La Caputxeta Vermella és un conte popular europeu del qual existeixen nombroses variants. Ha estat transcrit, entre d'altres, per Charles Perrault (Le Petit Chaperon Rouge) i els germans Grimm (Rotkäppchen). Tot i ser considerat un conte infantil, conté elements referents a la violència, el sexe i el canibalisme.
La història se centra en el contrast entre el món lluminós i segur del poble i l'obscur del bosc, una antítesi típicament medieval.
I aquest és el meu conta contes, espero que us agradi!
ESPAI PER A L'ÀUDIO DEL CONTE
LA CAPUTXETA VERMELLA
Hi havia una vegada una nena molt bonica que vivia amb la seva mare. Aquesta li havia fet una capa amb caputxa de color vermell … i per això tothom la coneixia com a la Caputxeta Vermella.
Un dia la mare li va dir a la Caputxeta que havia de portar uns aliments a la seva àvia.
La Caputxeta va agafar el cistell i va emprendre el camí cap a casa l’àvia, pel mig del bosc.La Caputxeta va començar a agafar floretes que s’anava trobant, a mirar els arbres i les papallones, a quedar-se encantada amb els ocells … i de sobte es va trobar amb el llop!! El llop li va preguntar: “On vas nena eixerida?”
La Caputxeta, fent-se la valenta, li va dir: “Vaig a veure a la meva àvia que viu al mig del bosc … i no et pensis que em fas pas por, llop pelut!!”
El llop va pensar: “doncs avui podré fer un bon àpat si em menjo l’àvia i la neta, je, je” … Va donar mitja volta i es va dirigir cap a casa l’àvia de la Caputxeta. En arribar allà va picar a la porta i l’àvia, pensant-se que seria la seva néta, li va obrir la porta d’allò més confiada. El llop li va saltar a sobre i en un “tres i no res” se la va cruspir. Abans, per això, li havia tret la seva còfia. El llop es va posar les ulleres de l’àvia, i la còfia, i es va posar a dins el llit, tapat fins el nas, a esperar que arribés la Caputxeta.
Al cap d’una estona, la Caputxeta va entrar a casa la seva àvia en trobar la porta mig oberta. En veure a la seva àvia ajaguda al llit … li va dir:– Àvia … quins ulls més grossos que tens!– Són per a veure’t millor Caputxeta – va contestar el llop amb una veu trencada.
– Àvia … quines orelles més grosses que tens!– Són per sentir-te millor Caputxeta!– Àvia … quines dents més grosses que tens!
– Són per … … … MENJAR-TE MILLOR!
I pronunciant aquestes paraules el llop va fer un salt del llit i es va tirar a sobre de la Caputxeta … i després d’una llarga baralla … se la va menjar!!