-HOOOOLAAAAA!!!!!- va dir amb veu fantasmagòrica.- Qui sou vosaltres, que heu gosat venir a molestar-me de nit al meu museu?. Marxeu o us momificaré a tots i us ficaré dins d’un sarcòfag!- va dir l'ombra.
L’Aya i el Manuel, que eren molt valents, van passar davant del professor i van contestar:
-No marxarem, ara mateix trucarem a la policia si no ens dius la veritat i ens ensenyes qui ets!
-Si aneu a trucar a la policia us perseguiré i us agafaré abans que aconseguiu fer-ho! Mai escapareu!- contestà l'ombra.
-No et volem fer cap mal, nosaltres som nens d’una escola i hem vingut d’excursió a passar la nit al museu. Però volem saber qui ets!- Digué l'Aya.
-Ah, només sou nens d’excursió? Doncs us diré qui sóc... Sóc la Cleopatra, la reina d’Egipte- contestà la Cleopatra.
Però els nens no s’ho van creure.
-Demostra-ho!- van dir els nens.
L’ombra va sortir de darrera el sarcòfag i va demanar als nens que encenguessin el llum. Tots van poder veure que era ella, la CLEOPATRA!.
Aleshores els va explicar que un arqueòleg la va trobar a Egipte i que l’havia portat al museu. Aquell arqueòleg també era inventor i havia fet una màquina del temps dins d’un sarcòfag i la va fer reviure. Des de llavors vivia en el museu i només sortia a les nits.
-Ara que he vist que no em fareu mal podeu venir totes les nits i així no estaré sola- diguè la Cleopatra.
A partir d’aleshores es van fer amics i de tant en tant anaven al museu a dormir i s’ho passaven bé jugant a amagar-se dins dels sarcòfags i explicant històries sobre l’antic Egipte. La Cleopatra ja no es va sentir mai més sola i va ser feliç per sempre més.
FI
Alumnes de 3r Escola Timbaler del Bruc