La Lucia es trobava retinguda en una cel·la amb una finestra alta molt petita, que amb prou feines deixava que se li veiés la cara. Però resulta que aquell dia hi havia una escola que estava d’excursió visitant la zona del Castell de Montfalcó. Va passar un grup de nens i nenes per sota del castell i la van veure, però en comptes d’avisar la mestra li van començar a llençar pedres. Ella es va posar molt trista i a partir d’aquell dia li va agafar mania a tots els nens.
Quan ja portava uns quants dies desapareguda i la família no sabia on buscar, el seu cosí Joan, de 15 anys, que volia ser investigador, va anar a la llibreria on l’havien vist per última vegada i li va preguntar a la llibretera quin llibre va comprar la Lucia i aquesta li va treure un altre exemplar. En Joan el va fullejar i de seguida va arribar a la conclusió de que hi havia alguna cosa diabòlica en aquell assumpte: per una banda la pàgina 666 havia desaparegut, per una altra el preu del llibre era de 6,66 €, el codi de barres de l’etiqueta estava ple de sisos,... Va estar apunt d’endur-se’l per mirar-lo amb calma a casa, però va pensar que precisament va ser quan la Lucia va treure el llibre de la botiga que ja no la van veure més, així que va decidir investigar el llibre dins de la botiga.
Hi va descobrir una pàgina amb un missatge que tenia les lletres invertides. De seguida se n’adonà que si ho pogués veure en un mirall sabria el que hi posava. Li va demanar a la llibretera si tenia un mirall i ella va treure un mirall petit de la seva bossa de mà. Hi posava:
“sis-centes seixanta-sis passes a l’oest, i espera que el llop udoli”.
Ara que ja sabia el que havia de fer, va deixar el llibre i va sortir de la botiga quan s’estava ponent el sol. Així va saber on estava l’oest. Tenia al davant una muntanya. Va comptar 666 passes pujant. Quan va arribar a dalt de la muntanya no es veia res, però al cap d’una bona estona va sentir un llop que udolava i de sobte va aparèixer davant seu un castell. S’hi va acostar i va veure la seva cosina a una de les finestres. La Lucia li va explicar que havia d’anar a la seva habitació i dur-li un diccionari. I el cosí li va donar pujant-se a un arbre que hi havia al costat del castell.
La Lucia havia de desendreçar totes les lletres del diccionari. Resulta que quan la van segrestar, duia la motxilla de l’escola posada i allà hi tenia tisores i pega, així que va començar a retallar una per una les lletres del diccionari. Va estar dies i dies i dies, ja que un diccionari té moltes paraules i, per tant, moltíssimes lletres. Va arribar un dia que del diccionari no en va quedar res, ja que tenia totes les lletres retallades i estaven en una muntanya de paper barrejades. Però no tenia cap lloc on enganxar-les, ni una llibreta, ni un llibre en blanc,... L’únic que se li va acudir va ser enganxar-les a sobre de les pàgines de l’únic llibre que tenia, el llibre màgic, i així, enganxant i enganxant, va arribar el dia 666 del seu captiveri. Quan enganxava la última lletra de la última paraula es va desmaiar i de cop es va despertar a la seva habitació amb el diccionari desendreçat a les mans.
Van passar els anys i es va fer bibliotecària i a la biblioteca a la que treballava hi tenia el diccionari, doncs desitjava que qualsevol nen passés pel que ella havia passat, ja que no la van voler ajudar quan ella ho necessitava. Quan el nen de 5è va descobrir el diccionari i ella li anava a proposar que se l’endugués a casa, li va venir al cap el que havia passat ella i se’n va penedir. Va recollir el diccionari de terra i li va donar un de normal. Quan el nen va marxar va agafar el diccionari desendreçat i el va cremar.
FI