Text: Francesc Danés

Bressol del verd, maragda vegetal,

entres amb urc al cor de les muntanyes

cercant la rel del secret fluvial

que amb fèrtil doll et llauri les entranyes.

Ajaus el cap en esquerpa cinglera,

amb un coixí, només, de boixerola.

Guarneix ton pit el raïm de moixera,

l' orenga, el tomanyí, la bruguerola.

Estricte calm, calze de les calitges,

gasa nupcial a la teva cintura.

Es va esllanguint ton cos des de l' altura,

i en els darrers topants de la contrada,

tot davallant, peu nu, només desitges

l'extrema unció d'un glop de marinada.

1. Temorós de la neu, el llamp i les ventades,

enjogassat davallo des del pic de Gegants.

M’espanta el cingle i cerco més plàcides contrades

menys indòcils topants

2. Em volen aturar Fajol i Xuriguera!

Delerós de trobar-me amb la vall de Querlat,

ara sóc regalim o forta torrentera

o xòrrec turmentat

3. Ja no pot retenir-me ni la penya materna

ni la frèvol carícia de lliris i nerets

d’ara endavant seré la companyia eterna

de viles i poblets

4. Mil fonts em donen aigua, Ritort se m'agermana

i ja no trigarà a rebre'm el Freser.

Assolirem plegats la plana vigatana,

que ens espera el Meder

5. No vull ser presoner ni de rec ni resclosa

i no m'han d'aturar ni farga ni molí;

l'home em posa paranys, i, malgrat tot, no gosa

desfer el meu camí

6. De sobte ja no em tempta la ruta de migdia,

i tombo, per caprici, pel cantó de llevant:

m' arriben, temptadors, perfums de Guilleria

des de Manlleu estant

7. Que sóc un riu errant, no una riera dreta!

No em goberna timó, sinó un cor arrauxat:

escàpol com el vent, furtiu com l’oreneta,

sóc capriciós i alat

8. Tot el que ara engoleixo, sense voler, aspriu,

més avall en escreix us ho he de retornar

quan, afranquit de murs, em faci regadiu

d'hortes i pomerars

9. Ni un bri de mar encara! Quina vetlla tan dura!

A redós dels pollancres m'aturo a reposar,

i una llenca de boira en l'albada més pura

em fa de llit i altar

10. Reverdeixo farratges, tan amics de la pluja;

fonoll i farigola m'embafen de perfum,

i una gavina errant amb el seu vol em puja

una embosta de llum

11. La llum del mar! Ja enyoro la sal i l'atzavara

com l'amant que cobeja l'abraçada nupcial

o el fill que, penedit, es retroba amb la mare

a la casa pairal

12. Oh, capbussar-me a mar des de la penya brava

i defallir a Canyelles, Pedrosa o Salionç.

Peu incert, ja no goso superar nosa i trava

de turons i turons

13. Si no he de petjar més la terra selvatana,

fugiré d'esquitllentes a frec de Bonmatí,

que ni Lloret ni Tossa ni Sant Feliu ni Blanes

no em saben acollir

14. És plana amunt que em donen una millor acollença

i ara m'és nord i guia la tossa del Montgrí.

Selva, si no m'aculls, moriré en avinença

amb l'Empordà petit

TOSSA DE MAR

Tossa, bonica,

t'escau el nom de dona!

Gira l'esguard,

si saltes la muralla,

devers la Vila Vella.

LLORET DE MAR

Mil anys gronxant-te,

Lloret, a frec de platja

rosa boscana.

Si ara, roser pletòric,

et veien els pirates!

MAÇANET DE LA SELVA / MASSANES

Cruïlla eterna,

Maçanet i Massanes!

En allunyar-se

els viatgers us guarden

al fons de la mirada.

HOSTALRIC

Com t’arrauleixes,

trona de la Tordera,

dins la muralla!

Surt, Hostalric, enfora!

No hi ha tambors de guerra.

BREDA

Bé presumeixes,

Breda, dels teus orígens

de menestrala

del fang i la terrissa

que et són símbol i essència

ARBÚCIES

Ombra sinistra,

Montsoriu, alta fita

de velles lluites,

merlets en agonia,

penyora de l'efímer

SILS

Com un nenúfar

nascut al si de l'aigua,

t'hi reflecties,

oh Sils, tan satisfeta.

Un record, un miratge!

VILOBÍ D’ONYAR

Com agermanes,

Vilobí, vila albina,

albades núbils

i la foscor que regna

a la Crosa somorta!

SANTA COLOMA DE FARNERS

Santa Coloma,

mig cor a la muntanya,

mig a la plana.

