En el diàleg infants i joves van poder apropar-nos moltes idees. En recollim algunes.

Leire “primer a la classe votem alguna cosa, després la portem al consell d’infants, la votem i després la diem a classe: serà la cosa que hem escollit”, “decidim les coses parlant i escoltant-nos” (representants del Consell d'Infants de l'Escola Ramon Casas).

De quina manera ens agrada que ens acompanyin a l’hora de participar? Que ens donin temps per decidir si ho volem fer o no. Que ens deixeu ser més lliures. Que ens deixeu triar i que puguem decidir coses. Que ens ensenyin altres maneres de participar. Què ens deixin escollir que volem treballar (representants Escola Maristes Anna Ravell).

Què li diries a un nen/a perquè participi? Sempre és bo participar, però encara que et pots equivocar, s’aprèn. Encara que t’equivoquis sabràs més coses. Si participes més, cada vegada tens menys por de participar. Si participes, et podrien sortir idees molt interessant. A més, aportes al grup. Quan participes et sents millor.Quan participes ajudes als altres perquè estàs incentivant als altres a que ho facin també.Si creus que t’agradarà intentant-ho que no mossega. Encara que t’equivoquis podries estar ajudant a algú (representants Escola Maristes Anna Ravell).

Voluntariat: “ajudar als nens i retornar el favor que jo vaig rebre i em va ajudar quan tenia aquella edat per treure’m la ESO”, “m’agradaria que estudiessin molt i arribessin lluny, amb una carrera, i després poder veure’ls de grans i dir que jo els he ajudat a fer deures” (representant de les joves i voluntàries de l'Aprenem Compartint).

Recomanacions per a docents i educadores: és important acompanyament individual i preocupació per com se senten els joves, que les activitats siguin motivadores per les joves, i molt important que es respectin les opinions de totes que són igual de vàlides que les dels adults. Que per participar s’acompanyi per part d’educadores si cal, per afrontar nervis o ajudar a que no se sentin soles. No tenir por a equivocar-se. “Ningú és perfecte, tu continua, si fas errors aprens dels errors”. Que es facin les coses que es proposen per les joves. (Juan, representant de les joves i voluntàries de l'Aprenem Compartint).

L'Andrea, parlant de l'Espai Química Joves i de la seva assemblea de joves: per participar és important tenir a algú que coneguis en l’espai, que sàpigues que t’hi sentiràs còmode i a gust, però també que els adults t’escoltin, respectar les teves idees i recolzar-te en el que et faci falta. Recomana que participin més joves perquè "se sentiran bé, que podran ser elles mateixes, que els escoltaran i que la gent és molt guai aquí" (Andrea, representant de les joves de l'Espai Química Joves i de la seva assemblea).

En el marc de la 4a Monogràfica, a la segona sessió vam poder comptar amb Ana Novella i Asun Llena, professores del Departament de Teoria i Història de l'Educació de la Universitat de Barcelona, dinamitzadores del Grup Motor de Participació dels Infants a la ciutat de Barcelona.

Elements per avançar en la participació de la infància i adolescència. Cap al reconeixement de la seva ciutadania

Entenem la participació com un procés de caràcter social i polític però amb perspectiva educativa, garantint els seus drets però conformant l’espai on creixen i on prenen partit. La participació és un component clau en la construcció del “jo” ciutadà i el “nosaltres” ciutadans, procés de conformació identitària individual però també col·lectiva i amb presa de partit i coresponsabilització.

Es destaquen quatre raons per les que impulsar la participació de la infància. Aquestes són: una raó jurídica, la participació com a dret fonamental; una raó pragmàtica, ja que la participació suposa una millora dels àmbits en què es produeix; una raó educativa, mitjançant la participació es potencien el desenvolupament de les competències ciutadanes; i una raó política, com l’exercici polític com a ciutadà i ciutadana de ple dret sense importar la condició, amb la consciencia de subjecte polític.

Aquest desenvolupament polític vol dir que es desenvolupen a través de l’amplificació de competències ciutadanes. Competència tècnica: saber i conèixer l’entorn. Competència del fer, metodològica: saber fer, realitzar. Competència participativa: saber estar i conviure. Competència personal: saber ser.

La participació no només és un dret, sinó que es configura des de l’experiència i les vivències, posant al centre el fer amb altres, així com possibilita la progressió, l’evolució i el canvi.

La participació és present en acció de proximitat i immediatesa. És diversa i diferent. És inclusiva. És definida per una mateixa o per el nosaltres participant. Ens vincula, ens atrapa i ens fa vibrar juntes. Configura la quotidianitat de l’infant, no és un fet puntual ni esporàdic. Necessita de relacions horitzontals de proximitat i no jeràrquiques. Requereix de concreció, materialització i cristal·lització, no abstracte. És un procés de caràcter social, polític i educatiu que transcendeix i transforma. No és assistir o consumir activitats, sinó prendre part de la micropolítica.

Alguns dels principis que sostenten la participació de la infància són: la participació reconeix l’infant, és inclusiva, tranversal, segura, des de l’adhesió voluntària, la coresponsabilitat, la transparència, orientada a la transformació, amb creativitat i sostenibilitat.

Les dimensions que configuren la participació són cinc: inclusiva, dóna veu a tothom; comunitària, transforma l’entorn del que es forma part; política, representativa, participativa i de cogovernança; identitària, del ser i de sentir-se part; educativa, participant utilitzem i amplifiquem les competències ciutadanes; i per últim, dimensió d’agència, com a construcció d’una identitat de ciutadania.

Existeix un biaix centrat en l’adult en els rols construïts. Uns estàndards amb suposicions sobre els infants de com son, què saben, què poden fer o no. Mirem als infants però, com els veiem? I en conseqüència, com es veuen ells mateixos? Entenem aquesta situació en un esquema en que els individus, com a actors socials, venen limitats inicialment per una estructura social de posicions i rols, unes institucions amb un esquema de percepció, apreciació i acció i una cultura amb un sentit propi compartit de la realitat.

En la re-construcció dels rols, cal tenir en compte 4 eixos: se’ls ha de reconèixer per a que es reconeguin a ells mateixos; s’han de considerar la diversitat d’infàncies, sota un prisma plural i interseccional; s’han de cedir, compartir i co-construir els espais; i considerar-los subjectes, agents i actors.

Cal doncs canviar la mirada que tenim de la infància, repensar els conceptes de coneixement i experiència i reconstruir els rols des de la confiança i el reconeixement de les seves capacitats ciutadanes. És important oblidar el poder “sobre” per passar als diferents poders. Poder “per”, com capacitat d’actuar, d’agència. Poder “amb”, com a sinergia de l’acció col·lectiva, la mobilització social i la construcció d’aliances. I poder “dins”, amb sentit d’autoconsciència que permet l’acció.

Transitar del poder adult als lideratges compartits. Existeixen en els diferents espais de poder certs poders invisibles, no només organitzats socialment sinó també a nivell de la construcció mental. Cal que en la participació hi hagi una deliberació consensuada dels espais de presa de decisió, i per això cal convidar a les participants. Tot i això, al convidar s’ostenta un poder, per tant, el nivell més important de cessió del poder és quan ningú convida, sinó que l’espai es  reclama i existeix un sentiment de copropietat.

Les diferents formes que pot pendre la participació de la infància, el grup motor les va identificar en cinc cercles de participació. Una és la interlocució, om es col·loquen els interlocutors en la participació, quins són els agents que ho fan, si són les institucions vers la ciutadania, si aquesta és protagonista i lidera o no. També sorgeix el cercle analista en el que també són els infants qui han de poder analitzar la viabilitat de les propostes. L’acció participativa seria l’acció per la transformació, així com l’avaluació participativa, el poder equivocar-se, revisar i reconstruir. Finalment, la governança, com els infants poden incloure’s en els espai de decisió i direcció. Aquests cercles vindrien interseccionats pels tipus de lideratges que atravessen: investigador, participatiu, transformacional i convivencial.

“TIPS” PER AVANÇAR

Es van compartir algunes propostes i idees per seguir.

