Alícia Gili

Solé, Ramona; Valls Rovira, Albert; Armengol, Ferran; Barros Lorda, Marga Fabulari II. Atles de llegendes, bèsties i animals de correfocs. L'Hospitalet de Llobregat: Secc, 2025.

Comencem a saltar i ballar, entre focs i petards, mentre la víbria i Lo Marraco giravolten al nostre voltant. El correfoc ha començat.

Éssers imaginaris, bèsties, serpents, la Tinyosa, dames oníriques, el Caçador Negre i el foc vermell que crema el vel entre la realitat i la imaginació i que ens mostra un mirall fantàstic de la nostra realitat: empoderament i lluita contra el patriarcat, violència de gènere, parelles tòxiques, xarxes socials que ens lliguen a la frustració d’un món inexistent, o la realitat de joves refugiats que han vist la guerra des de ben petits.

Tot això i més ho podreu descobrir en aquest atles de llegendes, bèsties i animals de correfoc, el segon volum dins la col·lecció Minairó Jove, que recull contalles tradicionals de la nostra geografia, en què diversos autors s’han permès treballar les fonts del nostre ¬Tradicionari, per reconvertir i apropar les rondalles a un lector jove i per parlar de tot allò que és avui present en el seu dia a dia, però sense oblidar la seva procedència!

"El vuitè passatger". Dins: El Cercle fetiller: recull de contes de terror còsmic . L'Hospitalet de Llobregat: Secc, 2022.

Cercle Fetiller és un recull de deu relats d'autores i autors d'una narrativa grotesca i transgressora, de literatura de por còsmica, on trobareu horribles artefactes alienígenes, terrors insòlits provinents de l'espai profund, éssers provinents dels llocs més recòndits de les galàxies més llunyanes i, un material, el «kram», que els atraurà, unirà i mantindrà a tots sota el jou del terror.

Un recull de relats de terror còsmic, maligne, que us trasbalsarà, us impactarà i us traurà un -5 de seny per pàgina. Avisem, llegir-lo és un risc. 

"Les profecies de mamaxó". Dins: Ozcáriz, Txell [il·l.]. Samaniat: les bruixes es rebel·len, les fades s'empoderen!: recull de contes fantàstics. L'Hospitalet de Llobregat: Secc, 2021.

El sàbat, l’akelarre, el sagarum, són mots als quals estem acostumats quan parlem de fetilleries. Serveixen per definir una reunió de bruixes i bruixots però, en últim terme, s’utilitzaven en un context judicial, erudit o literari. Per contra, les bruixes i bruixots definien  les seves trobades com reunions, assemblees, aplecs o Samaniats: celebracions en comunió amb la natura on es podien alliberar de les cotilles socials i morals imposades per la religió, la comunitat i l’Estat.  Striges, lilith, lamiai, malèfiques, bruixes, metzineres: han estat termes comuns per acusar, estigmatitzar i condemnar  les dones díscoles i que han gosat alçar la veu per revelar-se. Dones capaces d’oposar-se a l'ordre establert i fer tremolar els fonaments del patriarcat des de les tradicions mesopotàmiques, preindoeuropees o romanes fins a les més properes  de les zones rurals de les nostres planures i muntanyes.

«Samaniat, les bruixes es rebel·len, les fades s’empoderen!», ens parla de dones ferides, dones fortes, empoderades, dones sàvies que caminen pels marges, dones que s’enfronten a la forma de vida patriarcal de la societat que les envolta i lluiten per canviar-la de front, amb caràcter i de forma assertiva a través de la força col·lectiva que ofereix la tradició del Samaniat. «Samaniat, les bruixes es rebel·len, les fades s’empoderen!» és un recull de relats delicats, violents, esfereïdors, bells, mordaços, satírics, violents... una visió crítica i capacitada del camí que hem de fer, conjurat davant la foguera amb esperit transgressor, que parla de dones i contracultura, del sostre de vidre de la dona, de la cosificació del seu cos, de l'escletxa de gènere, de foc i ànima, de carn i llàgrimes i de com el Samaniat genera moviments de pensament contra l'heteropatriarcat.

