Tots deveu conèixer què és una rima i, fins i tot, segur que sabeu algun rodolí, oi que sí?
Ara bé, ho sabríeu definir?
La rima és la coincidència dels sons finals entre dues o més paraules. Atenció!, que hem dit SONS i no pas lletres.
Així, podem trobar que aquestes frases rimen:
Aquest dia que fa temps que esperava,
resulta que, de sobte, ja s'acaba.
Avui és el primer dia, i acabeu de començar
no us penseu que estareu muts, espereu-vos a demà
Ja m'estic neguitejant,
no sé pas on aniran.
I, en canvi, que aquestes altres no rimen:
Aquest pa rodó
és molt més que bo!
Si encara no has entès res
llegeix el que ve després
Percebeu la diferència entre el primer cas i el segon? Expliqueu com és que les primeres frases rimen i les segones no. I practiqueu una miqueta al següent quadre...
La rima es produeix a l'acabament de les paraules, i només la trobem quan els sons coincideixen des de la vocal tònica fins al final.
Per tant, les paraules que tenen la tònica al final (agudes) només hauran de coincidir en pocs sons:
Però les que són planes o esdrúixoles hauran de tenir més sons coincidents:
Alerta, perquè podem trobar paraules que tenen una terminació semblant però que no rimen:
Escull un company/a de classe que tinguis al teu grup. Utilitzant el seu nom i alguna propietat, intenta fer una rima de quatre versos (mínim!) i marca els trossos que rimen. Sempre amb respecte!
Per exemple: A la Cristina li encanta la piscina!
1) Primer acaba els poemes.
MÚSICA I POEMES PER A PETITS MONSTRES
No es veu res!
Quina negror.
Al meu voltant cau la nit.
Tot és ....................
2)Després contesta al teu document:
Dalt d’un turó
trobem alçat
un ..................
trist i encantat.
El vampir,
ben ajagut,
de dia dorm
dins d’un ..........
Si us n'adoneu, hi ha moltes dites populars i frases que es diuen habitualment i que rimen. Aquest és el cas dels rodolins:
rodolí n. m. Conjunt de dos versos que rimen entre si.
Busqueu una dita popular que rimi per a cada un dels mesos de l'any, subratlleu les parts que rimen i expliqueu per què es diu allò. Repartiu-vos la feina entre el grup.
Per exemple: Pel novembre, cava i sembra. Es diu perquè el novembre és l'època de l'any en què cal sembrar i plantar certes hortalisses.
Si no us en sortiu, podeu buscar-ne aquí: https://elguaret.files.wordpress.com/2010/05/calendari-del-pages1.pdf. Però assegureu-vos que rimin!
Segur que us haureu adonat que les cançons tenen lletres que acostumen a rimar: 'Cada dia al dematí, canta el gall quiquiriquí'
No es tracta que feu una batalla de galls, encara!
Però sí que podeu buscar una cançó que us agradi a tots i que tingui una lletra que rimi.
Després afegiu una nova estrofa.¡ inventada
OPCIONAL D'AMPLIACIÓ: Assageu-la i graveu-la. Enganxeu-ne la lletra i un enllaç per escoltar la vostra versió. Pot ser en qualsevol llengua.
Si no sabeu què triar, aquí teniu un enllaç amb molts recursos a l'abast que us pot facilitar aquesta activitat:
Està bé saber que en poesia de vegades s'utilitzen lletres de l'abecedari per indicar la rima. El primer vers té la lletra a, i totes les que rimen amb aquest vers: vallès, espès, res. Al segon vers, si no rima amb el primer, se li assigna la lletra b, i a tots els que hi rimen: serra, terra.
En ma terra del Vallès a
tres turons fan una serra, b
quatre pins, un bosc espès, a
cinc quarteres, massa terra. b
"Com el Vallès no hi ha res. a
Pere Quart