És un conte molt popular en diversos països. Aquest conte te autor il·lustracions poc cogenuts ja que va publicar pocs llibres.
La cigala i la formiga és una de les faules atribuïdes a Isop i recreada per Jean de la Fontaine, Félix María Samaniego i molts artistes de diverses disciplines artístiques tot arreu el món. La faula continua inspirant artistes de tot gènere: músics, actors, escriptors, dibuixants… El 1977, el grup La Trinca va crear una cançó sobre el tema al seu àlbum Trempera matinera.El 2003, el compositor Xavier Benguerel va sortir un àlbum 7 Faules de La Fontaine amb l'Ensemble Orquestra de Cadaqués. El 2008, Anna Grau publicà una versió il·lustrada per Bassa. El 2010 el grup de teatre infantil Xip Xap va estrenar una nova versió teatral a la 21a edició de La Mostra d'Igualada – Fira de teatre infantil i juvenil.
LA CIGALA I LA FORMIGA
Que feliç que era la cigala a l'estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava el més mínim: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres ... Però l'estiu no és etern.
Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s'havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes.
- Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred - s'anava dient ella mateixa. - I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga? I va pensar dintre seu. - Potser vaig tenir temps durant l'estiu d'emmagatzemar provisions i construir-me un refugi? - Doncs és clar que no! - va dir tota convençuda- havia de cantar. Però els meus càntics ara no m'alimentaran.
I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga. - Què vols? - Va preguntar la formiga quan va veure a la cigala davant la seva porta. El camp estava cobert per una espesa capa de neu i la cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva veïna; i traient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimosament: - Tinc gana i ... i ... estic morta de fred ...
I la formiga va contestar : - I a mi què m'expliques? Què feies al llarg de l'estiu, quan es poden trobar els aliments per a totes bandes i és possible construir una casa? - Jo? Cantava i cantava tot el dia - va respondre la cigala tota orgullosa. - I què? - va preguntar la formiga - Doncs ... res ... - va murmurar la cigala. - Cantaves? doncs, per que no proves ara de ballar?
I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar.