83.Formes úniques de continuïtat en l'espai.

• 83.Formes úniques de continuïtat en l'espai.ppt+VV09+RP 1817 kb  

83.Formes úniques de continuïtat en l'espai+VV10.+PAU11.10diap.seg.ppt 

PAUTA CORRECCIÓ SELECTIVITAT.SETEMBRE. 2015

Exercici 1. OPCIÓ B. Formes úniques de continuïtat en l’espai, d’Umberto Boccioni 5 punts Esquema d’anàlisis 1 punt Espai cronològic, històric i cultural. 1 punt Cronologia: 1913 Context històric i cultural [un mínim de 5] L'època de les primeres avantguardes coincideix amb un període molt convuls de la història: la rivalitat colonial entre potències europees, la Primera Guerra Mundial (1914-1919), la Revolució Russa (1917), el naixement del feixisme i del nazisme. Un món en crisi que revitalitza l’art i que porta l'artista a la recerca d’elements nous i provocadors, reaccionant contra les injustícies socials que l'envolten. L’art contemporani deixa de banda la captació externa de la realitat visual i expressa les vivències interiors de l’artista. Un artista sovint rebutjat que busca uns altres individus per fundar un moviment que expressi les seves inquietuds. Neixen les avantguardes del segle XX, que poc tenen en comú amb els estils globalitzadors del passat. La pintura pren el protagonisme de la innovació. Importància dels manifestos artístics: Els futuristes van fer més de 50 manifestos. 0,25 0,75 [0.15 c/u] Estil i característiques formals i compositives 2 punts Estil: Futurisme Característiques: [ Un mínim de 5 característiques] Material: Bronze Tècnica : fosa Embalum rodó Esquematització Perfils angulosos Finalitat ideològica artística del futurisme. “ Es més bell un cotxe de carreres que la Victòria de samotràcia” Forces contraries per potenciar el dinamisme Multifacialitat malgrat es valora la posició lateral que remarca el moviment 0,50 0,30 c/u Significat i funció 1 punt Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 4 de 11 PAU 2014 Pautes de correcció Història de l’art Significat: Intent de representar amb formes externes les forces externes. Aconseguir el moviment mitjançant la representació d’un objecte quiet Retrat tridimensional d’un cos enèrgic i poderós en acció, amb el qual Boccioni reprodueix perfectament l’energia interna i dinàmica de l’ésser humà.. Representació plàstica dels postulats manifestats pels futuristes Funció: decorativa i programàtica 

PAUTA CORRECCIÓ SELECTIVITAT.SETEMBRE. 2011 E:@ P:

@a)  Context històric: 1913. L’ art de la primera meitat del segle XX serà un reflex duna societat activa que modifica amb un ritme frenètic totes les seves estructures anteriors. Per aquest motiu després del Modernisme, el segle XX s’ inicia amb l’ esclat de les Primeres Avantguardes Artístiques que es desenvoluparan al continent europeu. Revolució bolxevic. Antesala de la Primera 

Guerra Mundial. 

a) Estil: Futurista.1913 (guix) i 1931( primera obra en bronze).Anàlisi formal: L’obra que comentarem pertany a la primera fundició de bronze que resta exposada en el  MOMA de Nova York des de l’any 1931, damunt de dues plataformes quadrangulars. En concret, aquesta estàtua individual dempeus i 

domèstica, que representa un cos antropomòrfic corrent, està feta en bronze daurat amb la tècnica de la fossa i amb unes mides de 111,2 x 88,5 x 40 cm.

 L’escultura de Formes de continuïtat en l’espai presenta uns eixos de simetriapiramidals, que conjuntament amb la llum natural que irradia el bronze daurat i la il·luminació artificial de la sala on està exposada l’obra, més la distorsió de la 

forma humana del seu cap i de les extremitats superiors i inferiors, ens permet qualificar el seu  equilibri d’inestable  per voler representar de forma artificial i irreal el moviment d’aquesta escultura. 

 Boccioni vol reproduir una figura humana en ple moviment, amb una gran velocitat i a partir d’una superposició de volums, com si fos una imatge real captada per una càmera de cine, però superposant els diferents punts de vista captats en un instant del moviment cap endavant i les formes generades cap el sentit contrari, cap endarrere. Tot això ens permet atorgar-li una temporalitat, ja que l’autor volia captar el moment concret, alhora que això també li servia per demostrar artísticament el moviment cinètic en l’escultura i rebutjar el sistema de l’escultura clàssica, tot i que, des del punt de vista formal, aquesta obra ens 

evoqui l’escultura hel·lenística de la Victòria de Samotràcia.  

 La presència dels eixos de simetria piramidals ens faciliten la feina de qualificar el seu ritme de moviment equilibrat. La textura d’ aquesta escultura és dura, llisa i brillant  pel material de bronze daurat amb la qual està feta i, en canvi, també produeix d’ altres impressions, com la de  rugositat sobretot en els seus 

perfils angulosos situats en el cap, en els braços i en les cames.  

 Fins i tot, vol reflectir en algunes ocasions  la violència i el militarisme, trets estilístics que s’han associat amb aspectes morals i socials negatius. 

 En paraules de Boccioni : “destruïm-lo tot i proclamem la total i absoluta abolició de la línia finita i de l’ estàtua tancada... la reconstrucció abstracta dels plànols i dels volums que determinen les formes, no el seu valor figuratiu”. En definitiva, 

un total abandonament dels convencionalismes del passat per alliberar-se, transgredint l’establert per afirmar la més absoluta llibertat. 

b) Significat: Des del punt de vista de significat es tracta d’una obra abstracta –tot i que en la seva forma ens evoca una figura humana en moviment- i al·legòrica del concepte de velocitat, tal i com acabem de comprovar en l’apartat anterior.

  Funció:  La seva funció tant de localització com de demostració, és decorativa, lúdica i il·lustrativa de la forma en què treballava l’escultura Umberto Boccioni i que vol exemplificar el moviment en l’escultura, simbolitzant la figura humana que avança vers el futur, la força, el moviment, la màquina, elements vitals de l’època industrial i de l’home futurista que viu en ella.