Biografia (Resum)

  Boda de Jaume Mimó i Isabel Sarrablo, al 1933

Alcalde de Cerdanyola del Vallès (1931-1934):

• • Es presenta a les eleccions municipals de l’abril de 1931 amb la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya, guanya les eleccions i el 16 d’abril és proclamat

  • Batlle del primer Ajuntament Republicà Democràtic de Cerdanyola per 9 vots a favor i 1 en blanc.Fomenta la Cultura per grans i petits al poble: escoles, biblioteca, cors E. Clavé, teatre, exposicions, concursos de pintura, Primer Aplec de la Sardana, la Festa de l’Arbre...

  • A nivell polític. Impulsa un tarannà democràtic, catalanista i republicà a Cerdanyola. Posa a diversos carrers de Cerdanyola noms tant significatius com Francesc Layret, Plaça de la República o Av.14 d’abril. L'Ajuntament de Cerdanyola vota a favor de l’Estatut de Núria. S’aprova el nou nom -correcte- del poble (Cerdanyola del Vallès).

  • Diversos carrers de Cerdanyola són rebatejats amb noms republicans:

    • • Plaça Macià (Maqueses)

      • Plaça de la República  (Sant Ramon)

      • Av. 14 d’abril (Sant Ramon)

      • Francesc Layret (Sant Ignasi) 

  • Es dona el nom del pintor Josep Togores a un carrer.

  • S'inicien el tràmits de separació Església - Ajuntament. Es deixa d’assistir com a Corporació a les funcions religioses (mesura que, posteriorment, li costarà cara…)

  • L'Ajuntament aprova L’Estatut de Núria (21-VII-31).

  • El cementiri parroquial passa a municipal (1933).

  • Es canvia el nom, adoptant el de Cerdanyola del Vallés (1934).

Activitats després de deixar l'alcaldia (1934-1936):

• • L’any 34 deixa l’alcaldia. Passa a Jutge Municipal.

  • Realitza un estudi sobre la problemàtica que afecta als pobles de la rodalia de Barcelona, sobre tot en relació a la degradació ecològica i als creixements urbanístics desordenats. Ho presenta al President Macià i a l’Alcalde de Barcelona (Aiguader). El treball es publica a la “Revista Mirador".

  • Participa a la creació de la Revista “La Lluna”. Exerceix com a sots-director (amb el pseudònim "Jau-Mi-Llo").

  • Participa a la creació del Grup de Teatre “La Constància”.

  • Viatja a Madrid amb en Viladomat per demanar mestres per les escoles de Cerdanyola, i ho  aconsegueix (maig de 1931).

  • -VII-1931 – Festa Major amb els Cors de Clavé

  •          -  Teatre

  •                  -   Una nova Escola

  • -IX-1931 – Exposició de pintors: “Cerdanyola vista pels seus artistes”

  • -X-1931 – Actuació dels Cors de Clavé

  • -VII-1932 – Primer Aplec de Sardanes a Les Fontetes

  • -IX-1932 – Creació d’un nou Grup Escolar

  • -XII-1932  - Creació de dues Escoles Parvulari

  • -1933 – Festa de l’Arbre

  • -Col-labora amb la Revista de Cerdanyola-Ripollet,  L’Atalaia

  • -Promou una Línia d’Autobusos a Cerdanyola

  • L’any 1933, contrau matrimoni amb la Directora de les Colònies Escolars de l’Ajuntament de Barcelona establertes a la Flor de Maig de Cerdanyola, el matrimoni tindrà tres fills, M Teresa, M Pilar i Jaume…

  • A l’any 1933, comença a treballar en l’historia de Cerdanyola…

Represaliat polític, després de la Guerra Civil (1939 -1950):

• • L’any 1939, es represaliat, detingut i empresonat a Sabadell. Durant l’estada dibuixa més d’un centenar d’apunts de les imatges de la presó. Aconsegueix sortir gràcies a l’ajuda de personatges ben vistos pel règim, entre ells el general Lafont i l’arquitecte Balcells.

