1. Corregir només el que l’alumne pugui aprendre. No paga la pena dedicar temps a corregir aspectes o faltes per a les quals l’alumne no està preparat.
2. Corregeix quan l’alumne tingui fresc el que ha escrit; és a dir, en el moment en què ho escriu o poc després. No deixis passar gaire temps entre la redacció i la correcció.
3. Si és possible, corregeix les versions prèvies al text, els esborranys, els esquemes, etc. Recorda que és molt més efectiu que corregir-ne la versió final.
4. No facis tota la feina de correcció. Deixa alguna cosa per als teus alumnes. Marca les incorreccions del text i demana’ls que en busquin ells mateixos la solució correcta.
5. Dona instruccions concretes i pràctiques i oblida els comentaris vagues i general.
Per exemple:
“reescriu el text, fixa’t en aquest punt, amplia el 3r paràgraf, escriu frases més curtes, afegeix més punts o comes al 2n paràgraf...”.
Escriu o digues coses que l’alumne pugui entendre.
6. Deixa temps a classe perquè els alumnes puguin llegir i comentar les teves correccions. Assegura’t que les llegeixen i que les aprofiten.
7. Si pots, parla individualment amb cada alumne. Corregeix-ne oralment els treballs escrits. És més econòmic, pràctic i segur.
8. Dona instruccions perquè els alumnes puguin autocorregir-se, ensenya’ls a consultar diccionaris i gramàtiques, dona’ls pistes sobre la mena d’errors que han comès, estimula’ls perquè revisin l’escrit...
9. No tinguis pressa per corregir-ho tot. Pren-te temps per corregir acuradament cada escrit. Assegura la qualitat de la correcció, tot i que la quantitat se’n ressenti.
10. Fes servir la correcció com un recurs didàctic i no com una obligació. Utilitza tècniques de correcció variades. Adapta-les a les característiques de cada alumne.
Una tècnica pot ser destacar en l’escrit els aspectes positius (amb el signe de sumar +) i els millorables –no pas els negatius!- (amb el signe de restar -). Seria bo que qualsevol redacció tingui dos o tres + i un nombre igual de -, de manera que l’alumne tingui prou punts per valorar les parts més reeixides del text i les més dèbils.
Per no caure en la dualitat encotilladora de positiu – negatiu, bo – dolent i correcte – incorrecte, podem tenir en compte els següents punts:
És important que els nostres alumnes facin activitats útils amb les correccions. En primer lloc, hem d’assegurar-nos que les llegeixin i que les entenguin. No és cap disbarat deixar alguns minuts a classe per fer-ho, un cop repartits els escrit corregits. Hi ha estudiosos, com Sommers i Zamel que consideren transcendental donar als alumnes l’oportunitat de reformular els seus escrits a partir de les nostres correccions. Altres idees possibles són: recopilar els errors en una llibreta que, amb els temps, esdevingui un instrument de consulta; escriure frases inventades amb les incorreccions, investigar els orígens de l’error, etc.