Dades estadístiques econòmiques, socioeconòmiques i d’ocupació
Nombre total d'empreses a la Comunitat Valenciana, província, comarca i municipi, 2019.
Nombre total d’empreses a la Comunitat Valenciana, província, comarca i municipi, 2019 .
Tot seguit enumerem el nombre total d'empreses que hi ha a la Comunitat Valenciana, així com a la comarca i província, per a poder fer la comparació amb Onda.
Font: ARGOS Dades estadístiques de la Generalitat Valenciana.
Directori central d'empreses 2019 a la comunitat, província, comarca i municipi per cada sector productiu: serveis, comerç, indústria i agricultura.
Directori central d’empreses 2019 a la comunitat, província, comarca i municipi, per sectors:
Dividim les empreses per sectors, sent les empreses més nombroses les de serveis, en la comunitat, província, comarca i municipi.
Directori central d'empreses a Onda.
Directori central d’empreses 2019 a Onda.
De 1771 empreses que hi ha a Onda, la distribució per sectors és la següent.
Font: ARGOS Dades estadístiques de la Generalitat Valenciana
Taxa d’activitat, segmentació per edat i sexe
La taxa d'activitat de la població jove indica el percentatge de persones de 16 a 29 anys que treballen o estan en disposició de treballar. El descens d'aquesta taxa reflecteix l'allargament del període formatiu del col·lectiu menor de 30 anys. Abans dels 25 anys l'ocupació principal de la joventut és estudiar, a partir d'aquesta edat la majoria està treballant.
La taxa d’activitat, si comparem Espanya i la província de Castelló discriminant per sexe, podem observar que la taxa d’activitat a Espanya és d'un 61,35% d'homes, un 50,05% de dones. A la província de Castelló, tenim un 62,61% d'homes i un 51,12% de dones.
Font: Portal Estadístic de la Comunitat Valenciana. Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.
Taxa d'activitat per diferents grups d'edat i sexe a la Comunitat Valenciana
HOMES
Taxa d’activitat comparant diferents grups d’edat i sexe en la Comunitat Valenciana: observem que a Espanya, la taxa d’activitat en els homes de 16 a 19 anys és de 16,28%, i creix fins a un 58,28% entre els homes de 20 a 24 anys i a 91,69% per als homes de 25 a 54 anys.
A la Comunitat Valenciana, la taxa d'activitat total se situa en un 64,61%, molt similar a la d'Espanya. Si ens fixem en les diferents edats, els homes entre 16 i 19 anys tenen una taxa d'activitat de 20,34%, superior a la d'Espanya. En els homes entre 20 i 24 anys passa a ser un 57,31% i per als homes de 25 a 54 anys arriba al 92,6, també molt a prop del percentatge d'Espanya.
Com a visió general, la taxa d'activitat és superior a la Comunitat Valenciana (64,62%) comparat amb Espanya (64,28%); no obstant això, entre els homes de 20 a 24 anys, la taxa d'activitat és superior a Espanya, encara que les diferències no són molt significatives.
Font: INE 2020
DONES
Taxa d’activitat comparant diferents grups d’edat I sexe en la Comunitat Valenciana: observem que a Espanya, la taxa d’activitat en les dones de 16 a 19 anys és de 12,9%, i creix fins a un 51,49% entre les dones de 20 a 24 anys i fins a un 82,25% per a les dones de 25 a 54 anys.
A la Comunitat Valenciana, la taxa d'activitat total se situa en un 52,1%, molt similar a la d'Espanya. Si ens fixem en les diferents edats, les dones entre 16 i 19 anys, tenen una taxa d'activitat de 12,33%, inferior a la d'Espanya. En les dones entre 20 i 24 anys passa a ser un 50,95%, i per a les dones entre 25 i 54 anys, un 80,91%.
Si ens fixem en la taxa d'activitat de les dones, és superior la d'Espanya comparada amb la Comunitat Valenciana, en tots els grups d'edats.