  • L’any 1942, s’exilia (amaga) a Barcelona i als Pirineus de Lleida. Durant l’exili pinta els paisatges que va descobrint pels Pirineus…

  • L’any 1947, es jutjat pel “Tribunal de represión de la Masoneria y el Comunismo”, que el condemna a tres anys i un dia.

Historiador i home de cultura (1948 -1964):

• • Truncada la seva actuació política i invalidat per poder portar una vida social “normal”, continua treballant com a Mestre d’Obres

  • Segueix treballant amb entusiasme en l’estudi i recerca de l’Historia de Cerdanyola.

  • Dona suport i col·labora amb la seva esposa, en la creació de l’Escola N. Sra. del Roser a Cerdanyola.

  • A l’any 1948 publica els seu primer llibre: Guia excursionista a les Masies del terme de Cerdanyola…(en català).

  • A l’any 1950 publica el seu segon llibre: Coses de Cerdanyola…(en català)

  • A l’any 1950 guanya un premi en el Jocs Florals de Bellatera (en català)

  • A l’any 1956:

    • Dona una notable conferència al Casino de Cerdanyola, per als "Senyors Estiuejants".

    • Acaba el seu tercer llibre sobre Les Fonts Boscanes de Cerdanyola. No serà editat (reproduït  més tard a la 'Revista de Sardanyola') i prepara un altre sobre Romiatge a les Ermites del terme de Cerdanyola, que tampoc es publicarà…

    • Continua els seus treballs sobre Valldaura i Castell de Sant Marçal i segueix “excavant” vestigis arqueològics…(Turó de Can Olivé, Canaletes, Serragalliners, etc.)

    •  Realitza un extens treball sobre “Les Rajoles de Mostra Catalanes”.

  • A l’any 1959, presenta un estudi sobre el nom del poble.

  • A l’any 1960, col·labora en la creació de la “Revista de Sardanyola”, en la que publica diversos articles sobre costumari: La Missa del Gall, La setmana dels Barbuts, Les Caramelles, La Setmana Santa, L’esbargiment a l’any 1900, adagis, Les Caramelles, Els Estiuejants, L’estiuet de Sant Martí, Nadalenques, El Ball de Gitanes, Jocs i Entreteniments i el Costumari del mes de Febrer…

  • Mor a Cerdanyola el 15-II-1964, a la seva casa de la Plaça Sant Ramon, voltat dels seus i de les seves coses, de la seva llar de foc, dels seus poemes, dels seus escrits i llibres, de la seva nombrosa biblioteca, dels seus dibuixos, de la seva col•lecció de pintures i escultures, ceràmica antiga, monedes, segells i dels seus records de la seva Catalunya lliure, cultural i democràtica…

 Reconeixements i homenatges (1977 - 2008):

• • 1977 - El “Congrés de Cultura Popular” li va retre un homenatge a traves de l’exposició “Cerdanyola, mil anys d’història”

  • 1983 - El nou Ajuntament democràtic de Cerdanyola l’hi dona el seu nom a un important carrer…

  • 1987 - Es publica en la prestigiosa Revista  de l’Associació Catalana de Ceràmica els seu treball sobre “Rajoles de Mostra Catalanes”…

  • Ramon Sauló, cantautor cerdanyolenc, posa musica i canta els seu  poemes…

  • 1992- Es dona nom a  un Institut de Cerdanyola

  • 1993 - La ciutat recupera definitivament la “memòria” d’en Jaume Mimó i Llobet... amb l’Homenatge del Centenari,  promogut per “Cerdanyola Debat”, s’edita un llibre que recopila la vida i l’obra d’en Jaume Mimó i Llobet. Es col•loca una placa commemorativa a “casa seva”

  • Es lliuren objectes de la seva col•lecció al Museu Ortadò.

  • 2001 - Es crea la BECA DE RECERCA “JAUME MIMÓ I LLOBET”

  • 2007 - Dins de la commemoració del 30e. aniversari de l’escola IES Jaume Mimó, es destaca la figura d’en Jaume Mimó, que dona nom a l’Institut...

  • 2008 - Arantxa Masachs aconsegueix una beca per l’estudi de l’Arxiu Jaume Mimó Llobet