El batxillerat

El batxillerat té com a finalitat proporcionar a l’alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements, habilitats i actituds que li permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència sense els condicionants de gènere. Així mateix, aquesta etapa ha de permetre als alumnes l’adquisició i l’assoliment de les competències indispensables per al seu futur formatiu o professional, i capacitar-los per a l’accés a l’educació superior.

1. Poden accedir als estudis de batxillerat, en qualsevol de les seves modalitats, les persones que tenen el títol de graduat o graduada en Educació Secundària Obligatòria o qualsevol dels títols de tècnic o tècnica o tècnic o tècnica superior de formació professional o d’arts plàstiques i disseny, o tècnic o tècnica esportiu o tècnic o tècnica esportiu superior.

2. Els i les alumnes poden romandre cursant batxillerat en règim ordinari un màxim de quatre anys, consecutius o no.

3. En el cas de batxillerat en règim nocturn, poden romandre un màxim de sis anys, consecutius o no. En el cas de fer el batxillerat a distància, no hi ha límit de permanència.

1. Les matèries que componen els ensenyaments del batxillerat han de tenir un enfocament competencial per tal que desenvolupin aprenentatges en entorns reals i que en facilitin l’ús integrat i eficaç en contextos diferents d’aquells en què es produeixen. El centres, en funció del seu projecte educatiu i en exercici de la seva autonomia, poden agrupar les matèries pròpies del batxillerat que considerin en àmbits per impartir-les de manera integrada.

2. A través de les diferents matèries que l’alumnat cursa al batxillerat s’ha de proporcionar una formació que faciliti una sòlida cultura integral i que aporti gust pel coneixement, pel treball i per l’aprenentatge, rigor en la feina i preparació per a l’itinerari acadèmic i professional posterior.

3. El batxillerat ha de tenir una clara funció orientadora, que faciliti la presa de decisions envers el futur professional i acadèmic de l’alumne o alumna. Per aquesta raó, la gestió de l’opcionalitat pròpia del batxillerat ha de facilitar la construcció d’uns itineraris flexibles, que permetin la diversificació dels camins formatius a partir de la modalitat triada.

4. El batxillerat ha de configurar trajectòries personals obertes, que permetin incorporar el reconeixement d’estudis cursats en altres entitats oficials reconegudes.

5. Totes les matèries han de contribuir, a través de l’assoliment de les competències específiques corresponents, al desenvolupament de les competències clau.

6. Les activitats educatives al batxillerat han d’afavorir la capacitat de l’alumne o alumna per aprendre per si mateix, per treballar en equip i per aplicar els mètodes de recerca apropiats a les problemàtiques plantejades. Així mateix, cal prestar una atenció especial a l’orientació educativa i professional de l’alumnat i incorporar la perspectiva de gènere.

7. L’enfocament de les activitats educatives al batxillerat ha de fer possible que tot l’alumnat sigui capaç de:

   • integrar els sabers adquirits per interpretar i donar resposta a varietat de situacions, independentment de la disciplina de la qual provinguin;

   • identificar, analitzar, seleccionar, contrastar, combinar i comunicar informacions procedents de fonts diverses i en formats diferents, per tal de generar coneixement i donar resposta a problemàtiques derivades de l’àmbit acadèmic, dels mitjans de comunicació o de la vida quotidiana, i centrades en els continguts propis de cada matèria;

   • argumentar, a partir de criteris lògics i ètics, i a partir dels aprenentatges propis de la matèria, el posicionament i la presa de decisions adoptats enfront d’una problemàtica social, política, econòmica, ambiental, sanitària, científica o altres, fent propostes d’acció justificades i coherents.

8. En les diferents matèries s’han de realitzar activitats que estimulin l’interès per la lectura i l’hàbit lector i la capacitat d’expressar-se correctament en públic.

9. S’ha de garantir la inclusió educativa, l’atenció personalitzada, la participació de l’alumnat en les estructures de centre i la convivència, així com la posada en marxa de mecanismes de reforç i flexibilització, alternatives metodològiques i altres mesures adequades com la diversificació de les activitats.

