La riera de les Gorges segueix el seu curs entre el poble de l’Esquirol i l’ indret de l’església de San Bartomeu Sesgorgues; una antiga parròquia amb demarcació que regia terres de l’Esquirol i de Tavertet. 

El pas de les seves aigües es troba entaforat entre roques i revolts, desnivells i salts, que de tant en tant formen tolls i gorgs, algun d’ells de fondària prou notable.

L’observació popular, que sempre te a punt la imaginació per cercar històries, no podia passar per alt un paratge tant significat, a voltes rodejat de foscors i amb espais apropiats per un punt de misteri. No és pas estrany, doncs, que s’hagi contat més d’una facècia relacionada amb aquest indret.

Com gairebé sempre, es va produir fa molts anys el fet que ara relatarem; de quant temps era temps, perquè ja ningú coneix els protagonistes, però ben cert, diuen, que va succeir.

Sembla ser que els dos amos de cases properes al rierol – Les Ententes i El Campàs – un bon dia van determinar trobar-se per esbrinar la fondària del gorg que, assegura la gent assabentada, és el més pregon de tots els que fa la riera. Ben proveïts de cordes i una rella – segons notifiquen alguns cronistes – o carregats amb regnes, tirants i una grossa pedra – si fem cas d’altres narradors –s’encaminaren a l’ indret que volien investigar.

Lligat que fou el pes (rella o pedra) a l’extrem de la corda (o a la tirallonga de regnes i tirants) començaren a sondejar, enfonsant més i més l’improvisat instrument de mesura, per intentar escandallar la profunditat del gorg. Exhaurit tot el material de que disposaven, encara no arribaren a tocar fons.

Lligat que fou el pes (rella o pedra) a l’extrem de la corda (o a la tirallonga de regnes i tirants) començaren a sondejar, enfonsant més i més l’improvisat instrument de mesura, per intentar escandallar la profunditat del gorg. Exhaurit tot el material de que disposaven, encara no arribaren a tocar fons.

Tira, Ententes

Tira, Campàs

que amb altres tantes

no hi arribaràs