• Quan hem de corregir les faltes d'ortografia? Sempre, totes?
• Quin criteri seguim quan les corregim? Els hi posem la solució, ho indiquem amb un codi de colors segons el tipus de faltes?
• A l'apartat "Criteris d'avaluació" trobarem un esquema dels criteris que heu de seguir per coordinar aquest tipus d'actuacions. Abans, però, seria bo tenir en compte algunes consideracions al respecte.

1. Corregir només el que l’alumne pugui aprendre. No paga la pena dedicar temps a corregir aspectes o faltes per a les quals l’alumne no està preparat.

2. Corregeix quan l’alumne tingui fresc el que ha escrit; és a dir, en el moment en què ho escriu o poc després. No deixis passar gaire temps entre la redacció i la correcció.

3. Si és possible, corregeix les versions prèvies al text, els esborranys, els esquemes, etc. Recorda que és molt més efectiu que corregir-ne la versió final.

4. No facis tota la feina de correcció. Deixa alguna cosa per als teus alumnes. Marca les incorreccions del text i demana’ls que en busquin ells mateixos la solució correcta.

5. Dona instruccions concretes i pràctiques i oblida els comentaris vagues i general.

Per exemple:

“reescriu el text, fixa’t en aquest punt, amplia el 3r paràgraf, escriu frases més curtes, afegeix més punts o comes al 2n paràgraf...”.

Escriu o digues coses que l’alumne pugui entendre.

6. Deixa temps a classe perquè els alumnes puguin llegir i comentar les teves correccions. Assegura’t que les llegeixen i que les aprofiten.

7. Si pots, parla individualment amb cada alumne. Corregeix-ne oralment els treballs escrits. És més econòmic, pràctic i segur.

8. Dona instruccions perquè els alumnes puguin autocorregir-se, ensenya’ls a consultar diccionaris i gramàtiques, dona’ls pistes sobre la mena d’errors que han comès, estimula’ls perquè revisin l’escrit...

9. No tinguis pressa per corregir-ho tot. Pren-te temps per corregir acuradament cada escrit. Assegura la qualitat de la correcció, tot i que la quantitat se’n ressenti.

10. Fes servir la correcció com un recurs didàctic i no com una obligació. Utilitza tècniques de correcció variades. Adapta-les a les característiques de cada alumne.

Una tècnica pot ser destacar en l’escrit els aspectes positius (amb el signe de sumar +) i els millorables –no pas els negatius!- (amb el signe de restar -). Seria bo que qualsevol redacció tingui dos o tres + i un nombre igual de -, de manera que l’alumne tingui prou punts per valorar les parts més reeixides del text i les més dèbils.

Per no caure en la dualitat encotilladora de positiu – negatiu, bo – dolent i correcte – incorrecte, podem tenir en compte els següents punts:

• Valorar l’escrit amb adjectius i comentaris
• Iniciar un diàleg amb l’alumne per explorar o comentar els punts foscos del text, els que no s’acaben d’entendre o els que podrien millorar
• Reflexionar sobre el significat de l’escrit, contrastant les respostes que autor i lector fan de les mateixes preguntes. Per exemple: Què vol dir això?, què significa...?, què em suggereix aquest fragment?, etc.
• Demanar a l’alumne que llegeixi altres escrits de companys i que els compari amb els seus.

És important que els nostres alumnes facin activitats útils amb les correccions. En primer lloc, hem d’assegurar-nos que les llegeixin i que les entenguin. No és cap disbarat deixar alguns minuts a classe per fer-ho, un cop repartits els escrit corregits. Hi ha estudiosos, com Sommers i Zamel que consideren transcendental donar als alumnes l’oportunitat de reformular els seus escrits a partir de les nostres correccions. Altres idees possibles són: recopilar els errors en una llibreta que, amb els temps, esdevingui un instrument de consulta; escriure frases inventades amb les incorreccions, investigar els orígens de l’error, etc.