10. En el procés d’aprenentatge de les llengües estrangeres, les llengües oficials només s’han de fer servir eventualment com a suport, atès el nivell competencial assolit pels alumnes en l’etapa anterior. En aquest procés s’han de prioritzar la comprensió, l’expressió i la interacció oral.

El batxillerat ha de contribuir a desenvolupar les capacitats que permeten als alumnes:

1. Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada en la Declaració Universal dels Drets Humans, que fomenti la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa, i afavoreixi la sostenibilitat.

2. Consolidar una maduresa personal, afectivosexual i social que els permeti actuar de manera respectuosa, responsable i autònoma i desenvolupar l'esperit crític. Preveure, detectar i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials, així com les possibles situacions de violència.

3. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats de dones i homes, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents, així com el reconeixement i l’ensenyament del paper de les dones en la història, i impulsar la igualtat real i la no-discriminació per raó de naixement, sexe, origen racial o ètnic, discapacitat, edat, malaltia, religió o creences, orientació sexual o identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

4. Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina i rigor en el treball, com a condicions necessàries per a l’aprofitament eficaç de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

5. Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana.

6. Comprendre amb eficàcia una o més llengües estrangeres i expressar-s’hi amb fluïdesa i correcció.

7. Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació.

8. Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de manera solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social i reconèixer l’aportació dels homes i de les dones que hi han contribuït.

9. Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

10. Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.

11. Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

12. Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació, enriquiment cultural i creixement personal.

13. Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social i refermar els hàbits d’activitats fisicoesportives per afavorir el benestar físic i mental.

14. Promoure i consolidar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

15. Fomentar una actitud crítica, responsable i compromesa en la lluita contra el canvi climàtic i en la defensa del desenvolupament sostenible, i en particular amb relació a les problemàtiques subjacents als objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

1. En aplicació del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, l’objectiu lingüístic dels ensenyaments de batxillerat és desenvolupar la competència comunicativa i lingüística de l’alumnat des d’una perspectiva plurilingüe i intercultural, que garanteixi, a la seva finalització, el ple domini de les llengües catalana, castellana i occitana a l’Aran; que asseguri l’aprenentatge d’una o dues llengües estrangeres, i que reconegui i afavoreixi el coneixement de les llengües familiars de l’alumnat juntament amb les cultures que porten associades.

Els criteris per a l’organització de l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües i per al seu tractament i ús es determinen, en el marc de l’autonomia dels centres, tenint en compte la composició lingüística de l’alumnat i la realitat sociolingüística de l’entorn de cada centre, i a través de la utilització de les metodologies d’aprenentatge més adequades per a cada situació.

Tots els centres han d’elaborar un projecte lingüístic propi que forma part del projecte educatiu i que ha d’incorporar la competència plurilingüe. Els centres estableixen, en el projecte lingüístic, que s’ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l’entorn, els criteris per a l’ensenyament i aprenentatge de les llengües i per al seu tractament i ús, els criteris per a la implementació d’estratègies orientades a l’adquisició de la competència clau plurilingüe dels alumnes prevista en acabar el batxillerat, les mesures per fomentar l’estudi de llengües no curriculars i d’altres cultures presents en la comunitat educativa i els criteris per a l’acollida personalitzada de l’alumnat nouvingut.

Els elements del currículum són les competències clau, les competències específiques, els criteris d’avaluació, els sabers i les situacions d’aprenentatge.

1. Les competències clau al final del batxillerat són els assoliments que es consideren imprescindibles perquè l’alumnat pugui progressar amb garanties d’èxit a l’itinerari formatiu, i afrontar els principals reptes i desafiaments globals i locals, i són les següents:

   • Competència en comunicació lingüística.

   • Competència plurilingüe.

   • Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria.

   • Competència digital.

   • Competència personal, social i d’aprendre a aprendre.

   • Competència ciutadana.

