‘Informe Joventut a Espanya 2020’, una radiografia general de la situació de les i els joves espanyols elaborada a partir de dades fiables i representatives i que pretén servir de base per al disseny d'unes polítiques públiques de joventut que es tornen més urgents que mai per l'impacte de la pandèmia.

Per a això s'ha preguntat a una mostra representativa de 6.467 joves d'entre 15 i 29 anys, residents a Espanya, per la situació de l'educació, de l'ocupació, de l'emancipació, pels seus interessos i actituds respecte a l'oci, la sexualitat, la igualtat de gènere i el canvi climàtic, així com per l'efecte que la pandèmia de la COVID-19 ha tingut en les seues vides.

Les conclusions ratifiquen les conseqüències de l'anomenada “dècada perduda” d'una generació de joves que enfronta la seua segona gran crisi econòmica i social quan encara no s'havia recuperat dels efectes de la crisi financera de 2008.

La pandèmia multiplica els defectes del mercat laboral, retarda l'emancipació i aguditza la desigualtat educativa.

Espanya és un dels països amb l'emancipació juvenil més tardana d'Europa (l'edat mitjana d'emancipació a la Unió Europea és de 26,2 anys, mentre que a Espanya és de 29,5) i la situació amenaça d'agreujar-se amb la COVID: després de la pandèmia, cau 15 punts el percentatge de joves que es planteja deixar de viure amb els seus pares o tutors. El 2019 un 48% pensava fer-ho i el 2020 només un 32,8% s'ho planteja.

En general, un 75% de joves no s'emancipa per falta d'estabilitat o suficiència d'ingressos.

També el mercat de treball s'ha vist afectat per la pandèmia de la COVID-19 que ha agreujat problemes preexistents com la precarietat i la inestabilitat laboral i ha fet caure les expectatives entre la joventut:

Més de la meitat (52%) de joves empleats té contractes temporals, una temporalitat 30 punts superior a la de la resta de la població. No obstant això, quasi un 38% desitjaria treballar més hores de les que actualment treballa.

De la mateixa manera, quasi 4 de cada 10 joves desocupats creu poc o gens probable trobar treball en l'any vinent, mentre que un 66% considera que després de la pandèmia les seues oportunitats laborals i econòmiques seran pitjors que les de generacions precedents.

Així mateix, els efectes de la pandèmia han agreujat la desigualtat educativa entre la joventut espanyola que, en un 60%, entén que el seu aprofitament del curs acadèmic s'ha vist significativament minvat; sent un 11,2% els qui afirmen haver aprés menys de la meitat que en un any normal.

La meitat dels alumnes declara, a més, que la supervisió del professorat és millor en l'ensenyament presencial, i quasi 8 de cada 10 prefereix aquest mètode.

En general, un 75% de joves no s'emancipa per falta d'estabilitat o suficiència d'ingressos.

L'informe crida finalment l'atenció sobre aspectes com ara:

• La repercussió psicològica de la pandèmia i, sobretot, del gran confinament, que ha afectat fins a un 32% de la joventut, sent a més aquest impacte molt més intens entre les dones que entre els homes.

• Les preferències dels i les joves pel que fa a l'accés a la informació: les xarxes socials i internet (46%) superen per primera vegada a la televisió (44%) com a canals d'informació política.

“El resultat d'aquest informe ens anima i obliga a continuar treballant per a garantir la igualtat d'oportunitats i aconseguir així que l'educació complisca la seua funció d'ascensor social, per a millorar el funcionament de plans d'inserció laboral, com ara Garantia Juvenil, per a implementar mesures relatives a l'habitatge que ajuden la joventut a ser realment independent, per a oferir alternatives d'oci i mobilitat enriquidores i per l'enfortiment del teixit associatiu juvenil” (Injuve).

Font: Informe Joventut a Espanya 2020

La COVID-19 ha provocat una crisi sense precedents en els sistemes educatius. Segons dades de l'ONU, entorn d'1,6 mil milions d'estudiants de 190 països s'han vist afectats per mesures com ara el tancament d'escoles i altres espais formatius durant llargs períodes, de vegades de manera intermitent i d'altres de manera permanent.

