CERA

La cera s’utilitzava com una cola natural, ja els prehistòrics i més endavant els Ibers i els romans la utilitzaven. Inicialment els primers humans la utilitzaven per enganxar cordills o parts de peces o petites estructures, però el seu ús amb l’arribada dels Ibers i més endavant dels grecs i dels romans la cera no només s’utilitzava com a cola natural sinó que se li podrien donar altres usos com per exemple podria tenir la funció d’ambientador natural, de Il·luminació amb les primeres làmpades o fins i tot (igual que amb la mel) es podria utilitzar com a producte cosmètic fent ungüents o perfums

MEL

Abans de l’arribada dels grecs i romans els Ibers ja la feien servir com a endolcidor natural. Fins i tot van intentar “domesticar” a les abelles construint ruscos artificials per poder extreure la mel amb més facilitat. La mel era considerada un fruit afrodisíac.

Ibers, grecs i romans també consideraven que la mel tenia propietats curatives (medicinals).

Si parlem de religió la mel també tenia un paper important, ja que molts cops era considerada un aliment dels deus (en el cas de la mitologia vikinga) o bé un producte de luxe digne d’oferir a les divinitats.

ABELLES

Els Ibers van intentar domesticar les abelles per poder obtenir mel més fàcilment i de manera més o menys regular. Els seus avantpassats es dedicaven a la caça i la recol·lecció i la seva dieta depenia dels productes que podien trobar a la natura. Això però va canviar amb la revolució neolítica, on a través de la observació de la natura, la casualitat i l’assaig i error van aprendre a domesticar plantes i animals, i les abelles no van ser-ne una excepció.

Els ibers van construir els ruscs formats per cilindres de ceràmica amb unes rugositats o anelles internes preparades per facilitar que les abelles hi poguessin construir les cel·les hexagonals dins. Aquests cilindres els posaven en horitzontal un damunt de l’altre, d’aquesta manera van fer les primeres colònies artificials d’abelles, prop dels poblats i dels boscos. Els ruscos es tapaven amb tapes de suro i tenien un únic orifici d’entrada i sortida.