Ull de la roda augusta

de terres selvatanes

OSOR

Osor, t'ajoques

serena a la clotada,

que t'aixopluguen

solemne Sant Gregori,

Sant Benet sereníssim

SANT JULIÀ DE LLOR I BONMATÍ

Us agermana

un mateix cor, el pàlpit

del Ter magnànim:

si a Bonmatí glatia,

a Sant Julià batega.

SUSQUEDA

Susqueda, exhausta

per l’àvida abraçada

d’un Ter frenètic,

rebrotes sota els cingles

del Far i l’Agullola.

BLANES

T'admirem, Blanes,

no per la gosadia

de la creixença,

que més ens enamoren

S'Auguer, la Maçaneda...

VIDRERES

Diuen, Vidreres,

que enyores les delícies

que t'enjoiaven:

horta, jardí nutrici,

grapats de terra fèrtil.

FOGARS DE LA SELVA

Fogars, evoques,

amb el teu nom, misteris

d’origen màgic?

Ets foc iniciàtic,

llit de falguera tendra?

SANT FELIU DE BUIXALLEU

Pau i bonesa,

Buixalleu entranyable!

I qui ho diria

que fores testimoni

del magne fratricidi?

RIELLS I VIABREA

Dolca i secreta,

Riells, no t’esllangueixis!

Clara i serena,

ets la nostra joguina,

la filla predilecta.

RIUDELLOTS DE LA SELVA / RIUDARENES

Llacs i aiguaneixos,

torrents en correntia,

dolls secretíssims...

Riudellots, Riudarenes,

éreu fonts compartides?

CALDES DE MALAVELLA

Mare de l’aigua,

tèbia, cobejable.

Caldes, provoques

des de l'albor dels segles

desitjos i desficis.

BRUNYOLA

Joia remota

que sàviament conjugues

muntanya i plana.

S’ha deturat, Brunyola,

el temps en el teu terme.

SANT HILARI SACALM

Cim de Solterra,

farell sense lluerna,

que en hora indòcil

fores senyal i guia

del mariner en naufragi

ANGLÈS / LA CELLERA DE TER

La vall dels àngels,

Carlemany et proclama!

Anglès, enyores

la germana petita,

La Cellera perduda?

AMER

Pubilla núbil,

en va sotraguejada.

Amer, claudica

la por del terratrèmol

en la pau dels teus porxos

1. Fi reguerol que a giragonses

et vas ensonyant pel camí

i, alabatut d'una son dolça,

rondineges mig adormit.

2. Aigua que et gronxes en falguera

i xopes molsa en degotall,

regalim d'or a la carena,

faixa de plata enmig del prat.

3. Aigua que salta, aigua que llisca

en llit de pedra, gorga avall,

amorosint la penya viva,

aresta, còdol i cairat.

4. So trencadís de torrentera

que reculls l'aigua del llevant,

corrent sobtat que ara clivella

marge, pasturim i sembrat.

5. Gorgues que abasteu els estels

i els reflectiu en bella mostra

fins que, de cop, l'alba s'acosta

i engelosides els guardeu.

6. Sots cantadors de la muntanya,

fiteu ermita i campanar

tot aprenent dring de campanes

que lentamemt aneu vessant.

7. Tordera, tu que presumeixes

de ser riera principal,

només la gràcia montsenyenca

et pot deslliurar del sorral.

8. I, malgrat tot, ets encisera

i festejant Selva i Maresme,

vols ser només riu de frontera,

adolescent riera incerta.

9. Aigua fonda, íntim secret,

tresor de sang de la comarca,

doll amagat, força que esclates

en un dolcíssim aiguaneix

10. Penjoll de cristall corgelat

que defuges el sol i el tems,

t'escolaràs en degotall,

et vessaràs en aiguaneu

12. Estany de Sils, surgència màgica

que no t'abeures en cap font,

només en tu tot neix i acaba,

de tu mateix rel i gresol.

11. Biot de rel insospitada,

doll esclatat com una flor,

de tan humil només et bades

al caire inèdit d’un racó.

13. Mar, a la fi, en tu es congrien

xòrrecs, rieres i estanyols,

bressol de tota correntia,

jaç infinit de tota font.

Ets una i moltes, Selva! Serventa o majorala,

malgrat la paradoxa que el teu perfil destrena,

del cingle més aspriu a la més dolça cala,

fas possible el conjur del pastor i la sirena.

Vols fer-te perdonar les nafres costaneres

amb embostes de verd i ocres tardorals

o amb el cant de mil fonts d'inèdites senderes.

Selva, d'ànima d'aigua i ressons vegetals!

Quan s' encaua l' estiu i la babel deserta,

et fons pel faig d'aram i l'esclat de l'arboç.

Ullpresa de bell nou per la natura invicta,

et dones tota tu, com una amant soferta,

a l' amanyac fluvial. Amb aire consirós,

així és com t'estimem: elemental i estricta.