90.La persistència de la memòria.

PAU SET 2012

a) Context: La vida i obra de Dalí en aquesta època es poden contextualitzar a l'època del final de la Dictadura de Primo de Rivera, instaurada el 1923 i l'inici de la II República a Espanya. Durant aquesta nova etapa republicana (1931-1936),a la qual pertany l’obra[1931], artísticament la podem definir com un període de grans inquietuds i il·lusions, però va ser un període massa breu perquè les seves iniciatives en marxa donessin fruit i es portessin a terme projectes nous.

b) Estil: Surrealisme.

c) Característiques. Anàlisi formal: El dibuix té una enorme importància en el quadre. De línies pures, molt acadèmic. Els objectes estan representats amb exactitud i detallisme però les seves dimensions no són reals i estan deformats.

Llum: La llum juga un gran paper en el quadre. És una llum nítida i brillant que projecta ombres allargades i configura un ambient crepuscular. El quadre està dividit en dues parts no simètriques: una tenebrista, en primer terme, amb un focus de llum a la dreta que il·lumina suaument els objectes que projecten les seves ombres i es retallen a l'espai; i l'altra, molt il·luminada al fons, amb una llum molt blanca, irreal.

Color: És ric i variat. Predominen els tons freds (blau ultramar, grisos, blancs), que contrasten amb els càlids (ocres, marrons i grocs). El color contribueix a marcar els efectes dinàmics de la composició, ja que els tons càlids ens apropen les formes, mentre els freds les allunyen.

  La composició està molt estudiada. Presenta una composició en diagonal ascendent d'esquerra a dreta del quadre. Hi ha un equilibri perfecte entre la zona dels rellotges tous, a l'esquerra, i la zona de les roques al fons a la dreta, reforçada per la llum daurada que les il·lumina. Tota la banda de l'esquerra (rellotges, taula, olivera) queda compensada per la força de la llum de la dreta.

Les línies diagonals de la perspectiva de la taula fan que la nostra mirada arribi fins el rellotge tou penjat de la branca de l'olivera, així no es perd al fons del cel i com si la branca fos un dit que assenyala, la mirada queda reconduïda cap a les roques daurades. Des de les roques la nostra mirada torna als rellotges del primer pla a través del cap adormit.

d) Temàtica i  significat:

Tema: Dalí, en aquest oli de petit format representa el paisatge que li és més proper, Portlligat. Fàcilment podem reconèixer les roques del Cap de Creus, els colors del cel i del mar. Dins d'aquest paisatge hi trobem tres rellotges tous i un de rígid. Un dels rellotges tous penja de la branca d'una olivera; un altre, també deformat, reposa sobre la figura amorfa que hi ha al centre de l’obra. L’últim rellotge tou es repenja en el moble situat a l’angle esquerre. El quart rellotge, rígid, cobert de formigues i situat cap per avall contrasta amb els tous. Tots els rellotges marquen una hora diferent, i l’únic que manté la seva rigidesa està pintat cap per avall i infestat de formigues. 

Iconografia: Podem veure elements iconogràfics que no són nous: La forma adormida del centre de l'obra podria ser l'autoretrat de Dalí. Té una gran semblança amb altres rostres d'aquesta època com el que apareix a El gran masturbador (1929) en el que Dalí s'autoretrata identificant les seves faccions en unes roques del cap de Creus. El paisatge del cap de Creus, de Portlligat també apareix en obres com Les ombres de la nit (1931) o A la vora del mar (1931). La mosca sobre el vidre del rellotge i les formigues sobre el rellotge dur són símbols de putrefacció, quan volia representar l'art decadent pintava ases i ocells podrits coberts de mosques i formigues, a més d'aquesta manera dona sortida a un dels traumes de la seva infantesa, la por als insectes.

Com a elements iconogràfics nous trobem els rellotges amb la seva significació de pas del temps.

Significat: Dalí insinua la relativitat del concepte de temps i una de les preocupacions més artificials i abstractes inventades per l’home: l’angoixa de controlar el temps. El pintor contraposa, l’escena infinita del paisatge amb objectes que ens recorden a cada moment la fugacitat dels instants i de les coses: tot és efímer i fugisser. Una altra preocupació recurrent i obsessiva en

Dalí és la immortalitat, aconseguir la permanència i conquerir l’eternitat sense el control ni la presència del temps. El paisatge integra els elements “durs” de l'obra, els que persisteixen en el temps i perviuen en la memòria: el mar, les roques del cap de Creus, la pedreta blanca, la branca de l'olivera o el moble.

Aquest paisatge és el marc de “la imatge sorprenent” que cercava i que va aconseguir pintant els rellotges tous. Aquesta és la contraposició dels elements “durs” que persisteixen i els “tous” que es desfan i ens donen la sensació de relativitat del temps. Els tres rellotges tous marquen una hora diferent, indicant que el temps és un concepte relatiu. En contrast amb els rellotges tous hi ha un quart rellotge dur, cobert de formigues i col·locat capgirat. En aquest es fa palesa la inutilitat del temps en el moment que el símbol queda destruït. El paisatge de Portlligat persisteix en la memòria, va més enllà, és immortal, en canvi el temps o el cap de l'home amb els ulls tancats és efímer, mortal, caduc.

[NOTA: Es considerarà el significat correcte si fa referència a que “Dalí insinua la relativitat del concepte de temps i una de les preocupacions més artificials i abstractes inventades per l’home: l’angoixa de controlar el temps”.

Funció: La persistència de la memòria correspon a l'etapa d'inici de la relació afectiva amb la seva musa, Gala, que a més és ella qui l'introdueix en el grup surrealista. La seva plena adaptació al grup i les seves obsessions emocionals provocades per la seva amant donaran sortida al Dalí més creatiu i surreal. Dalí va pintar aquesta obra una tarda després de dinar, amb mal de cap, quan Gala havia marxat al cinema amb una amics. La inspiració la va trobar en el formatge camembert que havien pres per dinar i en els problemes filosòfics del que era “super-tou” en el formatge.

Després de dues hores, quan Gala va veure l'obra la va definir “com un quadre impossible d'oblidar per a qui l'hagi vist, ni que sigui un breu instant”.

Aquesta obra també anomenada Rellotges tous es va exposar per primera vegada a París a la Galeria Pierre Colle al juny del 1931, el galerista novaiorquès Julien Levy la va comprar, i el 1934 el quadre passà a formar part de la col·lecció permanent del MoMA (Museum of Modern Art de Nova York).

Documents amb clau:profseg...   90.LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA.+VV10.SEG17diap..PPT (4450K)   90.LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA.AC12.SEG.DOC (47K)

Documents oberts:   90.LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA.VV2010.SEG.PDF         (3039K)        90.EL GRAN MASTURBADOR.TD.SEG.PDF (1007K)