Romero, Sílvia; Ozcáriz, Txell [il·l.]. El donyet perdut. L'Hospitalet de Llobregat: Secc, 2018.

Nans, revivents, dones d’aigua, encantades, dips, minairons, i sí, un donyet perdut! I ara molts us preguntareu, què nassos és un donyet? Doncs una mena de follet, que vesteix amb faixa i jaqueta, i en lloc de la barretina dels follets, porta un mocador nuat amb un picarol a la punta i és molt, molt entremaliat, qui el coneix sempre acaba en  un gran embolic!  Ens voleu ajudar a trobar-lo? Una història on quatre joves, que no saben ben bé per què ni com, han estat escollits per recórrer un camí iniciàtic que els portarà a aprendre molt del món màgic i de si mateixos. Una història de batalles èpiques, portals màgics i mons paral·lels,  on els humans, malgrat les diferències, acabaran creant llaços amb els éssers màgics. I on les forces fosques, que volen obtenir el poder, no s’aturaran davant res.  Una història de dues germanes, on la gelosia, l’enveja i l’odi podrà canviar el seu futur. Una història d’amistat, on els lligams poden ser més forts  que el destí! Amb El donyet perdut les autores intenten reinventar la fantasia més clàssica a través de la tradició oral mítica catalana i conjuntament amb la il·lustradora Txell Ozcáriz experimenten amb nous formats i expressions, cercant noves fórmules  d’un dels arguments més clàssics de la fantasia, el camí de l’heroi.

[et al.]; Estall, Silvia, Ozcáriz, Txell i Sanjuan, Anna [il·l.]. Monstruari. L'Hospitalet de Llobregat: Secc, 2018.

Monstruari, construcció entre  mostrari  “col·lecció de mostres”, i  monstrum, “prodigi, avís dels déus”.

Doncs això, aquest recull és un avís dels déus, un prodigi de la ment de deu autors i autores que us mostraran éssers extraordinaris per diferents raons, algunes terribles, i algunes magnífiques. Mirant sota el llit els autors i autores d’Edicions Secc han trobat un bon grapat de monstres a la nostra mitologia,  serpotes, bèsties, gegants i altres  feristeles que en temps passats eren  als nostres boscos, a les nostres muntanyes, als nostres pobles i que ara sembla que han desaparegut. Compte amb la màgia, la foscor i el terror, mai no pots estar segur que han desaparegut... només que ara són més difícils de percebre!   

Les golfes del mirall fosc. Pretèrits mitics, del 440aC al 1940dC: recull de relats. L'Hospitalet de Llobregat: SECC, 2018.

Les golfes del mirall fosc són un lloc on guardar relats fantàstics molt eclèctics, units per un fil comú; darrere del mirall fosc, molt fosc, hi ha un fil, un filet lleu d’una història molt fosca: esperits i tòtems de clan  guerregen contra els Deu mil de Dàrius el Gran, llobers medievals es troben amb esperits del bosc molt més afamats que els llops de les muntanyes, cavallers del rei s’adonen que ­darrere del drac hi ha molt més del que no es pensaven, dos nens  i un lleó descobreixen que els zoos humans són una representació de la foscor de l’home blanc i en darrer lloc, dos germans s’atreveixen a fugir de l’orfenat que el feixisme ha convertit en presó, a través de la lectura.

Relats fantàstics que ens parlen de la foscor pregona dels poderosos a la qual sovint els més senzills han d’enfrontar-se sense cap altra eina que la imaginació. Com diu un proverbi africà:

«Fins que els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de cacera seguiran glorificant al caçador.»

Álvarez, Sergi; [et al.]; Ozcáriz "Txell" i Gómez, Bernat [il·l.]. Bestiari. L'Hospitalet de Llobregat: Secc, 2017.

Bestiari, segon volum de la col·lecció Minairó, neix de la imaginació de la Txell Ozcáriz i  Bernat Gómez i de la ploma de dotze autors i ens parla de dotze bèsties, canviaformes, espantacriatures, gegants  i monstres de la mitologia catalana. Però també ens parla de fets màgics i de fets quotidians, del meravellós i del fastigós, de la raó i de l’absurd, del monstre i de l’home, binomis que quan els mirem per un espiell, com deia el gran Guy de Maupassant, sovint és difícil de veure qui està dins o fora.