Magnetisme participatiu : estat d’atracció que puguin sentir arrel de la vivència de participació i ganes de retorn a l’experiència viscuda en la construcció col·lectiva (Novella i Llena, 2018)

Per tal que passi han de ser espais segurs per estar, fer i construir.

Micropolítica i microgovernança a través de l’assemblea on preval l’horitzontalitat i la vàlua de totes les veus.

Transversalitat: molts actors comparteixen temes rellevants, treballant en xarxa per objectius comuns i involucrant altres mirades, d’altres sectors.

Metaparticipació projectiva: poder passar a l’acció, el valor de construir des dels propis interessos i necessitats.

TORN OBERT I CONCLUSIONS

Sorgeix un dels elements importants a tenir en compte: no fer veure que es participa i, a la vegada, poder donar resposta al que es treballa. Per tant, fer real i materialitzar la feina feta en la participació.

A més, quins són els espais ens els que ja es participa i en quins hi hauria de ser de cara a un futur immediat.

Finalment, també com incloure a joves i infants en espais oberts de reflexió conjunta des de la comunitat educativa. Cal veure la preparació prèvia, com es genera aquest espai sense una posició de poder “sobre” i com a repte per tal que sigui exitós.

Conclusions finals: es fa èmfasi en la mirada pedagògica de com fomentar la participació d’infants i joves, en quins espais i des de quins rols, així com també la el marc jurídic i dret fonamental de participació i de conformació d’identitat política i social.

Material per aprofundir:

•   Llena, A. i Novella, A. (2018). Impulsar la participación infantil. Los consejos de infancia y adolescencia. Barcelona. Graó.

•   Novella, A. (2019).Infants i adolescents actius en la governança de l’agrupament. Som-hi!. A Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (Coord.). Participació infantil i juvenil Experiències del projecte Laboratori d'Acció i Innovació Educativa als agrupaments. (pp. 14-38). Barcelona. Drecera.

•   Novella, A., i Llena, A. (2018). (Coords.) Impulsem la participació dels infants en els serveis i projectes municipals. Grup Motor de Participació dels infants. Departament de Promoció de la Infància. Ajuntament de Barcelona.

•   Ajuntament de Barcelona. (2022). Recull d’experiències de participació infantil a la ciutat de Barcelona. Grup Motor de Participació dels infants. Departament de Promoció de la Infància. Ajuntament de Barcelona.p.126-136

Des del Grup de Treball d’Educació Comunitària de Sants-Montjuïc pretenem posar les bases per a que sigui possible construir una xarxa socioeducativa forta i autosuficient per tal de garantir la igualtat d'oportunitats, la connexió del temps lectiu i no lectiu, els itineraris personalitzats i el desenvolupament del potencial de la comunitat.

És per això que en el context de la Primavera 360 us convidem a participar de la trobada d’Educació Comunitària, seguint la metodologia Edcamp de trobada i intercanvi de les persones i agents integrants de la comunitat educativa.

Per a més informació i inscripcions, podeu visitar el següent enllaç: 

https://edcamp.educaciodema.cat/ca/edcamp/edcamp-educacio-comuntaria/_e:124/

Ens citem doncs el matí de divendres dia 6 de maig al Centre Cívic de Cotxeres de Sants a partir de les 11h, seguint aquesta programació:

• 11.00-11.15 Benvinguda

• 11.15-11.40 Dinàmica d’activació i co-creació de mapa de sessions

• 11.40-12.40 1a sessió

• 12.40-12.45 Breu pausa i canvi de sessió

• 12.45-13.45 2a sessió

• 13.45-14.00 Tancament i comiat

Data i horari

L'Edcamp Educació Comunitària es durà a terme el divendres 6 de maig d'11h a 14h a l'Auditori del Centre Cívic Cotxeres de Sants, al districte de Sants-Montjuïc, Barcelona.

AFEGIR L'EDCAMP AL MEU CALENDARI DE GOOGLE

Lloc

Pas de Fructuós Gelabert, 6, 08014 Barcelona Educació Comunitària

Vegeu mapa

Transport

Metro Plaça de Sants L1 i L5 

Autobusos V5, D20 i 52