Millora i transformació en el centre

Partint de l'anàlisi dels objectius i els indicadors plantejats, arribem a la conclusió que:

• S'ha desplegat el treball per projectes a tota l'etapa de l'ESO, a partir de propostes pròpies de centre dissenyades pel professorat de les quals se n'han elaborat les programacions corresponents. El canvi de currículum iniciat el curs 22-23 planteja el repte d'acabar d'adaptar les programacions a la nova normativa, però ens reforça en la idea que la nostra proposta s'ajusta als principis pedagògics i metodològics plantejats a la LEC i al nou Decret Curricular.

• El desplegament del treball per projectes ha suposat una revisió del PEC, que actualment es troba en procés de redacció per tal d'introduir-hi totes les innovacions adoptades així com per adaptar-lo al nou Decret Curricular. Entre aquestes millores destaquen els criteris d'agrupació de l'alumnat (en grups heterogenis), la concreció curricular a través del treball per projectes al centre, els consensos en l'avaluació (afavorint processos i activitats d'avaluació formativa), els consensos en matèria d'atenció a la diversitat i escola inclusiva (situant el DUA com a model), els consensos a l'hora de treballar i avaluar de forma col·legiada les competències transversals i els criteris per a la confecció horària del professorat (tot afavorint que el tutor d'aula tingui una incidència notòria en el seu grup, especialment a través del treball per projectes i així afavorir la personalització i el seguiment de l'alumnat), entre d'altres.

• Quant a l'assoliment de les competències, constatem a través dels resultats interns i externs que el treball per projectes no perjudica l'assoliment de les competències de caràcter més instrumental (comunicativa, matemàtica, científica), però en canvi sí que afavoreix el desenvolupament de les competències toves tals com el treball en equip, l'autonomia, la iniciativa, la creativitat o el pensament crític, entre d'altres. Aquesta millora es pot observar en la creativitat a l'hora de desenvolupar els productes finals, en les reflexions dels diaris o portafolis, en el desenvolupament del treball en equip i les coavaluacions del grup de treball i, en general, en la forma com el grup classe i els equips de treball s'autogestionen les tasques. També el resultat del grup de discussió realitzat amb l'alumnat permet observar que ells mateixos destaquen aquestes competències com els aprenentatges més significatius desenvolupats al llarg de l'ESO a través del treball per projectes, especialment pel que fa a les competències relacionades amb el treball en equip.

• Hem anat transitant d'una avaluació sumativa o qualificadora a una avaluació formativa o formadora, centrada en la millora de l'aprenentatge. Les diferents activitats de reflexió metacognitiva i d'autoavaluació afavoreixen un seguiment més personalitzat de l'alumnat a l'hora que en fomenten el desenvolupament de l'autorregulació del procés d'aprenentatge. Així mateix, aquestes activitats es poden pensar també com una estratègia d'atenció a la diversitat, ja que permeten ajustar les seves expectatives i objectius així com desenvolupar habilitats cognitives superiors en aquell alumnat amb ritmes i estratègies d'aprenentatge més avançades.

• S'observa, per part del professorat, una mancança a l'hora d'estructurar els aprenentatges (no per falta d'aprenentatges, sinó per falta d'organització o ordre d'aquests aprenentatges). En aquest sentit, pensem que cal potenciar l'ús de bastides de suport així com dels diaris i dels portafolis (de forma guiada, sobretot a l'inici) perquè l'alumnat tingui eines per estructurar i donar un sentit lògic als aprenentatges assolits. Actualment hem anat introduint aquestes millores, especialment pel que fa al portafoli de 3r i 4t d'ESO.

• S'ha millorat el nivell d'inclusió en el centre. Actualment, tots els criteris d'organització dels grups classe es fan respectant els principis d'equitat i d'inclusió educatives, fomentant així agrupaments heterogenis. En aquesta línia, s'han anat introduint suports universals, basats en el DUA, per disminuir les barreres per a l'aprenentatge i la participació de tot l'alumnat, especialment en el treball per projectes, a través de diverses formacions en centre. Això ha donat com a resultat una percepció més inclusiva sobre la cultura, les polítiques i les pràctiques desenvolupades en el centre per part del professorat. En aquest sentit, destaca el fet que actualment el professorat del centre percep que es desenvolupen pràctiques més inclusives que permeten fer accessible l'aprenentatge i la participació de tot l'alumnat, a partir de la mobilització de diversos recursos com la codocència, la col·laboració entre docents i entre l'alumnat, un sentit més ampli de la diferència, la introducció de processos d'avaluació formativa, etc.