Font: INE 2020
Taxa d’activitat laboral segons el nivell màxim d'estudis alcançats 16-29 anys.
En els últims dotze mesos el nombre de persones actives de menys de 30 anys s'ha vist reduït entre la població més jove amb menor nivell formatiu, sobretot entre les persones joves amb estudis primaris. Entre la població jove de la Comunitat Valenciana amb menor nivell d'estudis s'observa una bretxa de gènere més pronunciada que la registrada en el conjunt de l'Estat.
La taxa d'activitat entre les dones de menys de 30 anys amb estudis secundaris obligatoris o primaris és notablement inferior a la dels homes joves del mateix perfil. No obstant això, entre les persones joves amb estudis secundaris i superiors ha augmentat la taxa d'activitat laboral i, en l'actualitat, aquesta és lleugerament superior a la mitjana, no observant-se diferències de gènere destacables.
Font: Observatori d'emancipació. Comunitat Valenciana 2016. Consell de la Joventut d'Espanya.
Taxa d’atur. Evolució històrica. L'atur en L'Enquesta de població activa. Segmentada per edats i sexe. Comparativa amb província i CV
Comunitat Valenciana
La taxa d'atur de la Comunitat Valenciana situa les dones en major proporció que els homes en tots els rangs d'edat: hi ha més dones sense treballar que homes. En les persones menors de 25 anys, seria un percentatge del 35,2 de dones per un 47,3 d'homes; entre 20-24 anys, seria un 30% de dones i un 38,6 d'homes. En menors de 20 anys, els percentatges d'aturats són més alts: un 58,3% de dones i un 77,6 d'homes. En les persones majors de 24 anys, la taxa d'atur descendeix a un 13,3 de dones i un 18,2 d'homes.
Font: Portal Estadístic de la Comunitat Valenciana. Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.
Onda
Pel que fa a la taxa d'atur d'Onda, podem observar que durant l'any 2020 ha augmentat notablement, passant d'un 13,77% el 2018 a un 18,35 l'any 2020. Això pot ser degut a la crisi sanitària que estem vivint al nostre país i en l'àmbit mundial. En el nostre municipi hem passat de tindre 1.710 persones aturades a ser-ne 2.230.
Font: Fitxa Municipal Edició 2019. Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. Generalitat Valenciana.
Desocupació registrada per sexes a Onda 2019
Si observem la desocupació registrada a Onda l’any 2019, veiem que les xifres han anat baixant amb el pas dels anys, arribant a xifres de 1.165 homes i 735 dones. Xifres que han augmentat l'any 2020 percla crisi sanitària que hem patit.
Font: Fitxa Municipal Edició 2019. Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. Generalitat Valenciana.
Desocupació per sector d'activitat a Onda 2019
El major percentatge de la taxa de desocupació a Onda s'observa en el sector serveis amb un 65,2%, seguit del sector indústria, amb un 19,50%. Després, vindria la construcció, amb un 6,3%, i l'agricultura amb el percentatge més baix, 2,3%. El percentatge de població aturada és el 6,7%.
Font: Fitxa municipal Edició 2019. Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball. Generalitat Valenciana.
Informes sobre el mercat laboral jove quant a oportunitats professionals al territori. Sectors en crisi.
La joventut no ha pogut augmentar la seua capacitat adquisitiva perquè els seus contractes són cada vegada més precaris, també perquè els salaris són cada vegada més baixos. Concretament, el salari mitjà d'un jove és de 13.596,28 euros/any, tal com ho mostren les últimes dades disponibles de l'Enquesta anual d'estructura salarial, la qual cosa ha suposat una baixada mentre que els preus de lloguers i de vendes d'habitatge no deixen de pujar.
Tipus de contractacions a què accedeixen les persones joves (temporal, a temps parcial...) per sexes i blocs d’edat
Contractacions registrades segons SEPE per als joves
La contractació registrada es refereix als nous contractes que se signen i s'inscriuen en les oficines del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE).