   • Competència emprenedora.

   • Competència en consciència i expressió culturals.

2. Les competències específiques de les matèries són els aprenentatges que l’alumnat ha d’adquirir, tant pel que fa a les capacitats com pel que fa als sabers, per tal de poder-los fer servir en la seva vida. Són la síntesi entre les competències clau i els sabers propis de cada matèria. El seu desenvolupament es produirà en les situacions d’aprenentatge contextualitzades que cada alumne haurà de resoldre.

3. Els criteris d’avaluació indiquen l’assoliment dels aprenentatges de l’alumnat desenvolupats en situacions o activitats definides en les competències específiques de cada matèria.

4. Els sabers són els coneixements, destreses, valors i actituds propis d’una matèria que són necessaris per a l’adquisició de les competències específiques. Aquests sabers es poden incorporar amb el treball propi des de la matèria corresponent o des d’un àmbit que agrupa matèries per impartir-les de forma integrada.

5. Les situacions d’aprenentatge són els escenaris que l’alumnat es troba a la vida real i que els centres educatius poden utilitzar per desenvolupar aprenentatges. Plantegen un context concret, una realitat actual, passada o previsible en el futur, en forma de pregunta o problema, en sentit ampli, que cal comprendre, a la qual cal donar resposta o sobre la qual s’ha d’intervenir. És en la seva resolució que l’alumnat assoleix les competències específiques.

1. El batxillerat és un dels ensenyaments que constitueixen l’educació secundària postobligatòria.

2. Comprèn dos cursos amb caràcter general, es desenvolupa en modalitats diferents i s’organitza en matèries comunes, matèries de modalitat i matèries optatives. Les matèries comunes del batxillerat ofereixen una base comuna d’aprenentatges i les ha de cursar tot l’alumnat. Les matèries de modalitat estan vinculades a una modalitat del batxillerat i l’alumnat en pot triar algunes en funció del seu itinerari acadèmic. Les matèries optatives contribueixen a completar la formació de l’alumnat i la seva orientació acadèmica aprofundint en aspectes propis de la modalitat escollida o bé obrint nous camps de coneixement, de manera flexible i en funció dels seus interessos.

3. Excepcionalment, es pot establir una distribució de les matèries en tres anys acadèmics, específicament adreçada a l’alumnat que, per les seves circumstàncies personals, temporals o permanents, ho requereixi.

4. Les modalitats del batxillerat són les següents:

   • Arts

   • Ciències i tecnologia

   • General

   • Humanitats i ciències socials

5. La modalitat d’arts s’organitza en dues vies, una que és arts plàstiques, imatge i disseny, i l’altra, música i arts escèniques. La resta de modalitats tenen una estructura única.

6. Pel que fa a les matèries de modalitat, els i les alumnes poden triar-ne qualsevol de la modalitat que cursin. A aquest efecte, els centres han d’oferir la totalitat de les matèries d’una modalitat sempre que sigui possible i, si escau, itineraris. Només es pot limitar aquesta tria als alumnes en cas que hi hagi un nombre insuficient d’alumnes, segons criteris objectius establerts prèviament pel Departament d’Educació.

7. Quan l’oferta de matèries de qualsevol de les modalitats en un centre quedi limitada per raons organitzatives, el Departament d'Educació facilitarà que es pugui cursar alguna matèria mitjançant la modalitat d'educació a distància o en altres centres escolars.

8. En el cas de les matèries de continuïtat, l’alumnat ha de cursar seqüencialment la matèria de primer curs i la de segon curs. Això no obstant, l’alumnat podrà matricular-se de la matèria de segon curs sense haver cursat la corresponent matèria de primer curs sempre que el professorat que la imparteixi consideri que l’alumne o alumna reuneix les condicions necessàries per poder seguir amb aprofitament la matèria de segon.

9. Les matèries Matemàtiques I, Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I i Matemàtiques Generals són equivalents a efectes de canvi de modalitat. També ho són Matemàtiques II i Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II.