El suro va ser dels primers materials observats en un microscopi. En veure'l van descobrir que el suro tenia unes cavitats en formes hexagonals, molt semblants al rusc d'una abella.
Per què s'anomena "rusc"?
La paraula rusc prové de la paraula celta "rusca", que es refereix a l'escorça dels arbres, o troncs d'arbre buidats ; amb aquesta escorça lligada amb tiges de vímet es van construir estructures protectores on les abelles construïen les bresques de cel·les.
El rusc està format per un seguit de bresques. Aquestes estan formades per cel·les de cera, que tenen forma hexagonal. Les abelles utilitzen les cel·les per dipositar els seus aliments; pol·len i mel i també com a habitacle per les cries.
Hi han diferents tipus de ruscos. Hi han alguns que són naturals, es a dir, fets per les abelles soles i n'hi han d'altres que són fabricats pels éssers humans.
L'home ha elaborat diferents tipus de ruscos, des de el segle XVII s'han estat produint ruscos de suro, amb escorça de roure, o altres materials de fusta resistents. D'aquest encara en queden alguns, s'han trobat a les comarques de Girona i a més indrets.
En un rusc poden arribar a viure fins a 80.000 abelles de mel.
Les abelles en el 2019 van ser nomenades "els animals més importants del món". Un dels motius pel qual han rebut aquest títol és per la gran tasca que realitzen en el procés de la pol·linització.
L'alzina surera pot fer fins a 20 metres d'alçada. Té un creixement lent i una llarga vida (pot viure més de200 anys). L'alzina surera mediterrània és l'única espècie d'arbre capaç de produir suro de manera sostenible i amb la més alta qualitat. És una espècie típica de la regió de la Mediterrània occidental.
El tronc
El suro té tres parts: el tronc, el suro que l'envolta i l'escorça que envolta el suro. El suro fins que no fa uns 5 centímetres no es pot extreure del tronc. Com es pot observar a la imatge, es pot veure la part exterior més porosa que es l'escorça, la part fina mes fosca és el suro. És pot observar que encara és un arbre jove. La part més interior es el tronc.
Les fulles
L'alzina surera és un arbre de fulla perenne que medeixen entre 4 i 7 centímetres. Les fulles de les alzines joves i les fulles mes baixes de l'alzina vella tenen una mena de punxes al voltant, això evita que se les mengin els animals . La resta no tenen punxes. Les fulles per dalt són verdes i per la part posterior, blanquinoses.
El fruit
El fruit de l'alzina surera és el gla o aglà. És un fruit dolç que apareix a la tardor i és molt apreciat en l'alimentació per animals, especialment per la dels porcs ibèrics de Jabugo.
El procés del suro de l'alzina fins als taps de suro de la fàbrica J. Vigas és el següent:
Tot comença a Extremadura.
1- S'extreu el suro de l'alzina.(pela o saca )
2- Es deixa reposar uns dies i es vull.
3- El suro es deixa reposar (secar al sol) 6 mesos.
4- Aplanen el suro per facilitar el transport.
5- El suro pot estar contaminat i vigilen molt perquè quedi ben higienitzat. Per aquest motiu fan un 2n bullit, per descontaminar-lo i fer-lo més tou i flexible.
6- Tallen, perforen i rebanen el suro per fer els taps.
A partir d'aquí continua a J.Viguas a Palafrugell.
7- Es mira la qualitat del suro i l'aroma del tap.
8- Es renta el tap per treure microorganismes. És desinfecta.
9- Es trien els taps més bons i els més dolents amb màquines.
10- Es marquen amb làser o foc els taps.
11- Es cobreix amb una capa molt fina de parafina i silicona al tap per millorar-lo, perquè llisqui millor i sigui més impermeable.
12- Es fa un últim control del tap acabat.
Es fan diferents taps. Els taps de suro aglomerat per la cava i els de suro natural per els taps de vi.