu de Cultura Popular des de 1978, ha col·laborat en les activitats de l’entitat, especialment en el butlletí Xipreret. Va ser-ne la presidenta des de l'any 2006 fins al 2016.
Ha escrit també: Espigolant en el passat. L'Hospitalet de Llobregat: Ateneu de Cultura Popular, 1996; Memòries incompletes. [S.l. : s.n.], 1995; Cop d'ull als motius de L'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat : Ateneu de Cultura Popular, 1991.
L'any 2012 la Matilde va rebre la Distinció Ciutadana que otorga l'ajuntament, aquesta distinció és en reconeixement a la tasca desenvolupada en el camp de la llengua i la cultura catalanes.
Podeu saber-ne més a Som L'H
"Durant la seva estada a França, recorda amb enyorança l’Hospitalet, idealitzat per l’absència, i el retorn, encara que en anys difícils, l’omple de joia. Tanmateix li costa entrar de ple en la vida social i cultural hospitalenca per diverses circumstàncies familiars, d’estudis i feina, etc.
De fet, no és fins als anys setanta que comença, no solament a participar de manera activa en actes culturals, sinó també a escriure i a aprofundir en el coneixement de la ciutat i la seva història que, d’altra banda, intenta transmetre als seus alumnes, als socis de l’Ateneu i hospitalencs en general, amb conferències, articles i llibres. Pel que fa a la literatura, de ben petita ha tingut el “vici” de llegir, incrementat durant els estudis de batxillerat, i pel fet d’escriure, dóna les gràcies a dues professores de català, la Mercè Roca i la Teresa Barenys, que li despertaren el desig, adormit des del final dels seus anys d’estudiant, de posar negre sobre blanc sentiments i coneixements, especialment dedicats a la seva ciutat natal, i també a l’Ateneu de Cultura Popular que li ha editat els llibres.."
2011. Matilde Marcé i Piera
Pagesos i Exportadors a l’Hospitalet de Llobregat. Primera part 1918-1936. L'Hospitalet de Llobregat, 2021.
Una descripció històrica de l'activitat dels agricultors de la ciutat, i que van ser pioners en l'expansió dels seus productes per Europa.
Marcé realitza una investigació sobre el sector agrari de l'Hospitalet, des dels inicis del segle XX fins a l'esclat de la Guerra Civil l'any 1936. Un món que coneix de ben a prop, i és que des de 1953 a 1972 va treballar al despatx del negoci familiar d'exportadors de verdures. "Era la feina que fèiem a casa, que la va començar mon pare quan tenia dinou anys i per tant, tenim força documentació que m'ha permès escriure el llibre".
Pagesos emprenedors i pioners a la ciutat, van arriscar-se tot veient que d'altres pagesos del mercat de la Boqueria també ho feien. Una aposta pel seu propi producte i la seva confiança en el seu esforç. Com assenyala Marcé, "tot i les dificultats que hi havia, sense coneixement de llengües, sense estudis superiors, però s'hi van llançar".
"L'evolució del català a l'Hospitalet". Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a l'Hospitalet de Llobregat (21 i 22 d'octubre de 2016). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2019, p. 85 -94.
Parròquia de Sant Josep. 50 anys al cor del barri. L'Hospitalet de Llobregat, 2019.
“Parròquia de San Josep. 50 anys al cor del barri” és el títol del nou llibre de la historiadora hospitalenca Matilde Marcé, ben coneguda a la ciutat per la seva dedicació a l'estudi de la història local i per la seva tasca en el camp de la llengua i la cultura catalanes.
La història d'aquesta parròquia està íntimament lligada a la figura de Mossèn Leandre Gassó i Ubach, el seu primer rector i fundador. Ell acostuma a explicar l'anècdota de com ell mateix i uns capellans més, joves i plens d'energia, van ser enviats a fundar parròquies als barris obrers del bisbat de Barcelona, per l'aleshores bisbe de la diòcesi, Monsenyor Gregorio Modrego Casaus. Van ser enviats, sí, però sense mitjans materials per dur a terme aquella missió, per altra banda, tan apassionant. El Mateix Mn. Leandre explica que li va dir al bisbe: "Al menos, Sr. Obispo, deme usted su bendición para que salga con algo".
L'autora ha treballat incansablement per explicar-nos la història de la parròquia de Sant Josep: en els butlletins parroquials i en altres fonts, parlant contínuament amb Mossèn Leandre, alhora que entrevistant moltíssimes persones que han tingut un protagonisme, gran o petit, en la història d'aquesta parròquia. Ens arriba, doncs, la història de Sant Josep fresca i propera en aquestes pàgines.
Jaume Mitjavila i Rius (1810-1881). Una vida novel·lesca. L'Hospitalet de Llobregat: Ateneu de Cultura Popular, 2019.
Editada per l'Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet, 2019 (Col·lecció La Medusa, 32), narra la història de Jaume Mitjavila, besavi matern de l'autora que, segons les seves pròpies paraules, va ser un mite de la família amb una vida apassionant, tant la professional com la familiar, durant el segle XIX, entre guerres carlines, "pronunciamientos", revolucions, monarquies i repúbliques en un Hospitalet canviant.
Aquell Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ateneu de Cultura Popular, 2011.
Trobarem detalls molt interessants de la vida d'uns temps passats, no gaire llunyans, ja que el període en el qual es centra va del 1931 al 1935. Com ella diu a la primera plana de la seva obra, no és un llibre d'història, més aviat es tracta d'un anecdotari, en el qual ens explica no només coses de la ciutat, en general, sinó vivències de la seva pròpia infantesa.
Escrit de forma planera i amena -tal com ella té costum-, fa que la seva lectura sigui agradable per a tots i, sense gairebé adonar-nos-en, arribem a la darrera plana.
“Catalanes que han fet història Tecla Sala i Miralpeix”. Dins: Xipreret. Hospitalet de Llobregat: Ateneu de Cultura Popular,1980- Núm. 327, juliol 2009, p. 2-3.
Ressenya biogràfica de la Sra. Tecla Sala i Miralpeix, ressaltant la seva incidència notable, com mecenes, en la vida cultural i social de l’Hospitalet al segle passat.
Ateneu de cultura popular de L’Hospitalet: 1932-2007. L’Hospitalet: Ateneu de Cultura Popular, 2008.És una crònica o memòria il·lustrada de l’entitat i la seva gent des dels seus inicis fins ara. Resulta un document imprescindible, no solament per conèixer de ben a prop la vida dels hospitalencs, sinó per fer-nos una imatge bastant clara del devenir de l’Ateneu.
Retalls del passat. L’Hospitalet: Ateneu de Cultura, 2006
Cop d'ull al passat de l'Hospitalet. L'Hospitalet: Ateneu de Cultura Popular, 2003
Indústries i obradors a l'Hospitalet (1ª part). L'Hospitalet: Ateneu de Cultura Popular,
¿Vols actualitzar la teva pàgina de L'H Escriu?
Utilitza aquest enllaç i envia'ns la informació omplint el formulari:
