José Murillo Tejada, el padre Murillo, nascut el 1935 a Zarza Capilla (Badajoz), és, des de fa 42 anys, rector de la parròquia de la Mare de Déu de la Llum, l’única del barri de la Florida.
Va arribar sol al barri de la Florida l’any 1962 quan tenia 17 anys. Va vincular-se amb la Joventut Obrera Catòlica i també amb el Centre Social participant en la Junta Directiva com a vocal de festes. Tot això explica el seu compromís amb la gent del barri i les seves necessitats. Des del Centre Social de la Florida, vinculat a la parròquia, ha impulsat amb força una gran labor social. El Centre Social, i la mateixa església, van ser també local d’acollida d’assemblees reivindicatives i reunions clandestines durant el franquisme i la transició democràtica.
L'any 1969 va ser nomenat vicari de la parròquia i al 1982 rector.
L'any 2007 va ser reconegut amb el Premi d'Honor Ciutat de L'Hospitalet per la seva trajectòria i el seu compromís amb els col·lectius més desfavorits, per la seva constant reivindicació dels valors humans i socials, perquè és una persona amb un gran esperit integrador, que va saber comprendre la realitat i els problemes del barri i col·laborar-hi, pel seu carisma, i perquè és un referent per a molta gent per la seva reconeguda vocació d’ajudar.
La parròquia ubicada a la Florida ha estat un referent de la vida social i religiosa dels barris del nord de la ciutat des dels anys 60, quan va ser construïda per l'empresa elèctrica Fecsa. D'aquí, que s'escollís dedicar-la a la Mare de Dèu de la Llum. Però l'ànima mater d'aquesta comunitat, que ha superat els límits religiosos, ha estat i és, sens dubte, el popular Padre Murillo, que avui comença a ser conegut com a "Padresito".
"Actualment el patriarca de la història segueix essent José Murillo. Després de gairebé 50 anys de presència de la parròquia al barri i de gairebé 40 anys de servei ininterromput, l'any 2007 l’Ajuntament ha concedit a la parròquia, i en la seva representació al rector i a la comunitat parroquial, el Premi d’Honor Ciutat de l’Hospitalet en el marc de les Festes de Primavera".
Jaume Botey. “Les parròquies de l’Hospitalet a partir dels anys 60". Dins: Quaderns d'estudi L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 21 (març 2009), p. 183- 224.
"No s'entén la història de La Florida sense l'acció desenvolupada des de la Parròquia de la Llum pel Padre Murillo. Va començar en temps difícils, en un barri sense recursos... avui el barri és diferent i es troba en procés de renovació gràcies al pla integral que s'està duent a terme amb la col·laboració de les entitats i de persones com el mateix Padre Murillo. Però està arribant gent de fora i cal integrar-los i explicar-los que aquest barri i la seva convivència s'han de preservar".
2008. Fernanda Sánchez, regidora dels Districtes IV i V
Anys 30-40: “Cuando yo vine las bóbilas ya no funcionaban y se iban utilizando los terrenos para la construcción de edificios, bloques de pisos...”
Anys 50: “Yo recuerdo que por delante de la iglesia pasaban las aguas sucias que corrían para abajo, por en
medio de la calle. Cuando llovía era peor.”
Años 50 - 60: “A los Bloques Florida llegaron también los gitanos. A éstos los quiero mucho. En los Bloques al Padre Murillo lo tienen como un dios. Había una familia…es que es una familia que son buenos, son trabajadores, éstos vinieron de Montjuïc y llegaron a los Bloques. La madre, la gitana madre, la señora Josefa Cortés, tenía doce hijos, ya son todos mayores, ellos tenían peso...”
“Cuando yo llegué existían dieciséis academias particulares en este barrio, lo mismo que explotó la construcción lo hizo la enseñanza y ¿qué pasaba? Se alquilaba un piso con tres habitaciones y se ponía una academia que incluso recuerdo que los mismos profesores estaban sin titular. Las academias podían tener una habitación no muy grande y tener allí a 40 alumnos. Para pasar de aula, como era un piso alargado, había que atravesar las otras clases. Es decir, tres clases seguidas que había que atravesar para ir al patio que era muy pequeño...eran chicos de primaria. Para la secundaria tenías que ir a Hospitalet Centro donde había un centro.”
“Aquí, a la Florida, ya te digo, vinieron andaluces, gallegos y extremeños. Cuando llega uno, siguen todos. Había aquí calles…la calle de los gallegos que era la calle Piera. Allí todo eran comercios de gallegos. Había pueblos de los cuales casi el 50% estaba aquí. Aquí predominaban cordobeses, de Luque, de Zarza Capilla... aunque el colectivo más numeroso era el andaluz.”
Anys 60: “Al Peris sí que lo conocí pero no los campos de flores. Han quedado los nombres del barrio: Florida, Miraflores, etc. Tuvimos una buena relación con el señor Peris... le cogió de lleno todo el núcleo edificable que era donde estaban los huertos de jardines que tenía.”
Anys 60-70: “El Centro Social fue un centro que, en principio, tenía la finalidad de culturizar, obras de teatro, lugar de encuentro… después ya, en el tiempo de la agonía del franquismo se convirtió en un centro reivindicativo. Yo recuerdo cuando aún no estaban los partidos políticos reconocidos y el sindicato C.C.O.O., ya teníamos ahí algo. Estábamos muy implicados. Yo he tenido experiencias… me la he tenido que jugar. El Centro era un sitio donde los jóvenes más críticos se iban reuniendo y las denuncias, las reivindicaciones… teníamos asambleas en el centro, era el único sitio que había. Por otra parte la Iglesia tenía fuerza en lo social y lo político.”
J. Murillo. Dins:Pla de Desenvolupament Comunitari de la Florida; IES Eduard Fontseré. La Florida: la história contada por su gente Projecte de la recuperació de la memòria oral del barri de la Florida. L’Hospitalet: IES Eduard Fontseré: curs 2006-2007.
"Per a mi, allò principal ha estat transmetre el missatge de l'esglèsia fora de la parròquia, in situ, en el tajo. El missatge no és per a les parets de l'esglèsia sinó per a les persones"
2008. J. Murillo.
50 anys compartint i acollint : història de la Parròquia de la Mare de Déu de la Llum, 1966-2006. L'Hospitalet : Parròquia de la Mare de Déu de la Llum, 2008.
La Parròquia de la Llum durant els darrers anys de la Dictadura va ser el punt de trobada dels obrers hospitalencs i dels joves que lluitaven per la democràcia i les llibertats. "Els vam obrir les portes –apunta Murillo- per a que reivindiquessin els seus drets. Això evidentment ens va ocasionar problemes. Però han passat 50 anys i la marca s'hi ha quedat".
Murillo recorda la tasca que van realitzar els joves aplegats al voltant del Centre Social vinculat a la parròquia a finals dels 60. "Van ser la veu del barri, en moments difícils. El pitjor és necessitar parlar i no poder-lo fer perquè la boca la tens cosida. Per això, la llibertat és el millor que podem tenir. D'alguna manera, això és el que he volgut transmetre en aquest llibre", comenta.
Mig segle després, per on passar el futur de la parròquia ¿? Segons l'anomenat avui ‘padresito', "la societat i l'entorn han canviat molt. El barri no té les mateixes necessitats, però sí continua havent-hi persones amb dificultats, arribades d'altres països que necessiten que les acollim i que compartim amb elles. Per això des de la parròquia seguirem enllumenant".
És un llibre escrit amb la col·laboració de Montserrat Santolino i altres membres de la comunitat parroquial.