Embedded Files
Podem dir que "A frec d'aigua" és un Poema simfònic, el text poètic inspira l'obra, però aquesta no preten descriure els paisatges o els fets però si les emocions, les sensacions. (Com podeu definir amb dues paraules Les Guilleries?)
Podem dir que "A frec d'aigua" és un Poema simfònic, el text poètic inspira l'obra, però aquesta no preten descriure els paisatges o els fets però si les emocions, les sensacions. (Com podeu definir amb dues paraules Les Guilleries?)
Si bé la composició musical de l'obra es va fer d'una manera intuïtiva, fruit del bagatge sonor i amb el guiatge emocional del text, una anàlisi posterior permet veure com la música s'ha nodrit de diferents influències o estils musicals molt diversos, de manera semblant a com l'aigua presenta estats tan dispars com són el gel, la neu, la boira o l'aigua. Aquí us en presento alguns d'aquest referents.
Si bé la composició musical de l'obra es va fer d'una manera intuïtiva, fruit del bagatge sonor i amb el guiatge emocional del text, una anàlisi posterior permet veure com la música s'ha nodrit de diferents influències o estils musicals molt diversos, de manera semblant a com l'aigua presenta estats tan dispars com són el gel, la neu, la boira o l'aigua. Aquí us en presento alguns d'aquest referents.
De refrents tenim tot el que hem anat escoltat al llarg de la vida però alguns compositors i obres han impactat i es conserven en la memòria. Començaré parlant de tres autors:
De refrents tenim tot el que hem anat escoltat al llarg de la vida però alguns compositors i obres han impactat i es conserven en la memòria. Començaré parlant de tres autors:
-De Wagner per exemple, hem aprés a cercar obra d'art total (poesia, teatre-declamació, música , dansa, fotografia,...) així com l'ús de leitmotiv (ús de motius conductors).
-De Wagner per exemple, hem aprés a cercar obra d'art total (poesia, teatre-declamació, música , dansa, fotografia,...) així com l'ús de leitmotiv (ús de motius conductors).
-De Bach hem aprés a donar estructura coherent, la relació entre la música i les matemàtiques (la simetria, l'equilibri, l'especulació), el contrapunt imitatiu (totes les veus són protagonistes).
-De Bach hem aprés a donar estructura coherent, la relació entre la música i les matemàtiques (la simetria, l'equilibri, l'especulació), el contrapunt imitatiu (totes les veus són protagonistes).
-El mestre Lluís Torres hem apés el valor de la improvisació (era capaç d'acompanyar al piano pel·lícules de cinema mut), la creativitat conreada des del primer moment.
-El mestre Lluís Torres hem apés el valor de la improvisació (era capaç d'acompanyar al piano pel·lícules de cinema mut), la creativitat conreada des del primer moment.
- Terra d'aigua (a). Introducció
01_Terra_daigua.mp3Aquesta peça fa la funció d'introducció . Comença de la manera més simple possible: amb una sola nota, llarga, greu, a càrrec del sintetitzador i corda greu.
Aquesta peça fa la funció d'introducció . Comença de la manera més simple possible: amb una sola nota, llarga, greu, a càrrec del sintetitzador i corda greu.
Presentació d'un dels motius musicals de l'obra a càrrec de la bateria , que anuncia el motiu que més endavant agafa la corda (negra amb punt, negra amb punt negra), amb una síncope al mig que quedarà reforçada quan entri el baix marcant la pulsació, com una mena de batec del cor de l'obra. La música va in crescendo, acomulant energia fins que explota amb la intervenció del cor i tota l'orquestra.
Presentació d'un dels motius musicals de l'obra a càrrec de la bateria , que anuncia el motiu que més endavant agafa la corda (negra amb punt, negra amb punt negra), amb una síncope al mig que quedarà reforçada quan entri el baix marcant la pulsació, com una mena de batec del cor de l'obra. La música va in crescendo, acomulant energia fins que explota amb la intervenció del cor i tota l'orquestra.