Contractació registrada segons SEPE per als joves a Espanya i a la Comunitat Valenciana.
Espanya
Des de 2017, el volum de contractes que han signat les persones entre 16 i 29 anys va aconseguir cotes només comparables a les que es van registrar abans de 2008 (més de dos milions en el segon trimestre de 2019). No obstant això, el 2019 s'ha tornat a produir un descens de la contractació indefinida, que a penes significa el 8,0% el total.
Font: Observatori d'emancipació. Balanç General Consell de la Joventut d'Espanya 2019.
Comunitat Valenciana
Segons les dades del SEPE, la pràctica totalitat -el 92,8%- dels contractes realitzats en el segon trimestre de 2016 a persones joves menors de 30 anys de la Comunitat Valenciana van ser de caràcter temporal i només el 7,2% de les contractacions van ser de caràcter indefinit. No obstant això, l'evolució anual de la contractació de persones joves en el mercat laboral de la Comunitat Valenciana mostra un augment del nombre de noves contractacions en totes les tipologies contractuals, a excepció dels contractes temporals de formació o pràctiques, que han disminuït un 59,42% respecte al segon trimestre de 2015.
Font: Observatori d'emancipació. Comunitat Valenciana 2016. Consell de la Joventut d'Espanya.
Tipus de contractes per a la joventut
En el pla laboral està augmentant la precarietat en l'ocupació, com mostrarem més avant i a més, la desocupació resulta una constant en la vida de la joventut. Per tant, unes condicions de treball marcades per la temporalitat, juntament amb la falta de capacitat per a afrontar l'adquisició d'un habitatge, es perfilen com els principals problemes per a l'emancipació juvenil.
Després de l'anàlisi de les circumstàncies que envolten l'ocupació juvenil, queda patent que l'edat d'independitzar-se de la llar familiar, siga per a viure en parella, siga per a viure en solitari, s'ha de retardar i té a veure amb el drama de la precarietat i la falta de l'ocupació que, juntament amb la pujada de preus, impedeix que es donen situacions favorables per a l'emancipació juvenil.
Tipus de contractes destinats a la joventut:
Font: INE 2017
Salaris mitjans per tipus de jornada i grup d'edat.
Salaris mitjans per edat amb jornada a temps complet i parcial
Jornada temps complet
Si comparem l'evolució al llarg dels anys, els salaris van augmentant a mesura que passa el temps. Podem observar alguna xicoteta variació a la baixa en les persones majors de 55 anys, però a la llarga i de manera general, els salaris van augmentant.
Si tenim en compte l'edat, són les persones joves els que menys salari reben i, a mesura que augmenta l'edat, els salaris també pugen.
Jornada temps parcial
Si observem el tipus de jornada parcial, hi ha diferències pel que fa al salari que es percep. L'any 2016, les persones que reben un menor salari són els joves fins a 24 anys i les persones majors de 45 anys. Les persones que tenen més salari són les que tenen entre 25 i 45 anys. Aquesta tendència s'està donant al llarg dels anys i continua.
L'any 2019, segueixen cobrant menys salari els joves i les persones majors de 45 anys. Els salaris més alts, els reben les persones entre 25 i 45 anys. A partir dels 45 anys, el salari torna a descendir.
Notes: Els salaris mitjans són la mitjana dels salaris bruts mensuals.
Font: Institut Nacional d'Estadística.
Taxa d’emprenedoria juvenil
La desocupació juvenil continua sent un gran desafiament per a la majoria dels països desenvolupats. A Espanya el volum d'aturats en aquest rang d'edat arriba al 38,6%. En aquest context, el foment de l'emprenedoria juvenil mitjançant l'enfortiment de l'educació i l'aprovació de programes d'ajudes i agilitació dels tràmits administratius és fonamental. Tot i que l'edat és un condicionant a l'hora d'emprendre, no té per què ser un factor negatiu, ja que dota la joventut d'habilitats digitals i d'una professionalització del perfil emprenedor. Els resultats de diversos estudis manifesten que l'edat de l'emprenedor mitjà espanyol ha descendit, que un de cada cinc joves considera que crear el seu propi negoci és una alternativa i que el sector de les noves tecnologies és el més atractiu per a això.
Actitud davant l'emprenedoria de la joventut a Espanya vs Unió Europea
Si es pregunta a la joventut espanyola sobre els aspectes positius de l'emprenedoria, es comprova que obtenen resultats relativament inferiors a la població madura i, en alguns casos, inferior als valors de la mitjana europea. El 61,8% considera que emprendre és una bona opció, el 64,2% considera que els emprenedors amb èxit són ben valorats i el 44,8% que és un tema d'interés en els mitjans de comunicació del seu país.
Font: REVISTA D'ESTUDIS DE JOVENTUT desembre 17
Evolució Taxa Emprenedoria Activa per edat a Espanya per a 2005-2017
L'edat mitjana d'emprenedor a Espanya és de 40 anys, però potser aquesta edat anirà reduint-se amb el pas del temps fins als 25 anys (GEM, 2017). Encara que l'edat és un condicionant per a emprendre, ja que amb el pas del temps s'acumulen coneixements i experiència, no necessàriament és un obstacle. La joventut espanyola quan decideix emprendre es forma i assessora, prefereix emprendre en companyia i sent predisposició pel sector digital. Malgrat que la majoria prefereix treballar per compte propi o ser funcionaris, a poc a poc senten un major interés per crear la seua pròpia empresa.
Els resultats apunten al fet que l'edat dels emprenedors és relativament major segons es troben en etapes més avançades del procés emprenedor.
Actualment, a Espanya, el nombre de joves autònoms ha descendit a uns nivells que mai s'havien vist. Per això, volem analitzar la situació de l'emprenedoria juvenil al nostre país.
La xifra de menors de 30 anys afiliats al RETA ha descendit per primera vegada per davall dels 250.000 treballadors. Un 7,6% del total. La xifra més baixa des del 2007.
La crisi provocada per la Covid-19 ha colpejat tots els treballadors, però especialment els més joves.
Encara que el nombre de joves emprenedors és preocupant, hi ha llum al final del túnel: el talent juvenil està fora de qualsevol dubte.
Font: Global Entrepreneurship Monitor GEM España (2017)
Percentatge de joves a Espanya entre 18 i 24 anys segons activitat i ocupació (2018).
Font: Abandó primerenc de l'educació i la formació, desocupació, indicadors educatius, ninis. INE
Evolució de la població jove (15 a 29 anys) que ni estudia ni treballa per sexe i nivell de formació a Espanya.
L'any 2019 el 14,9% dels joves de 15 a 29 anys no estudia ni treballa, xifra inferior en 0,4 punts a la de l'any anterior i en 7,6 punts a la de 2013 (22,5%), valor màxim de la sèrie disponible. El percentatge és semblant per a homes i dones, un poc inferior en els homes, 14,4%, que en les dones, 15,4%. El descens d'aquest indicador en els últims anys ha sigut major per als homes (8,4 punts des de 2013) que per a les dones (6,7 punts), havent passat els homes de presentar un major percentatge a situar-se per davall de les dones, malgrat el major nivell formatiu d'aquestes. Atés el nivell de formació aconseguit, el percentatge descendeix a l'11,9% per als joves que posseeixen el títol d'Educació Secundària de segona etapa o Educació Superior, arribant al 18,9% en el cas dels joves amb menor nivell de formació, primera etapa d'Educació Secundària (escolaritat obligatòria) o inferior (7,1 punts més), i en 2019 continua descendint de manera més acusada (disminueix 0,9 punts davant d'un augment lleu de 0,1 punts).
Font: Explotació de les variables educatives de l'Enquesta de Població Activa (INE). Ministeri d'Educació i Formació Professional.