“La llauna”. Dins: Catalunya mítica: relats fantàstics inspirats en la mitologia catalana. Sant Cugat del Vallès: Orciny Press, 2015, p. 67 – 74.

“La llauna”, d’Alícia Gili, és una senzilla aproximació al mite de les dones d’aigua, les goges de què parla Verdaguer en el seu poema El Canigó, i a d’altres follets i fades protectors de la natura. Aprofundint en aquest sentit, l’autora centra l’argument del seu relat en un missatge ecologista, força convincent i original, val a dir. L’enfrontament entre el món real i el de la màgia, igual que en mossèn Cinto, encara demostra tenir corda per estona. Si de cas l’aspecte que m’ha semblat més fluix i previsible ha estat el final, un pèl precipitat i infantil, i que sembla acusar ésser poc treballat.

24 abril, 2015 Fantàstik

"Indi". Dins: Les Estrelles, recull de contes infantils. Barcelona: Barcelona: Associació de Relataires en Català: Meteora, 2012, p. 155-158.

Els nens segueixen atentament les instruccions de les seves mares per matxucar les fulles que tenyiran els embocalls de color indi. Les seves pells daurades... Així comença el conte de Alícia Gataxica, no voleu saber que ens explica? Per saber-ne més sobre la presentació del llibre 

"La Cocollona". Dins: Criatures fantàstiques. Barcelona: Meteora, 2011, p. 107-109. Aquest breu conte reflecteix una bonica història d’empatia i d’amistat, més enllà de tota diferència. L'àvia Matildeta li conta al seu nét Sebastià com va fer amistat amb la Cocollona (criatura de la mitologia de Girona, en un context en el que aquesta era rebutjada per tota la població), i com va acabar l’episodi.

Per saber-ne més sobre la presentació del llibre i veure les imatges.

“Damnatges”. Dins: Barcelona, t’estimo. Barcelona: Associació de relataires en català; Meteora, 2011, p. 256-266.

Vint-i-nou relats ambientats a la ciutat de Barcelona, que responen a l'estimació que els autors senten pel Cap i Casal, ja sigui com a escenari de les històries que ens expliquen o com a autèntic protagonista de les narracions. Barcelona serà, per a escriptors i lectors, el gran punt de coincidència on el gust per la literatura i l'amor per un indret geogràfic confluiran harmònicament.

"Deixeu-vos dur per la lectura d'aquests relats, imagineu-vos cada escenari, cada barri, cada carrer i després, si teniu l'oportunitat, aneu a visitar-lo. De ben segur que la narració haurà enriquit la vostra visió d'aquella zona de Barcelona". 

2011. Silvia Romero. Presidenta de l'ARC

"Una creu de gules sobre un camper d´argent". Dins: [varis autors]. Antología II Premio Ovelles Elèctriques de relatos de ciencia-ficción, fantasía y terror. Barcelona: Bubok, 2010  El pots descarregar gratuitament.

“El fantasma de la xenofobia” . Dins: Garbuix de contes. Barcelona: Meteora, 2010, p. 146-150. 

L'Alícia escriu una parodia sobre la xenofòbia on es reflecteix la por de la nostra societat davant la diferència. 

Romero, Sílvia. El camí del Bandama Vermell. Barcelona: Columna, 2010. Premi Columna jove 2010 i finalista del I Premi Ictineu 2009.

Obra escrita a quatre mans per Alícia Gili i Sílvia Romero, és la guanyadora del premi Columna Jove 2010, valorat en 3.000 euros. El llibre, segons expliquen les seves autores, s'inspira en els dibuixos que van elaborar nens i nenes que havien estat soldats de la Costa d'Ivori en una casa d'acollida d'una organització no governamental. La cruesa del tema no és un element que el jurat hagi vist com a perjudicial pensant en el col·lectiu de lectors potencials. Encara més, el representant del jurat en l'acte d'ahir, Francesc Miralles, va recomanar l'obra per a les escoles. Tot i la cruesa del tema, les autores han trobat (com també apareixia als dibuixos) camins d'esperança d'aquest drama silenciat.