Sensació: intriga, expectativa
Sensació: intriga, expectativa
Referent: Així parlà Zaratustra, op. 30, de Richard Strauss
Referent: Així parlà Zaratustra, op. 30, de Richard Strauss
És un poema simfònic compost per Richard Strauss el 1896.
És un poema simfònic compost per Richard Strauss el 1896.
Stanley Kubrick la va popularitzar a "2001: una odissea de l'espai", una pel·lícula de ciència-ficció del 1968. Tracta temes com l'evolució humana, la intel·ligència artificial, el futur i la vida extraterrestre.
Stanley Kubrick la va popularitzar a "2001: una odissea de l'espai", una pel·lícula de ciència-ficció del 1968. Tracta temes com l'evolució humana, la intel·ligència artificial, el futur i la vida extraterrestre.
- Terra d'aigua (b). Tema guitarra elèctrica.
- Ús de sintetitzadors, guitarra elèctrica distorsionada, disseny melòdic.
- Sensació: èpica, contundent
01_Terra_daigua-1.mp3Europe - The Final Countdown . Grup suec de Hard Rock
Europe - The Final Countdown . Grup suec de Hard Rock
- Terra d'aigua (c) Boca closa
Boca closa damunt una base rítmica (piano)
Boca closa damunt una base rítmica (piano)
Sensació: etèria
Sensació: etèria
01_Terra_daigua-2.mp31492 Conquest of Paradise. Vangelis.
1492 Conquest of Paradise. Vangelis.
Música electrònica, new age, rock.
Música electrònica, new age, rock.
Boca closa com a recurs melòdic
Boca closa com a recurs melòdic
2 Guilleria (a)
2 Guilleria (a)
- Cor a 4 veus a capella.
- Diàleg i conducció suau de les veus i les dissonàncies.
- Sensació: simplicitat, calma, suavitat
02_Guilleria_.mp3Renaixement.
Renaixement.
Palestrina: O bone Jesu
Palestrina: O bone Jesu
2 Guilleria (b). Coherència i relació amb el text.
2 Guilleria (b). Coherència i relació amb el text.
- Música tranquil·la, melodia gairebé plana, cromatismes descendents, corda pizzicatto que contrasta amb les veus en legato i notes llargues.
- Melodia i intensitat descendent
02_Guilleria_2.mp3"Estricte calm, calze de calitges
"Estricte calm, calze de calitges
gasa nupcial a la teva cintura
gasa nupcial a la teva cintura
es va esllanguint
es va esllanguint
tot cos des de l'altura"
tot cos des de l'altura"
3 El Ter (a).
3 El Ter (a).
- Canvis de compàs, ambigüitat rítmica
- Alternança de compàs ternari (3/4) i binari (6/8). Sempre sumen 6 corxeres pero els accents es fan de diferent manera.
03a_El_Ter_tema A.mp3West Side Story. Leonard Bernstein.
West Side Story. Leonard Bernstein.
Anda Jaleo. Flamenc. Paco de Lucía
Anda Jaleo. Flamenc. Paco de Lucía
3. El Ter (b)
3. El Ter (b)
Estructura interna composta seguint un model matemàtic simètric. Obra de grans dimensions. Ús del Quodlíbet. Fil conductor harmònic
Estructura interna composta seguint un model matemàtic simètric. Obra de grans dimensions. Ús del Quodlíbet. Fil conductor harmònic
El quodlíbet és una forma musical que combina diferents melodies en contrapunt.
El quodlíbet és una forma musical que combina diferents melodies en contrapunt.
En aquest cas el homes fan el tema A
En aquest cas el homes fan el tema A
03a_El_Ter_tema A.mp3 Les veus blanques fan el tema B
Les veus blanques fan el tema B
03a_El_Ter_tema B.mp3Quodlibet: A + B
Quodlibet: A + B
03a_El_Ter_Quodlibet.mp3Referent: Variacions Goldberg. BWV 988, J.S. Bach
Referent: Variacions Goldberg. BWV 988, J.S. Bach
Un prodigi d'estructura musical, una autèntica obra mestra que combina l'art i la ciència, la raó i la rauxa.