Dificultats en l'educació durant la COVID-19:

• La digitalització de l'ensenyament s'ha enfrontat amb dèficits tecnològics com l'absència de la infraestructura i la connectivitat necessària per a l'educació en línia efectiva.

• D'altra banda, professors de tot el món s'han topat amb un nou ecosistema d'ensenyament per al qual en moltes ocasions no estaven plenament formats.

• Una altra dificultat específica a la qual poden enfrontar-se les generacions educades durant la COVID-19 té a veure amb l'efecte socialitzador de les escoles. Així, els psicòlegs socials apunten a la importància del contacte directe entre estudiants per al desenvolupament d'habilitats socials i l'educació en valors comunitaris.

Els experts apunten que els i les joves educats durant la pandèmia podrien tindre un hàndicap a l'hora de competir en el mercat laboral amb altres treballadors formats de manera presencial en etapes anteriors o posteriors.

Font: Informe Joventut a Espanya 2020

Abans de la pandèmia, la desocupació juvenil de la UE (15-24) era del 14,9%, un valor molt per davall del màxim aconseguit el 2013 (24,4%). L'agost de 2020, se situava en el 17,6% i s'espera que continue augmentant.

Si s'analitzen les dades disponibles en l'enquesta COVID-19 realitzada per l'INJUVE, durant el gran confinament el 48% dels joves ocupats no van experimentar canvis, un 28% es va veure afectat per un ERTO i més d'un 16% va perdre la seua ocupació. Les dones, que ja partien d'una situació laboral més precària, han patit més ERTO i han perdut el seu treball més sovint que els homes. D'altra banda, els treballadors de classe mitjana i baixa es van veure més afectats per l'aplicació d'ERTO (30% i 24% respectivament) que els de classe alta (13,6%). Igualment, la pèrdua d'ocupació també va ser major entre els treballadors menys qualificats (18,5%) que entre els altament qualificats (10%).

El teletreball ha sigut l'opció prioritària per a tots aquells que podien fer-ho. Un 70,09% de persones treballadores amb estatus social alt va passar a teletreballar, enfront d'un 22,2% que ho feia de manera presencial. Per una altra banda, en l'estatus social baix, només un 1,82% va passar a teletreballar i un 94,55% va continuar treballant presencialment.

A més, a pesar que la seua implantació ha sigut massiva i precipitada (quasi la meitat dels treballadors van passar a teletreballar d'un dia per a un altre), l'experiència ha sigut valorada positivament entre la població jove. Segons les dades de l'enquesta, la mitjana dels joves –tant homes com dones– han valorat positivament el nombre d'hores treballades durant el confinament, el seu nivell de productivitat treballant en línia i la flexibilitat que el teletreball els dona per a organitzar el seu temps.

Font: Informe Joventut a Espanya 2020

La crisi de la COVD-19 ha deprimit els desitjos d'emancipació de la joventut espanyola, cosa que ja estava present abans de la crisi i, per tant, tendirà a accentuar aquesta dinàmica (les raons al·legades per a no fer-ho sempre connecten amb aspectes lligats a l'estabilitat laboral i d'ingressos). En aquest sentit, atés que la joventut és més propensa a patir desocupació i eixe ha sigut un dels resultats que s'ha donat a partir de la crisi econòmica, és molt probable que encara es retarde més la seua emancipació residencial.

Font: Informe Joventut a Espanya 2020

El gran confinament va tindre un impacte immediat en la vida de la gent. El Sondeig COVID-19 (INJUVE 2020) ha volgut fer-se eco del possible impacte psicològic que ha pogut tindre el confinament dels mesos de març-maig de 2020 en la població jove. Per a això s'ha preguntat a la mostra amb quina freqüència s'ha sentit amb diferents estats d'ànim al llarg del confinament. Els resultats es mostren en el gràfic per als diferents ítems preguntats en l'enquesta, desagregats en funció del gènere i l'edat per a comprovar la prevalença de cada traç psicoemocional.