Joves entre 15 i 29 anys que ni estudien ni treballen per Administració educativa
El 2018, Espanya va ser el segon país a Europa amb la proporció més alta de persones entre 18 i 24 anys que, a més d'haver abandonat prematurament l'educació i la formació, ni estudiaven ni treballaven, segons el Monitor de l'Educació i la Formació de la Comissió Europea (2019).
El 2020, la taxa nacional de població entre 15 i 29 anys que ni estudia ni treballa arriba al 17,3%. La Comunitat Valenciana se situa per davall de la mitjana nacional.
Pel que fa al sexe, en la mitjana nacional no hi ha diferències: tant per a homes com per a dones és del 17,3%. No obstant això, aquesta situació no es repeteix en cap comunitat autònoma.
A la Comunitat Valenciana la taxa de dones en la situació analitzada és major que la d'homes
Font: Elaboració Eurydice España-REDIE a partir de l'estadística d'Estadístiques de Formació, mercat laboral i abandó educatiu-formatiu: Nivell de Formació, Formació Permanent i Abandó: Explotació de les variables educatives de l'Enquesta de Població Activa de la Subdirecció General d'Estadística i Estudis del Ministeri.
Joves entre 15 i 29 anys que ni estudien ni treballen en el període de 2013 a 2020.
En la mitjana nacional, la sèrie disponible (període 2002-2020) permet observar l'existència de tres tendències en aquests anys i un canvi de dinàmica en els últims dotze mesos vinculat a la situació actual derivada de la COVID-19:
a) 2002-2007: baixades cada any; acumulats 2,4 punts percentuals.
b) 2007-2013: pujades anuals globals de 9,7 punts percentuals en el període, coincidint amb una crisi financera global.
c) 2013-2019: baixades any a any fins a un total de 7,6 punts percentuals.
d) 2019-2020: canvi de dinàmica en relació amb la pandèmia de COVID-19; pujada de 2,4 punts percentuals.
2020 ha suposat una nova pujada en la mitjana nacional respecte a l'any anterior, trencant la trajectòria de baixades iniciada el 2013.
La Comunitat Valenciana ha patit un descens de la població jove entre 15 i 29 anys que ni estudia ni treballa en el període 2013-2020.
Font: Elaboració Eurydice España-REDIE a partir de l'estadística d'Estadístiques de Formació, mercat laboral i abandó educatiu-formatiu: Nivell de Formació, Formació Permanent i Abandó: Explotació de les variables educatives de l'Enquesta de Població Activa de la Subdirecció General d'Estadística i Estudis del Ministeri.
Renda familiar mitjana. Distribució de la població per nivell de renda, per barris o localitats
La renda disponible mitjana s'obté restant a la renda bruta el pagament que fa l'individu d'IRPF i per cotització a la Seguretat Social i altres drets passius pagats pel treballador. La renda disponible mitjana s'obté dividint la renda disponible entre el nombre de declaracions.
La diferencia respecte a renda mitjana disponible en euros, si comparem Onda, Castelló i Comunitat Valenciana, no és molt significativa. Podem destacar que Castelló té la renda més alta, situada en 22.313 €. Aquestes dades són de l'INEM.
Font: INE Portal estadístic de la Comunitat Valenciana. Dades de l'Agència Estatal d'Administració tributària.
Renda per persona i unitat de consum per edat i sexe a Espanya 2019
La renda mitjana per persona va ser d'11.680 euros nets, segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La franja d'edat amb el valor més alt va ser la franja entre els 45 i 64 anys, arribant a quasi 13.000 euros a l'any. Els joves entre 16 i 29 anys són els que tenen rendes més baixes.
Si comparem la renda que es percep segons el sexe, és superior en els homes, excepte en la franja d'edat entre els 16 als 29 anys, on la renda de les dones supera en 200 euros a la dels homes.
De 2018 a 2019 la renda mitjana va augmentar en totes les franges d'edat, passant d'11.412 a 11.680 euros,menys en la dels menors de 16 anys .
