El text predictiu ens informa sobre una situació futura, en base a una situació i uns condicionaments actuals, per tal de fer-ne una preparació adequada. La forma verbal principal per a l'expressió de les prediccions és el temps futur.
Per treure certesa a les prediccions en futur s’usen adverbis i locucions de probabilitat com segurament, potser, tal vegada, si Déu vol, etc.
Per expressar les condicions es poden usar:
La planificació d’una activitat comporta les passes següents:
Els terrestres hauran d’emigrar a l’espai algun dia?
Com que la població del planeta creix a un ritme d’unes 200.000 persones per dia, potser arribarà un moment que caldrà pensar a emigrar del nostre planeta. Avui el nombre d’habitants ja supera els 6.000 milions i difícilment hi cabrà una població superior als 18.000 milions. De manera que podria ser que uns quants segles més endavant fos necessari fer sortir de la Terra una mitjana de 900.000 persones diàries. Cap a on? Hauria de ser cap a altres mons, en uns viatges llarguíssims, sense retorn, a una velocitat que s’acostés a la de la llum.
Sebastià Estradé, “La vida en altres planetes”