Joan Zafón Trillas
Joan Zafón i Trillas va néixer a l'Hospitalet, però l'any 1961 va emigrar juntament amb la família a Suïssa, on s'hi va estar durant quinze anys. L'any 1977 va retornar a Catalunya per instal·lar-se a la localitat de Sant Boi de Llobregat, on va continuar amb l'ofici del seu pare, electromecànic, i va establir un taller d'electricitat de l'automòbil. Un cop jubilat va ha anat a viure a Santa Coloma de Cervelló on va morir el 26 de març del 2015.
En Joan ha escrit El Reloj de Neuengamme, una molt bonica història d'un home que 70 anys després recupera el rellotge del seu pare, mort al camp nazi de Neuengamme.
"Passejant per l'Hospitalet, sento una gran tristor al veure la seva gran transformació. Avui per els carrers i circulen cotxes deixant olis i fums. provocant una gran contaminació.
Abans quan i circulaven carros i cavalls, i els cavalls i deixaven els seus excrements, aquests eren recollits i s’aprofitaven per fer adob.
A el barri de Sant Josep, hi ha el canal de la Infanta, i a l’estiu es convertia en la piscina del barri, i els treballadors els dissabtes es banyaven i ensabonaven, per fer neteja del seu cos.
Avui, miro cap cap a la Marina, i no hi veig les masies que tan alegrement lluïen. Avui només veig carreteres, naus i industrials i àrees comercials.
Han desaparegut els camps de verdures variades, i arbres fruiters de pomeres i pereres. Tot ha desaparegut.
Tornant cap a casa amb carrilet soterrat, s’ha perdut tot aquell encant dels vagons de fusta, i el contemplar els camps de conreus, les masies i el pla del Llobregat”.
2012, Joan Zafón i Trillas.
El Reloj de Neuengamme. Barcelona: Duxelm, 2011.
Zafón recorda en aquest llibre la memòria del seu pare, un militant de la CNT de L'Hospitalet que va morir el 1944 en el camp de concentració alemany de Neuengamme, molt a prop d'Hamburg. Durant la Segona Guerra Mundial, milers de persones de tots els països ocupats van ser deportats a Neuengamme. A la fase final de la guerra hi havien més de 80 camps satèl·lits per tot el nord d'Alemanya i les condicions de vida en aquest camp d'extermini van ser tan penoses que la meitat dels 100.000 presoners que hi van ser durant els seus set anys d'existència, hi van morir.
Els presoners de Neuengamme també van ser utilitzats per a experiments mèdics.
Joan Zafón ha assenyalat que l'experiència de perdre el seu pare en un camp de concentració el va marcar intensament i, és per això, que ha volgut retre-li homenatge en trobar a Neuengamme el seu rellotge, que dóna nom al llibre.
Zafón ha dit que el seu llibre vol servir de recordatori d'uns fets que malgrat passi el temps mai s'han d'oblidar, però ha esperonat els descendents dels presoners que hagin estat en qualsevol camp de concentració, a immiscir-se en la investigació.
El camp de concentració de Neuengamme és dels pocs camps a Alemanya que es conserven com a memorial de l'atrocitat i els crims del règim nazi.
En aquest enllaç el periodista hospitalenc Enric Gil ens amplia la informació.