Font: INE • Dades de 2019
Renda per persona i unitat de consum per edat i sexe C. Valenciana 2019
La renda mitjana de les famílies el 2018 ascendeix a 26.176 euros anuals i la renda mitjana per persona és de 10.611 euros, un 3,7% superior a la registrada l'any anterior. Si s'inclou l'ingrés no monetari provinent de la valoració de l'ús que fa la família del seu habitatge, quan aquesta és de la seua propietat o la té cedida gratuïtament (lloguer imputat), la renda mitjana de la llar ascendeix a 30.683 euros i la renda mitjana per persona a 12.438 euros.
En el cas dels homes, la renda mitjana per persona ascendeix a 10.822 euros mentre que per a les dones és un 3,8% menor (10.407 euros).
Font: Encuesta de condiciones de vida (ECV). Resultados 2018
Resultats Comunitat Valenciana. Enquesta de condicions de vida 2019 (ECV)
Principals resultats:
Els ingressos mitjans anuals de les famílies (renda mitjana de les famílies) van arribar als 26.176 euros en 2018, un 3,8% per damunt de l'any anterior.
El llindar de risc de pobresa per a les cases unipersonals se situa en 8.396 euros en 2019 (calculat amb ingressos de 2018), amb un augment de l'1,8% respecte a l'any anterior.
El 20,9% de la població resident en la Comunitat Valenciana està per davall del llindar de risc de pobresa segons la seua distribució de renda en 2018, 1,9 punts inferior a l'any anterior.
El 24,4% de la població resident en la Comunitat Valenciana està en risc de pobresa o exclusió social (estratègia Europa 2020) segons la seua distribució de renda en 2018, 3,2 punts inferior a l'any anterior.
El 33,5% de les famílies afirma que no té capacitat per a afrontar despeses imprevistes en 2019, 6,7 punts menys que l'any anterior. Aquesta xifra és inferior al 33,9% corresponent a Espanya.
El 18,0% de les famílies manifesta que arriba a fi de mes amb dificultat o molta dificultat en 2019, 3,4 punts menys que l'any anterior. A Espanya el percentatge és el 21,0%.
El percentatge de famílies que perceben prestacions socials en la Comunitat Valenciana arriba al 66,3% en 2019, 3,0 punts menys que l'any anterior. Resultats per a la Comunitat Valenciana 2018.
Evolució renda bruta mitjana per càpita a Onda
La renda bruta mitjana en el municipi d'Onda es va serel 2018 de 24.538 euros, la qual cosa situa al municipi en el lloc número 840 en el rànquing de renda bruta declarada de tota Espanya, segons les dades fetes públiques per l'Agència Tributària, que només inclouen localitats amb més de 1.000 habitants.
En comparació amb l'any anterior, la renda mitjana d'Onda ha variat en 1.017 euros (un 4,32% en percentatge).
Font: AEAT www.epdata.es
Distribució de la renda mitjana a Onda per persona i per famílies
La renda mitjana a Onda ha augmentat amb el pas del temps, estant l'any 2017 a 10.735 euros per persona i 27.474 € per casa a l'any. Cal tindre en compte que aquestes dades són de l'any 2015-2017 perquè no s'han trobat dades més recents.
Font: INE Portal estadístic de la Comunitat Valenciana. Dades de l'Agència Estatal d'Administració tributària.
Dependència econòmica dels joves a Espanya
Situació de dependència econòmica a Espanya:
La crisi sanitària/econòmica iniciada al nostre país l'any 2020 ocasionada per la Covid-19 encara no ha conclòs, i continua exercint en l'actualitat un efecte perniciós en les diferents situacions i trajectòries del col·lectiu juvenil: educatives, laborals i també residencials.
Identificar i estudiar les diferents situacions de dependència/independència econòmica. Destriar si en l'actualitat els joves viuen exclusivament dels seus ingressos personals o si viuen dels ingressos d'altres persones.
