Les fases constructives del castell

Fase ibèrica, segles IV-III a. C.

Les restes d'època ibèrica descobertes fins ara en el castell de Montsoriu estan localitzades en el Recinte Sobirà del castell, a tocar de la Torre de l'Homenatge: es tracta d'un mur al qual estaven associades ceràmiques d'aquest període. Aquestes restes no permeten saber quina era l'estructura que hi havia hagut, però no seria forassenyat afirmar que deurien estar relacionades amb una possible estructura fortificada o de vigilància, donada la situació i visibilitat que es té des del turó de Montsoriu. La datació d'aquest assentament se situa entre els segles IV i III a.C.

L'etapa romànica del castell, els segles X - XII

És la fase de la construcció del primitiu castell roquer, les estructures del qual es concentraven en la part més alta del turó, en l'anomenat "recinte sobirà"

Del primitiu recinte fortificat se n'han conservat els següents elements: la Torre de l'Homenatge (datada constructivament pels volts de l'any 1000), una capella amb absis semicircular lleugerament ultrapassat (característic de l'arquitectura religiosa del segle X), una cisterna retallada a la roca situada als peus de la torre, una plataforma d'anivellament i la muralla de tancament del sector sudoest (a tocar de la torre).

En un moment final d'aquesta etapa es construiria el mur de doble filada d'espitlleres del sector sud que envolta la Torre de l'Homenatge. La funció d'aquesta muralla es trobaria en relació amb la protecció de la zona baixa del Pati d'Armes, en un moment en què aquest segon recinte encara estava en construcció.

El gran castell del segle XIII.

Entre els anys 1200 i 1250 es dugueren a terme un seguit d'importants reformes en el Recinte Sobirà i, en general, en tot el perímetre del futur castell. Així, el Recinte Sobirà es remodelà i amplià amb la construcció de la Sala Gòtica, on es situà l'entrada a aquest recinte. Aquesta sala va funcionar com a vestíbul o sala de pas. Des d'aquesta sala s'accedia, per una escalinata i a través d'una antiga porta, al petit pati del Recinte Sobirà i a la resta d'estances d'aquesta zona, les quals també foren reformades.

A mitjans segle XIII s'anul·laren les espitlleres que estaven situades als peus de la Torre de l'Homenatge perquè el recinte del Pati d'Armes ja estava emmurallat. És també en aquesta fase constructiva quan es derrueix la capella del Recinte Sobirà, ja que sobre seu es construeix el nou mur perimetral del Recinte Sobirà. Per substituir aquesta capella ja se n'havia construït una altra en el recinte del Pati d'Armes.

Entre la Torre de l'Homenatge i el nou mur construït sobre l'antiga capella preromànica s'hi va obrir una porta que té una estructura de volta de mig punt a l'exterior i arc rebaixat a l'interior, estructura que s'anirà repetint en les noves dependències que s'aniran construint.

Les reformes d'aquesta època també afectarant a la Torre de l'Homenatge, ja que s'hi obrirà una porta en la seva planta baixa i es farà una falsa volta de pedra en la seva sala inferior. També es modificarà l'emplaçament de la cisterna d'aigua.

Per una altra banda, és en aquest moment quan es comença a bastir el segon recinte del castell, l'anomenat Pati d'Armes: es delimita tot un nou espai, força més gran que el que ocupava el Recinte Sobirà. Les muralles d'aquest recinte intermig són d'una factura extraordinàriament senzilla, d'una alçada que difícilment supera els cinc metres i d'una amplada d'entre 60 i 70 cm. Aquestes muralles estaven profussament espitllerades, i la defensa del recinte es completava amb tres torres semicirculars i una de quadrada, situades en els diferents angles del perímetre del mur defensiu.

També és d'aquesta fase constructiva la porta d'entrada al Pati d'Armes, damunt la qual, amb tota probabilitat, s'hi deuria col·locar l'escut de la família Cabrera. En aquest mateix lloc, una mica més enlaire, encara s'hi conserven les restes del matacà defensiu. Aquest és el punt més reforçat del recinte. Aquí la muralla té 9 m. d'alçada, i els murs una amplada de 1,20 m. A més, just al costat de la porta hi ha una torre de planta quadrada. Per altra part, l'accés a la porta principal es realitzava en pendent i en angle respecte al camí d'entrada, amb la qual cosa es dificultava en gran manera l'atac amb ariet a la mateixa porta.

En l'angle sudest del Pati d'Armes es va construir la nova capella dedicada a Sant Pere (la primera referència documental de l'existència d'una capella en el castell de Montsoriu dedicada a aquest sant és de l'any 1198). Es tracta d'una capella de nau rectangular coberta originalment amb embigat de fusta i teules a dues vessants. A més, tenia una petita capella lateral dedicada a Santa Maria. Les excavacions que s'hi feren posaren al descobert els bancs corredors laterals de pedra i el lloc on estava situat l'altar.

