Per a entendre què és el lipdub cal fixar-nos d'on sorgeix i, per això, hem de remuntar-nos als seus orígens i entendre què és el pla seqüència. El precursor al cinema és la pel·lícula Set del mal d'Orson Wells del 1958.

Es tracta d'una pel·lícula d'intriga, en la qual ens trobem amb una escena persecutora on una bomba és col·locada en un cotxe que travessa el centre de la ciutat. Es combina amb la presentació de la parella protagonista, tot això acompanyat pel ritme vertiginós del compositor Henry Mancini.

Aquesta mateixa manera de fer la trobem en l'àmbit musical a l'any 1996 amb el videoclip de "Wannabe" de les britàniques Spice Girls, que va ser un rotund èxit internacional que va marcar tant que, fins i tot, va ser utilitzat a la jornada inaugural de les olimpíades de Londres (2012).

Es realitzen en un sol pla seqüència, és a dir, diferents grandàries de plans i angulacions en el seguiment dels personatges o en l'exposició d'un escenari.

Aquest procediment no s'usa habitualment perquè requereix la coordinació d'un gran nombre d'elements (actors, càmera, il·luminació, etc.). En el cas que no surti bé, cal començar de nou des del principi. És per aquest motiu, que resulta més costós que una planificació més fragmentada.

Tot i això, a nivell d'empreses i institucions, s'utilitza com a manera de promoció per la seva espontaneïtat, participació de tot l'equip humà, immersió a un context real i, sobretot, diversió. Aquests vídeos ben fets poden generar una bona difusió, com, per exemple, d'una universitat Quebec i Montreal a Canadà (més d'11 milions de visualitzacions).