Un prodigi d'estructura musical, una autèntica obra mestra que combina l'art i la ciència, la raó i la rauxa.
Glenn Gould, 1981
El Ter 5. Que els bombin !
El Ter 5. Que els bombin !
Trenca amb la placidesa d'un riu (i la placidesa dels temes A i B), es rebel·la contra els paranys:
Trenca amb la placidesa d'un riu (i la placidesa dels temes A i B), es rebel·la contra els paranys:
No vull ser, presoner
No vull ser, presoner
ni de rec, ni resclosa
ni de rec, ni resclosa
i no m'ha d'aturar ni farga ni molí
i no m'ha d'aturar ni farga ni molí
l'home posa paranys i malgrat tot no gosa
l'home posa paranys i malgrat tot no gosa
desfer el meu camí.
desfer el meu camí.
03a_El_Ter_5.mp3- El Ter 5, musicalment el tema C, és trencador, agressiu, experimental, contrastant.
- Ús de superestructures, superposicions de 4es. justes paral·leles, enlloc de les habituals 3es.
- Tensions dels acords, música aleatòria (respostes del clarinet), dissonàncies paral·leles, ritmes sincopats.
A la consagració de la primavera Stravisnki, hi ha moments en que tota l'orquestra sembla un immens instrument de percussió, amb ritmes que ens tornen als origens salvatges de l'espècie humana. (...) Va tractar l’aspecte rítmic i harmònic d'una forma mai abans utilitzada fins aquest moment: compassos asimètrics, canvis de mètrica, instruments exposats en el seu registre extrem i una exposició extraordinària de la percussió.
A la consagració de la primavera Stravisnki, hi ha moments en que tota l'orquestra sembla un immens instrument de percussió, amb ritmes que ens tornen als origens salvatges de l'espècie humana. (...) Va tractar l’aspecte rítmic i harmònic d'una forma mai abans utilitzada fins aquest moment: compassos asimètrics, canvis de mètrica, instruments exposats en el seu registre extrem i una exposició extraordinària de la percussió.
Revoluciona el sentit del ritme, entretallat i imprevisible, tractat de manera aparentment primitiva, sona com una autèntica bufetada a les orelles del públic de l’època.
Revoluciona el sentit del ritme, entretallat i imprevisible, tractat de manera aparentment primitiva, sona com una autèntica bufetada a les orelles del públic de l’època.
Altres característiques principals d'aquest obra singular són:
Altres característiques principals d'aquest obra singular són:
- Ritme: sincopat, amb accents imprevisibles
- Melodia: tallada, composta per petites cèl·lules
- Harmonia: ús constant d'acords dissonants. Politonalitat (coexistència de tonalitats diferents)
- Dinàmiques: gamma molt àmplia i contrastada de sonoritats
- Timbres: fortament contraposats, estridents
- Caràcter: vigorós, salvatge
- Textura: molt canviant
La consagració de la primavera. Ígor Stravinski (1913)
La consagració de la primavera. Ígor Stravinski (1913)
Sergei Prokofiev - 10 Pieces for Piano, Op. 12. Núm. 4 Mazurka
Sergei Prokofiev - 10 Pieces for Piano, Op. 12. Núm. 4 Mazurka
Superposició de 4es.
Superposició de 4es.
i Ter 6 i 7: canvi de plans !
i Ter 6 i 7: canvi de plans !
