...van aixecar les llanternes per veure què era allò que es bellugava i, de sobte, una porta de pedra plena de pols, va començar a pujar cap al sostre, grinyolant i deixant al descobert un passadís molt llarg, estret, brut i tant fosc que no es veia on s’acabava.
Els tres germans es van mirar i van respirar tranquils, no es tractava de cap ésser fantasmagòric, perillós ni temible! Així que, envalentonats, van decidir entrar-hi.
El primer en entrar va ser en Gabri, el més aventurer. A continuació el va seguir la Janet, que es sentia més segura enmig dels més grans, i quan en Raül estava entrant al passadís, va ensopegar amb una rajola que sobresortia del terra i va caure de panxa enlaire i abans que els seus germans poguéssin reaccionar, la porta va baixar amb força i el va partir per la meitat.
En Gabri i la Janet van deixar anar un crit esfereïdor i van esclatar a plorar desesperadament. Sense saber gaire què fer, es van posar a buscar una altra sortida per fugir d’aquell malson. Mentre corrien cap al final intentant trobar la sortida, en Gabri va ensopegar amb una corda lligada d’un extrem a l’altre del passadís, que se li va entortolligar als turmells i el va fer caure de cap a terra. De cop i volta, una altra corda se li va enrotllar als canells i al coll, i aixecant-lo i estirant-lo pels braços, les cames i el cap; les cordes no van deixar d’estirar fins al punt en què se li van arrancar els braços, les cames i el cap per la força en què tibava la corda.
La Janet no s’ho podia creure, s’havia quedat sense germans! Espantada per la situació va començar a córrer, però enmig del passadís se li va obrir una comporta sota els peus i va començar a caure per un forat sense fi...
De cop i volta la Janet obra els ulls. Tot havia estat un malson! S’incorpora per explicar la mala experiència als seus germans i quan es gira per mirar als seus llits, es troba en Raül partit per la meitat i en Gabri dividit en 6 trossos: el cap, els braços, les cames i el tronc.
De l’ensurt va fer un vot que la va fer caure del llit, i quan esperava tocar a terra, s’adonà que tornava a ser al forat sense FI.
Alumnes de 4rt A
Escola Mallorca