D'una banda, els joves que són econòmicament independents (atés que viuen fonamentalment dels seus ingressos) tenen un major grau d'autonomia. D'altra banda, els joves dependents econòmicament (viuen principalment dels ingressos d'altres persones) l'autonomia és un assoliment que encara no han aconseguit. Les enquestes de joventut són clares sobre aquest tema: mostren el deteriorament de la situació econòmica dels nostres joves.
Sexe
Efectivament si analitzem les dades comparades per aquestes variables, s'aprecien diferències destacables l'any 2016. Per exemple, destaca el fet que és major el percentatge d'homes amb independència/autonomia completa (22%) que el de dones (16,8%). Per contra, les situacions de dependència plena i parcial és major en elles (47,8% i 18,6%) que en ells (47,4% i 14,8%). En qualsevol cas, tant en homes com dones, el percentatge que viu exclusivament dels seus ingressos és reduït.
Font: Informe Juventud en España 2016. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
Edat
Per grups d'edat es pot afirmar que amb més edat, augmenta la independència econòmica adquirida pels joves, i al contrari, menys edat implica menys independència i més dependència econòmica. Així, només el 2,1% dels joves de 15 a 19 anys viuen exclusivament dels seus ingressos, i el percentatge augmenta fins al 15% en els joves de 20 a 24 anys i fins al 37,8% en els joves de 25 a 29 anys. Entre aquests joves més adults, el 18% afirma viure exclusivament de l'ingrés d'altres persones, augmentant al 47,8% en els joves de 20 a 24 anys i al 83,5% en el grup d'edat de 15 a 19. Una dada summament rellevant és que quasi el 35% dels joves de 25 a 29 anys es troba en una situació de dependència.
Font: Informe Juventud en España 2016. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
Origen nacional
Pel que fa a la procedència o origen, s'observa que és molt més elevat el percentatge de joves d'origen estranger amb independència completa (29,2% viu exclusivament dels seus ingressos) que el d'espanyols (18,7%). Paral·lelament el percentatge de joves que viuen exclusivament dels ingressos d'altres persones (dependència plena) és major en els espanyols (48,5%) que en els joves d'origen estranger (37,5%). Ens trobaríem ací davant una qüestió de calendari: els joves estrangers realitzarien les transicions abans, aconseguint més prompte la independència econòmica malgrat les dificultats econòmiques.
Font: Informe Juventud en España 2016. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
La dependència o independència econòmica dels nostres joves es veu influïda per certes característiques o atributs, com ara el sexe, l'edat o l'origen.
Efectivament, si analitzem les dades comparades per aquestes variables, s'aprecien diferències importants.
Dependència dels joves.
Per joves econòmicament dependents s'entén tots aquells joves que o viuen exclusivament dels ingressos d'altres persones o viuen principalment dels ingressos d'altres persones encara que compten amb alguns ingressos propis.
Després de l'observació de les dades obtingudes de l'Informe de Joventut a Espanya, referides a la independència juvenil, cal destacar que hi ha una major proporció de joves dependents que de joves independents (el 46,7% dels joves viuen exclusivament dels ingressos d'altres persones i el 16,4% afirma viure principalment dels ingressos d'altres persones comptant amb algun ingrés propi). Això reflecteix la situació de precarietat en què es troba el col·lectiu juvenil al nostre país. Aquests joves dependents, doncs, necessiten ajuda econòmica d'uns altres, bé dels pares, del cònjuge o parella (i pares d'aquesta) o d'altres persones. Per al total de joves dependents econòmicament són els propis pares o tutors els que, fonamentalment, els ajuden. Aquest resultat no pot sorprendre, ja que la majoria dels joves dependents econòmicament continuen vivint en la casa familiar: un 96,2% en homes i 89,5% en dones, la qual cosa mostra clarament la rellevància de la família com a ‘matalàs amortidor’ de les dificultats a què han d'enfrontar-se els joves al nostre país.
