Els números són un codi molt abstracte per als infants de 5 anys. Malgrat això, estan presents en la vida diària.
El calendari, per exemple és una referència. Hi escrivim aniversaris, esdeveniments...
Els diversos jocs de cartes
A l'hora de comptar punts per saber qui ha guanyat, comptar les peces d'un puzle o les cadires que ens fan falta
Per ordenar-nos o ordenar materials
Quan fem sortejos
Per aquests motius el plafó numèric ens resulta estimulant. Observar-lo, desendreçar-lo, provar de restaurar-lo...
Tot plegat, aproximacions als números. Són importants, perquè tenen sentit per ell@s. Però requereixen una abstracció que encara no dominen. Oferir-los números en la mesura que estan vinculats en la seva rutina. Familiaritzar-s'hi. I esperar que la seva maduresa personal pugui incorporar-los com a codi.
La pluja en molts llocs del nostre planeta és un regal. Aigua caiguda del cel en intensitats diferents. Canvia el color de les coses, amara la terra, rega les plantes, neteja els carrers.
Per a molts infants, la pluja és també una oportunitat sensorial i de descoberta. Sovint tenen ganes de...
Provar de menjar-se les gotes d'aigua
Parar la mà sota la pluja
Caminar amb el paraigües
Escoltar el so intermitent del ruixat sobre les superfícies
Veure regalimar les teulades i els objectes
Jugar a fer rius amb recorreguts inventats
Fer pastetes
Anar a buscar cargols o llimacs
I, sobretot, trepitjar i saltar en les basses
Totes aquestes idees apareixen, de manera reflexa, en la majoria de nens i nenes d'arreu del món. El plaer que dona el joc amb la pluja, és difícil de substituir per altres elements.
Quan permetem que els infants s'hi diverteixin hem de preveure, per exemple, que vagin vestits adequadament, que respectin a aquell@s que no es vulguin mullar. També és una ocasió per a què assumeixin canviar-se de calçat i roba de forma autònoma. Ens agrada la pluja, resulta interessant per tots aquests motius!
En aquesta edat (cap als 6 anys) comencen a estar preparats per a reconèixer normes de joc i respectar-les. Si més no, a provar-ho. A l'escola aquest aspecte agafa molta rellevància perquè sovint es gestionen sol@s durant les partides.
Els jocs de taula són, principalment, materials lúdics. L'objectiu és passar-s'ho molt bé! Cal tenir-ho molt present. Aquesta és la seva essència.
Ara bé, mentre es juga, hi ha altres habilitats que es posen de manifest.
De raonament lògic o pensament matemàtic
Lingüístiques
Motrius
Socials
Destreses de percepció
...
La importància de treballar aquestes habilitats a través del joc no és només per a aprendre nous conceptes o "entrenar" capacitats. Sinó per processar-les a partir d'una vivència gratificant i divertida. Aprendre de forma entretinguda alimenta la curiositat i l'autoestima!
Així doncs, tothom a jugar!
L'avís per casa és un text significatiu i funcional per als infants i el seu dia a dia a l'escola. Aquests textos provoquen situacions de lectura compartida. Què genera un "avís per casa"?
La necessitat de llegir un missatge.
La interpretació, entre totes les nenes i els nens, del codi escrit o visual.
El desig de compartir aquella informació amb la família.
L'observació i relectura d'allò que sabem que hi diu, l'associació amb lletres conegudes, la simulació de llegir...
És una bona oportunitat per a posar en marxa el mecanisme de lectura!
A l'escola festegem els aniversaris per tres motius.
Per donar importància al creixement personal.
Per gaudir del protagonisme per uns instants.
Per celebrar i fer memòria del naixement de l'infant.
Per a celebrar-ho, aquell dia hi ha petites picades d'ullet amb la nena o nen que fa anys. A vegades és el maquinista, a vegades tria el conte, a vegades utilitza algun objecte o joguina molt apreciat...
També aprofitem per a fer-li un present, però fugim una mica del materialisme que impera en la societat. Així doncs procurem fer poemes, cançons, embarbussaments, receptes, trucs de màgia o jocs de mans... Són obsequis que podem compartir amb tot@s i gaudir en altres moments del curs.
En el cas dels infants de 5 anys, aquests petits detalls busquen jocs de paraules, algunes col·loquials, altres més estrafolàries. Així, a més a més d'ampliar vocabulari, parem atenció en aquells mots que comencen igual que el nostre nom. És el que anomenem consciència fonològica, treball previ a l'escriptura.