Canvia el que seria el seu curs natural, direcció cap a l'Empordà, enlloc del Vallés Oriental:
Canvia el que seria el seu curs natural, direcció cap a l'Empordà, enlloc del Vallés Oriental:
6. De sobte ja no em tempta la ruta de migdia,
i tombo, per caprici, pel cantó de llevant:
m' arriben, temptadors, perfums de Guilleria
des de Manlleu estant
7. Que sóc un riu errant, no una riera dreta!
No em goberna timó, sinó un cor arrauxat:
escàpol com el vent, furtiu com l’oreneta,
sóc capriciós i alat
3ª Simfonia de Beethoven, canvi de plans i que els bombin !
3ª Simfonia de Beethoven, canvi de plans i que els bombin !
Canvi de plans. Del Classicisme (i estil galant) al Romanticisme (i expressió de sentiments). Rebel·lió. Per primera vegada els músics i els artistes ja no estàven sotmesos al poder.
Canvi de plans. Del Classicisme (i estil galant) al Romanticisme (i expressió de sentiments). Rebel·lió. Per primera vegada els músics i els artistes ja no estàven sotmesos al poder.
Obra en un principi dedicada a la portada del manuscrit a Napoleó Bonaparte però que va estripar al veure que aquest va trair els ideals republicants al autocoronar-se emperador el 1804.
Obra en un principi dedicada a la portada del manuscrit a Napoleó Bonaparte però que va estripar al veure que aquest va trair els ideals republicants al autocoronar-se emperador el 1804.
Escoltar, per ex. a partir del minut 2.
Escoltar, per ex. a partir del minut 2.
4 Fites essencials.
4 Fites essencials.
a/ Fuga. Contrapunt imitatiu. La relació entre el barroc i el Jazz (baix continu & walking bass, el swing, la música improvisada,...)
a/ Fuga. Contrapunt imitatiu. La relació entre el barroc i el Jazz (baix continu & walking bass, el swing, la música improvisada,...)
04_Fites_essencials_Fuga.mp3Jacques Loussier - Play Bach. Toccata And Fugue in D Minor
Jacques Loussier - Play Bach. Toccata And Fugue in D Minor
Doble cànon: Corals infantils i orquestra / Cor veus mixtes.
Doble cànon: Corals infantils i orquestra / Cor veus mixtes.
152 compassos, més de 6 minuts!
152 compassos, més de 6 minuts!
04_Fites_essencials_canon.mp304 Fites (coral infantil).pdf4 Fites essencials (coral mixta).pdf5 Dolls. (a) "Fi regerol que a giragonses et vas ensoyant pel camí"
5 Dolls. (a) "Fi regerol que a giragonses et vas ensoyant pel camí"
Contrast tema A (fi reguerol) amb tema B (aigua que salta)
Contrast tema A (fi reguerol) amb tema B (aigua que salta)
La melodia es converteix també en un fi regerol que fa giragonses.
La melodia es converteix també en un fi regerol que fa giragonses.
Notes llargues. Melodia lligada, graus conjunts i ondulant, que va canviant de veus. Tonalitat menor.
Notes llargues. Melodia lligada, graus conjunts i ondulant, que va canviant de veus. Tonalitat menor.
Sensació de malenconia, mandra.
Sensació de malenconia, mandra.
05_Dolls_Fi regerol.mp3Adagio for Strings. Samuel Barber
Adagio for Strings. Samuel Barber
L'Adagi per a cordes de Barber té el seu origen en el segon moviment del seu Quartet de cordes núm. 1, Opus 11, compost el 1936.
"La tristesa solemne i desgarradora de la música s'ha prestat a una sèrie d'usos poderosos més enllà de la sala de concerts. Adagio for Strings es va tocar al funeral d'Albert Einstein, es pot escoltar en tot tipus d'anuncis i bandes sonores de pel·lícules", com per exemple Platoon. https://www.classicfm.com/composers/barber/music/samuel-barber-adagio-strings/ L'Adagi per a cordes de Barber té el seu origen en el segon moviment del seu Quartet de cordes núm. 1, Opus 11, compost el 1936.
