Títol del projecte d’innovació pedagògica
El desplegament del treball per projectes a l'ESO. L'experiència de l'escola Freta Mataró
Etapa educativa
Secundària
Àmbits de la innovació pedagògica
Metodologies i recursos per a la millora de l'ensenyament i aprenentatge
Organització i gestió educativa
Competències, matèries i/o àmbits o àrees curriculars
1r i 2n d'ESO ( 6 projectes globalitzats per curs)
Àmbit Social
Àmbit Cientificotecnològic
Àmbit Lingüístic
Àmbit Artístic
Àmbit de Cultura i valors
Competències transversals
3r d'ESO (3 projectes trimestrals d'àmbit cientificotecnològic i 1 de l'àmbit cultural-artístic)
Àmbit Artístic
Àmbit Social
Àmbit Lingüístic
Àmbit Cientificotecnològic
Àmbit de Cultura i valors
Competències transversals
4t d'ESO (1 projecte anual)
Àmbit Lingüístic
Àmbit de Cultura i valors
Àmbit Social
Competències transversals
En tots els projectes es desenvolupen competències transversals relacionades amb el treball en equip, la iniciativa i l'autonomia personals, l'autorregulació, el judici avaluatiu, l'ús d'eines digitals, etc., així com també la cerca i la gestió de la informació, el pensament crític o la comunicació del coneixement (tant oral com escrit).
A continuació es descriuen les competències més implicades en cada curs.
1r i 2n d'ESO
En els projectes de primer i segon d'ESO es tracten especialment les competències de cerca i tractament d'informació tant de l'àmbit social com del cientificotecnològic. Tanmateix, es consideren especialment les competències que fan referència a la interpretació i el raonament dels fenòmens de la naturalesa tot aplicant, sempre que s'escau, el disseny i l'ús d'artefactes i models científics creats pels alumnes mateixos. Pel que fa a l'àmbit social, el treball amb l'alumnat permet la interpretació dels processos històrics a partir de l'anàlisi de fonts primàries i secundàries. Tot plegat, ens ajuda a promoure d'una mirada més crítica entre l'alumnat respecte dels problemes de la societat actual, especialment des de l'òptica del desenvolupament sostenible.
3r d'ESO
En els projectes de l'àmbit cientificotecnològic de 3r d'ESO es treballa la formulació de preguntes i hipòtesis que porten al desenvolupament de les competències de cerca i contrast d'informació i d'experimentació i ús del mètode científic. En aquest curs, tots els aprenentatges estan contextualitzades amb sabers propis de l'àmbit de la salut. Tanmateix, s'aprofita per iniciar l'alumnat d'una manera significativa i situada en els aprenentatges del llenguatge científic específic de la química i la física.
Pel que fa al projecte de l'àmbit cultural-artístic que es desenvolupa també en el tercer curs, s'enfasitza el treball de la competència de disseny de productes audiovisuals en resposta a una necessitat comunicativa i expressiva determinada, tot afavorint la diversitat social i cultural del nostre entorn. També es potencia el plurilingüisme, la competència comunicativa (tant escrita com oral) en diverses llengües (català, castellà i anglès), el pensament i la reflexió crítiques, l'autonomia, la iniciativa i la creativitat, el treball en equip i el compromís i la responsabilitat amb les funcions i rols assignats, o les habilitats socials, entre d'altres. Per més detall, veure la memòria del projecte.
4t d'ESO
A 4t d'ESO es treballen sobretot les competències de l'àmbit lingüístic: potenciar, d'una banda, la comprensió i l'anàlisi i, de l'altra, la producció de textos tant orals com escrits, amb adequació, coherència, cohesió, correcció i edició; també, fer recerca, selecció i contrast de la informació de diferents fonts de manera progressivament autònoma, avaluant-ne la fiabilitat; saber integrar-la i transformar-la en coneixement. Finalment, propiciar el diàleg per a la resolució de conflictes i la igualtat de drets de totes les persones utilitzant un llenguatge no discriminatori.
Durada del projecte
5 anys (del curs 17-18 al curs 21-22)
El curs 16-17 s'inicia un procés de transformació arran de diverses reflexions entorn del projecte educatiu de centre, vinculades a dos grans eixos: l'enfocament competencial i la inclusió educativa.
Per una banda, ens adonem que l'estratègia principal que estem aplicant per atendre a la diversitat de l'alumnat (el fet que els grups classe s'organitzin en funció dels ritmes d'aprenentatge de l'alumnat i de la seva trajectòria acadèmica per afavorir la creació de grups homogenis) no conjuga amb els principis de la inclusió educativa; en aquell moment, està a punt de publicar-se el DECRET 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu.
Partint de la definició d'escola inclusiva d'Ainscow, Booth i Dyson (2006, tal i com se cita a Echeita, 2011, p.19), vam creure que necessitàvem fer més inclusiva la nostra escola perquè enteníem que això ens conduïria a
«un proceso sistémico de mejora e innovación educativa para promover la presencia, el rendimiento y la participación de todo el alumnado en la vida escolar de los centros donde son escolarizados, con particular atención a aquellos alumnos o alumnas más vulnerables a la exclusión, el fracaso escolar o la marginación, detectando y eliminando, para ello, las barreras que limiten dicho proceso»
De l'altra, i arran de la transformació educativa que veiem que comença a prendre força en el nostre context (arran de la publicació de la LEC o del DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria), ens adonem que era necessari repensar la forma com es desenvolupa la docència i el procés d'ensenyament aprenentatge en el centre per afavorir contextos més significatius per a l'alumnat.
Tal i com explica Stainback (2001, p.26),
«una escuela ideal es un sitio donde los alumnos, los maestros y los demás miembros de la comunidad quieren ir. Para todos los concernidos, cada día es una aventura productiva, nada amenazadora y feliz de aprendizaje. Es un sitio a donde los adultos y los alumnos van para trabajar juntos, para aprender, para ayudarse mutuamente, y para gozar de la experiencia»
Així, vam pensar que la possibilitat de desplegar el treball per projectes a l'etapa de l'ESO podria ajudar-nos a fer front a les mancances que en aquell moment vam detectar en el centre, a fi de millorar la inclusió i afavorir un enfocament més competencial i un aprenentatge més significatiu per a tot l'alumnat.
Això va significar, en primer lloc, canviar la forma com organitzàvem els grups classe: de tres grups homogenis (flexibles) en funció del rendiment acadèmic a dos grups heterogenis. A part de posar el focus en la metodologia de treball per projectes, especialment per generar entorns d'aprenentatge més autèntics per a l'alumnat, vam introduir altres estratègies didàctiques o d'atenció a la diversitat com la codocència, el Disseny Universal per a l'Aprenentatge, l'avaluació formativa, les bastides de suport i els equips de treball interactius.