Objectiu: Demostrar que hi ha microorganismes a tot arreu
Materials
Placa de Petri amb agar agar
Bec Bunsen
Tub d’assaig
Comptagotes
Aigua
Terra
Sabó
Mans
Procediment
Triem els medis de cultiu en els qual volguem demostrar el nostre objectiu. Nosaltres hem triat: mans netes, mans brutes, terra del pati, aigua estancada i aire.
Mans brutes
El primer que vam fer va ser encendre el Bec Bunsen, seguidament vam obrir la placa de Petri ven a prop de la flama perquè la placa no se’ns contaminés de microorganismes de l’aire. Després vam posar la mà bruta dins la placa de Petri en el medi de cultiu i un cop acabat la vam tancar i la vam posar del revés per evitar que les possibles gotes de condensació caiguessin en el nostre medi de cultiu.
Mans netes
Després d’haver fet la sembra amb les mans brutes, la mateixa persona es renta les mans amb aigua i sabó, agafem una altra placa de petri, la obrim a la vora del Bec Bunsen per no contaminar i tornem a posar la mà. Seguidament tanquem la placa de Petri i també la posem del revés per evitar gotes de condensació.
Aigua estancada
El primer que vàrem fer va ser agafar aigua estancada que ja teníem en el laboratori i en vam vessar una mica dins d’un tub d’assaig, seguidament amb un comptagotes vam agafar una mica d’aigua que era dins del tub d’assaig i molt al costat de la flama del Bec Bunsen vam obrir la Placa de Petri on vam posar-hi 4-5 gotes d’aigua estancada que després vam escampar per tot el medi de cultiu movent la placa. En aquest cas com era aigua la vam mantenir més temps al costat de la flama perquè al posar-ho del revés no caiguessin gotes i s’assequés una mica. Al acabar vam posar la placa de Petri del revés la vam datar i vam posar el nom del que era.
Terra
Primer vam sortir al pati a buscar una mica de terra que vam recollir amb una espàtula i vam posar dins d’un petit got, on vam afegir-hi aigua per fer una dissolució.
Seguidament vam posar aquesta mescla dins un tub d’assaig que va ser des d’on vam agafar una mica d’aquesta mescla amb el comptagotes per poder-ne posar unes quantes gotes en la nostra Placa de Petri molt a prop de la flama del Bec Bunsen.
Per acabar vam fer el mateix que abans, un cop teníem gotes en el medi de cultiu les vam escampar una mica movent la placa en moviments circulars i la vam deixar una estona més al costat de la flama del Bec Bunsen perquè s’assequés una mica i poguessim posar la Placa de Petri del revés i datar la pràctica i posar-li nom.
Aire
Aquesta sembra va ser una mica diferent, ja que vam agafar 2 Plaques de Petri i les vam deixar obertes en 2 llocs diferents, una va ser dins del laboratori i l’altre fora, en la terrassa. Les vam deixar uns minuts perquè s'enganxessin microorganismes de l’aire en el nostre medi de cultiu, després de deixar-les uns minuts vam tancar les dues plaques de Petri, les van posar del revés, les vam datar i vam posar el seu respectiu nom i d’on eren els microorganismes de l’aire obtinguts (laboratori o terrassa)
De cada una de les sembres vam fer una còpia, és a dir que vam obtenir dues mostres de cada sembra per si de cas alguna sortia malament o no s’aprecieva del tot bé.
Al acabar de datar-les i anomenar-les les vam posar dins d’una caixa elevada perquè no es refredés pel terra i al costat d’un radiador per mantenir-les a una temperatura òptima pel creixement dels microorganismes. L’hem deixat reposar 48 hores.
Resultats
En la sembra de les mans brutes podem veure que els llocs on vàrem posar els nostres dits han crescut bastants colònies de microorganismes, aquests tenien una forma bastant rodona i semblaven punts.
En la sembra de les mans netes on hi haviem posat els dits seguien apareixent colònies de microorganismes, però eren bastant menys grans que la sembra on teníem les mans brutes.
En la sembra de l’aire com que vam fer-ne de dos llocs diferents la manera en la que van créixer els microorganismes va ser diferent.
Els microorganismes de l’aire del laboratori es van concentrar en un sol punt i van fer una sola colònia de forma rodona i irregular de textura fina i tova com el cotó.
En la sembra de les mans brutes podem veure que els llocs on vàrem posar els nostres dits han crescut bastants colònies de microorganismes, aquests tenien una forma bastant rodona i semblaven punts.
En la sembra de les mans netes on hi haviem posat els dits seguien apareixent colònies de microorganismes, però eren bastant menys grans que la sembra on teníem les mans brutes.
En la sembra de l’aire com que vam fer-ne de dos llocs diferents la manera en la que van créixer els microorganismes va ser diferent. En l’aire de la terrassa els microorganismes tenen forma rodona i eren punts de la mateixa mida que els de la sembra de la mà, encara que els microorganismes del contorn de la placa de petri eren una mica més grans. Estaven repartits sobretot pel contorn, pel mig no n’hi havia.
En la sembra de l’aigua estancada hem pogut observar que que hi han molts més microorganismes repartits per tota la superfície de del medi de cultiu que en les altres sembres, hi havia colònies de 2 tipus diferents una que era com la de les mans, que tenia forma rodona i semblaven punts, i una altre tipus de colònia que també tenia forma rodona però més irregular i de textura tova, com el cotó.
En la sembra de l’aigua estancada hem pogut observar que que hi han molts més microorganismes repartits per tota la superfície de del medi de cultiu que en les altres sembres, hi havia colònies de 2 tipus diferents una que era com la de les mans, que tenia forma rodona i semblaven punts, i una altre tipus de colònia que també tenia forma rodona però més irregular i de textura tova, com el cotó.
En la sembra dels microorganismes de la terra eren colònies bastant més petites, encara que seguien tenint aquesta forma rodona de punt i estaven repartides per on havia caigut el terra diluit amb l’aigua.
En la sembra dels microorganismes de la terra eren colònies bastant més petites, encara que seguien tenint aquesta forma rodona de punt i estaven repartides per on havia caigut el terra diluit amb l’aigua.
Resultats
Gràcies a la pràctica hem pogut respondre una de les principal preguntes. I, efectivament hi ha microorganismes a tot arreu encara que pel fet d'haver-nos ensabonat en pensam que no, no és correcte.