5 Dolls (b) "Aigua que salta".
5 Dolls (b) "Aigua que salta".
- Compàs amalgama: 7/8 = 3/8+2/8+2/8
- Melodia brusca, intervals grans, accents i ritme contundent i fort
05_Dolls_ Salta.mp3
En música occidental, escrivim la majoria de la nostra música en compàs que divideixen en grups de 2 o 3, així aquest inclou compàs com 4/4, 3/4, 6/8, 12/8, 2/4. Generalment les audiències troben compàs com aquests a tenir un ritme més natural, així els compàs que no divideixen en 2 o 3 estan considerats compassos rars. Fa gairebé 60 anys, Dave Brubeck ja estava discutint aquest problema.
En música occidental, escrivim la majoria de la nostra música en compàs que divideixen en grups de 2 o 3, així aquest inclou compàs com 4/4, 3/4, 6/8, 12/8, 2/4. Generalment les audiències troben compàs com aquests a tenir un ritme més natural, així els compàs que no divideixen en 2 o 3 estan considerats compassos rars. Fa gairebé 60 anys, Dave Brubeck ja estava discutint aquest problema.
"La idea va ser que el jazz desafiava el públic, i fes-los pensar en termes més avançats rítmicament del que estaven acostumats a pensar. Als anys 20, va ser difícil a obtenir un grup de persones a picar en 2 i 4. 1, 2, 3, 4, això va ser difícil. 30 anys n'hi ha prou d'estar encallat allà, ja era hora que els músics de jazz prenen el seu rol original de guiar el públic en ritmes més aventurers." (D. Brubeck) https://www.youtube.com/watch?v=-UA6n7iKeYQ )
"La idea va ser que el jazz desafiava el públic, i fes-los pensar en termes més avançats rítmicament del que estaven acostumats a pensar. Als anys 20, va ser difícil a obtenir un grup de persones a picar en 2 i 4. 1, 2, 3, 4, això va ser difícil. 30 anys n'hi ha prou d'estar encallat allà, ja era hora que els músics de jazz prenen el seu rol original de guiar el públic en ritmes més aventurers." (D. Brubeck) https://www.youtube.com/watch?v=-UA6n7iKeYQ )
Quan caminem, per exemple fem compàs de 2. Heu provat mai caminar un 5 = 2+3 o un 7 = 3+2+2. En la música clàssica accentuem el 1 i el 3, mentre que al jazz ho fem al 2 i al 4, contratemps.
Quan caminem, per exemple fem compàs de 2. Heu provat mai caminar un 5 = 2+3 o un 7 = 3+2+2. En la música clàssica accentuem el 1 i el 3, mentre que al jazz ho fem al 2 i al 4, contratemps.
"Unsquare Dance" Dave Brubeck
"Unsquare Dance" Dave Brubeck
6. Cant final.
6. Cant final.
Fuga: "Selva, Selva, d'ànima d'aigua"
Fuga: "Selva, Selva, d'ànima d'aigua"
Melismes: una sola síl·laba vàries notes.
Melismes: una sola síl·laba vàries notes.
06_Cant_Final_ fuga.mp3 Mozart - Requiem. Introit & Kyrie
Mozart - Requiem. Introit & Kyrie
El Kyrie és una doble fuga, amb dos temes Kyrie i Criste, citant un tema del Messies de Haendel (cor 22).
6 Cant Final CODA
6 Cant Final CODA
Proporció o secció àuria. Clímax o punt culminant.
Proporció o secció àuria. Clímax o punt culminant.
Tensió & distensió
Tensió & distensió
05_Dolls_ Salta.mp3El referents poden ser Wagner, Gaudí o Leonardo da Vinci.
El referents poden ser Wagner, Gaudí o Leonardo da Vinci.
Preludi de l'òpera Els mestres cantaires de Nuremberg. R. Wagner.
Preludi de l'òpera Els mestres cantaires de Nuremberg. R. Wagner.
Page updated
Google Sites
Report abuse