Per grups d'edat, la distribució és l'esperada, a mesura que s'avança en l'edat disminueix el percentatge de pares que ajuden econòmicament els seus fills i augmenten la importància dels cònjuges o parelles.
Aquestes dades mostren un detriment pel que fa als cònjuges o parelles per a ajudar-los; ací es veu la dificultat d'emancipar-se en parella quan un dels membres no obté els ingressos necessaris per a ser independent econòmicament. D'altra banda, els pares o tutors del cònjuge o la parella a penes ajuden econòmicament els joves entrevistats (1,1% en 2016) i el percentatge d'altres persones també és reduït (2,4% en 2016). El quadre distingeix per franges d'edat.
Aquestes dades posen de manifest que, malgrat que continua havent-n'hi un xicotet percentatge de dones joves que depenen de les seues parelles o cònjuges, la immensa majoria continua depenent dels seus pares, i açò indirectament ens indica que continuen vivint en la llar familiar, cosa que coincideix amb el que sabem sobre el retard en l'emancipació residencial.
Despeses mitjanes anuals de la població jove segons sexe i edat a Espanya. HOMES (% per grups: transport, necessitats bàsiques, oci, formació, habitatge, imatge personal...)
Les persones joves, en aquest cas els homes, gasten un major percentatge del seu salari en habitatge i despeses d'aigua, llum i gas, igual que les persones adultes de 30-44 anys, un 26,48% davant un 27,69%. Després, el major percentatge de despeses està en transport amb un 14,89%, seguit d'hotels, cafeteries i restaurants amb un 14, 41% i aliments i begudes no alcohòliques amb un 12,36%. Percentatges molt similars als homes de 30 a 44 anys, que gasten 14,37% en transport, 13,35 en aliments i begudes i un 11,23% en hotels, cafeteries i restaurants.
Font: Institut Nacional d'Estadística
Despeses mitjanes anuals de la població jove segons sexe i edat a Espanya. DONES (% per grups: transport, necessitats bàsiques, oci, formació, habitatge, imatge personal...)
Les dones joves gasten un major percentatge del seu salari en habitatge i despeses d'aigua, llum i gas, igual que les persones adultes de 30-44 anys, un 27,62 els joves i un 30,14% les dones de 30 a 44 anys.
Després, el major percentatge de despeses està en el transport amb un 17,08%, seguit d'aliments i begudes no alcohòliques amb un 11,92% i hotels, cafeteries i restaurants amb un 11,53%. Percentatges molt similars a les dones de 30 a 44 anys, que gasten 12,47%, 13,09% i 10,43% respectivament.
Font: Institut Nacional d'Estadística
Despesa mitjana per persona jove 2015
Despesa mitjana per persona jove 2015. Les despeses mitjanes per persona jove ascendeixen a 10.298,39 en homes i 11.202,83 en dones.
Font: Institut Nacional d'Estadística.
Salari mitjà de la joventut treballadora, per sexes i blocs d’edat. Comparativa amb la mitjana total
Salaris mitjans per edat i tipus de jornada
Jornada a temps complet
Si ens fixem en la jornada a temps complet, a mesura que augmenta l'edat també augmenta el tipus de salari. Les persones que més salari tenen són les persones de més de 55 anys. Tenim l'evolució de salaris del 2016 al 2019 i podem observar que a mesura que passa el temps els salaris també augmenten en totes les edats, encara que el % d'increment no és el mateix. Hi ha una lleugera variació de les persones de 55 anys o més on el salari els anys 2017 i 2018 pateix una disminució si ho comparem amb l'any 2016. Les persones joves són les que menys salari tenen.
Jornada a temps parcial
Si ens fixem en la jornada a temps parcial en l'evolució des del 2016 al 2019, els salaris més alts els reben les persones de 25 a 44 anys, seguits de les persones de 45 i 55 anys i més. Les persones joves són les que tenen salaris més baixos.
Si observem l'evolució, a mesura que passa el temps els salaris són més alts en totes les edats durant l'any 2019.
Font. Institut Nacional d'Estadística