Materials

• Bec Bunsen

• Placa de Petri amb agar agar

• Escovilló

• Suspensió bacteriana: Escherichia coli

• Iode (Betadine)

• Paper de filtre: Discs d’un 1 cm de diàmetre

• Vidre de rellotge

• Pinces

Procediment

1. Hem agafat l’escovilló i l’hem sucat a la suspensió bacteriana, més concretament a Escherichia coli i treiem l’excés per les parets del tub on hi ha la suspensió bacteriana

2. Seguidament hem agafat la placa de petri, l’hem apropar al Bec Bunsen, l’hem obert i hem fet 3 sembres en ziga zaga cadascuna rotant-la 60º i hem repassat el contorn

3. Hem retallat 4 discs d’1cm de diàmetre de paper de filtre

4. Hem agafat un vidre de rellotge on hi hem posat Betadine que simula el l’antibiòtic

5. Per últim hem sucat els discs de paper de filtre al Betadine i els hem posat dins de la la placa de petri el més separat que hem pogut.

6. Hem datat la mostra i l’hem deixat al costat d’un radiador durant 48h fins a veure els resultats.

Resultats

Conclusions

En conclusió, després de les 48h que vàrem deixar el nostre antibiograma en repòs, vam poder observar que l’E. coli havia crescut on havíem passat l’escovilló impregnat, però on hi vam posar els discs de paper de filtre impregnats de betadine, que simulava l’antibiòtic, no hi va haver creixement, de fet hi havia una distància mitjana d’1mm entre cada paper de filtre i l’E. coli. Aquests espai es anomenadat Hal·lo d’inhibició.

Amb això podem demostrar que quan tenim una infecció bacteriana els antibiòtics són molt eficaços contra els bacteris.

Mentre més potent sigui l’antibiòtic més gran serà l’Hal·lo d’inhibició, és a dir la distància entre el paper de filtre i el bacteri en aquest cas.