Embedded Files
Àngels Vilella i Ros va néixer a Olesa de Montserrat (1938) i des dels tres anys viu a l'Hospitalet de Llobregat. És diplomada en Infermeria per la Universitat de Barcelona.
L'any 1993 guanyà dos premis als Jocs Florals de l'Hospitalet (un accèssit en la modalitat de carta i el primer premi de narrativa històrica).
El 1999 publicà la seva primera novel·la, Onades internes (primera edició de Temps d'orquídies).
L'any 2000 publicà Jo també recordo, assaig sobre la percepció infantil de la postguerra.
Durant quatre anys (1997-2000) va col·laborar al setmanari La Proa del Baix Empordà, fent entrevistes a més d'un centenar d'empordanesos.
Ha publicat articles al butlletí de l'Ateneu de Cultura Popular de l'Hospitalet, a la revista infermeria de Barcelona, al Magazín d'Andorra, a la revista Atenea de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i a la revista Publijordi de Granollers, entre d'altres.
[Vegeu també la fitxa d'Àngels Vilella]
"Em sento orgullosa de ser de l’Hospitalet, perquè encara que no hi vaig néixer m’hi sento, la primera lletra ja la vaig aprendre aquí i els meus llibres també els hi vaig escriure, precisament, Jo…també recordo, el segon d’ells, és un petit assaig de la vida de l’Hospitalet dels anys 45-50, un llibre que en llegir-lo la gent d’aquella època els fa repetir amb nostàlgia, Jo… també recordo… Desitjaria que el poble es reconegués com un cau de literatura, amb il·lusió i esforç ho podem aconseguir!
El nostre “poble” té una personalitat diferent de molts altres “pobles”, molts llocs han augmentat de població i de races, nosaltres hem anat augmentant, a l’igual que una cèl·lula es va dividint en altres cèl·lules, nosaltres en barris, jo recordo que en la meva infància només en les boques de la gent s’anomenaven; La Torrassa i Collblanc com un barri llunyà, Sta. Eulàlia el punt de connexió amb Barcelona, fins allà s'havia d’anar amb autobús per poder agafar el Metro, i després el Centre, separat una mica Sant Josep. Els camps separaven un barri de l’altre, avui dia increïble pels nous vinguts.
Can Vidalet, Can Serra, Bellvitge, Gran Via, Gornal, Sanfeliu…(potser me'n deixo algun) no existien, l’engruna, la llavor que els va fer germinar va ser poc a poc, dia a dia, fins a convertir-se en l’Hospitalet que tenim ara, avui, gran en extensió i gran en tota classe de cultures i és més tots hi convivim. Visca l’Hospitalet!!!"
2011. Angelina
"La ciutat de l'Hospitalet, 45 o 50 anys enrere (concretament el barri Centre), la recordo com qualsevol poblet d'arreu de Catalunya: la quitzalla podíem jugar a xarranca al mig del carrer, gairebé no érem molestats, només quan passava el carro del gel o el de l'escombriaire. El primer encara era motiu per anar a veure si en podíem agafar un tros per llepar-lo. Era com una llaminadura; quan es "llepava" un polo era una festa."
2000. Angelina Vilella
Temps d’orquídies. Girona: CCG edicions, 2007. Temps d'orquídies ens introdueix en les peripècies i vivències d'una persona de color que l'atzar porta a Catalunya, el seu esforç per establir-s'hi i la lluita amb el fill de la casa on treballa per aconseguir l'amor d'una infermera. La novel·la, entrellaçada amb els fets que succeeixen a Cabrera de Mar, Cornellà, l'Hospitalet i Calella de Palafrugell, ens mostra fins a quin punt poden arribar les rivalitats i com poden desencadenar en fets tràgics.
Jo... també recordo. L'Hospitalet : Ateneu de Cultura Popular, 2000.
Jo...també recordo ens mostra la visió infantil de l'autora, en l'afany de deixar testimoni, a l'Hospitalet, d'uns fets i una època de potguerra, amb les seves carències, il·lusions i privacions, temps a la vegada de transició. Alguns fets seran nostàlgics per a la gent d'ahir i increïbles als ulls de la d'avui, però no per això menys certs.
¿Vols actualitzar la teva pàgina de L'H Escriu?
Utilitza aquest enllaç i envia'ns la informació omplint el formulari:
Darrera actualització: 29/08/2019
Google Sites
Report abuse