Conserva tres finestres de doble esqueixada d'estil plenament romànic. I cal destacar tres esgrafiats del seu mur oest, on s'hi representen diverses creus i una figura humana.

El palau del segle XIV

Es situen dins la primera meitat del segle XIV les reformes arquitectòniques que transformaran el castell de Montsoriu en un gran castell-palau gòtic, principal residència dels vescomtes de Cabrera, aleshores una de les famílies més importants de Catalunya. Per primera vegada, i en el context d'aquest monument, es pot parlar de luxe, si aquest concepte el podem vincular a elements i espais arquitectònics de caire suntuari i, per tant, i en certa manera, superflus.

En aquest moment té lloc un replentajament del sistema defensiu del castell, prenent força el desenvolupament de les muralles en forma d'anells concèntrics. Així, es redueix el perímetre total de la fortalesa, ja que s'elimina el recinte que hi havia entre el nucli del castell i la Torre de les Bruixes, el qual serà substituït per un nou recinte, el Recinte Jussà, construït en un nivell inferior al Pati d'Armes. En aquest Recinte Jussà estarà la nova entrada al castell, defensada per una torre quadrada amb espitlleres. Amb tot plegat es millorava l'estratègia defensiva, ja que cada recinte podia ser defensat des de l'immediatament superior, i tot, a més, era possible amb un número menor de persones.

Un altre canvi important és la construcció de talussos que s'adossaran a les muralles del Recinte Sobirà i del Pati d'Armes. Per altra part, les muralles són sobreaixacades i doblades (l'amplada dels murs passa de 60-70 cm. a més d'un metre i, fins i tot en alguns llocs, arriben al metre i mig. L'eixamplament dels murs permetrà construir passos de ronda per tot el perímetre emmurallat.

En aquest segle XIV serà quan es construirà un sistema de recollida d'aigües pluvials amb el qual es vol posar solució al problema de l'abastament d'aigua. Per això es dissenyarà un complex sistema el centre del qual serà una immensa cisterna excavada en la roca i situada en el mig del Pati d'Armes. Aquest sistema comprén canals d'entrada d'aigua, sobreeixidors de la cisterna i pous de decantació.

El Pati d'Armes patirà una gran transformació, ja que serà en ell on es farà la zona residencial del castell. De l'antiga construcció romànica només en restarà el perímetre de muralles i les seves torres, ja que la capella romànica serà reconvertida en habitació. Es construiran un conjunt d'habitacions al voltant d'un gran pati central enllosat amb marbre blanc de Gualba. Cada habitació s'obria a un porxo cobert. Del conjunt d'habitacions, es té coneixement de les següents: la cuina, on hi ha una gran llar de foc i un finestral gòtic; la sala-menjador, amb una altra llar de foc i dos finestrals gòtics; la habitació que havia estat l'antiga capella romànica; la capella gòtica; i el que deuria ser l'espai que ocupava el Cos de Guàrdia d'aquesta època.

El Recinte Sobirà també patirà transformacions, convertint-se en un segon nucli residencial quasibé independent de la resta de la fortalesa. L'accés a aquest recinte es farà per un estret passadís defensat per muralles i passos de ronda, tenint una sola porta d'entrada situada als peus de la Torre de l'Homenatge.

El seu espai interior, protegit per muralles que arriben als 14 m. d'alçada, està format per un passadís central amb habitacions a banda i banda. El costat de ponent està dividit en quatre àmbits: un forn, dues cambres i un possible rebost. El costat de llevant està dividit en tres àmbits: un de circulació i dos grans dipòsits. L'antiga Sala Gòtica es transformarà en un celler-magatzem, i damunt seu es construirà un nou pis: serà una àmplia estança coberta amb volta construïda amb carreus de granit.

Reformes en època moderna

En època moderna el castell és progressivament abandonat pels seus estadants. Només és ocupat en moments puntuals. Tot i això, els vescomtes de Cabrera manaren fer-hi obres de reforma i millora. Així, s'aixeca un segon pis fet amb maons sobre les habitacions de la banda de ponent del Recinte Sobirà. També es construeix la torre-contrafort adossada a la banda exterior nord de la Sala Gòtica, i es restauren alguns panys de muralla malmesos.

Algunes obres de reforma s'anaren succeint en diversos moments d'ocupació humana del castell, però tot just es limitaren a la rehabilitació de petites estances que s'havien anat derruint amb el pas del temps.