Embedded Files
DILLUNS 20 d'Abril
S'acosta un dels milors dies de l'any: aquest dijous, 23 d'abril, és el Dia Internacional del Llibre i, a més, a Catalunya celebrem el Dia de Sant Jordi. Un dia per sortir al carrer a gaudir de les parades, els llibres i les roses.
Aquest dia també ho celebrarem a l'Institut amb el concurs literari que estem preparant des de llengües, però abans, saps per què celebrem Sant Jordi? Coneixes la llegenda?
Podeu parlar entre tota la classe quina versió coneixeu i què en penseu, però per si de cas, aquí teniu un petit resum!
Una vegada hi havia un poble, rodejat de muntanyes on vivien tots els seus habitants i un rei, una reina i la princesa Maria. La Maria era una noia molt somniadora que gairebé sempre estava als núvols. Al costat del poble, en una cova de la muntanya hi vivia un drac. El rei havia acordat amb ell que cada dia li oferirien el seu bestiar per a menjar-se’l i d’aquesta manera evitaria que el drac es mengés els habitants del poble.
Però hi va haver un dia que tot el bestiar es va acabar i els habitants del poble juntament amb el rei i la reina van decidir fer un sorteig per a escollir una persona que s’entregués voluntàriament al drac per ser el seu àpat.
Van organitzar un gran sorteig on els noms de tots els habitants del poble hi eren presents. Quan van treure un paper del sac ple de noms, no s’ho podien creure! L’escollida per ser el primer àpat del drac era la princesa. Ella acceptant que li havia tocat i que no podia rebutjar-ho va acomiadar-se de la seva família i va anar xino-xano cap a la cova del drac. Estava morta de por, però es feia la forta per evitar que els seus pares s’entristissin encara més.
Quan ja era davant la cova del drac un jove cavaller (de nom Sant Jordi) a galop del seu cavall, va posar-se davant la princesa per defensar-la i va clavar l’espasa al drac malcarat. El drac va caure mort a terra i de la seva sang van brotar-hi precioses roses vermelles. El cavaller va agafar-ne una i la va entregar la princesa tot demanant-li que es casés amb ell. Ella feliç de seguir amb vida gràcies al cavaller, va acceptar i junts foren feliços per sempre més.
De tornada al poble tots els habitants van fer una festa per celebrar que el cavaller de Sant Jordi els havia salvat. Des d’aquell dia les roses signifiquen l’amor que sentim per una persona, i el dia de Sant Jordi les regalem als qui més estimem.
Coneixies la llegenda?
La visió del dia de Sant Jordi ha evolucionat i canviat al llarg de la història fins l'actualitat...
Sant Jordi és el patró de Catalunya. Hi ha una tradició medieval a través de la qual les parelles es regalen roses i llibres. Aquesta tradició prové de l’Edat Mitjana. Al palau de la Generalitat s’obsequiava amb una rosa a les dones que assistien a missa a la capella de Sant Jordi. La rosa vermella era el símbol de la passió i l’espiga que l’acompanya significava fertilitat.
Però la veritat és que avui dia totes les ciutats s’omplen de vida, de parades de llibres i de roses, de riuades de persones que surten al carrer a la recerca del llibre que li han recomanat, de l'últim llibre del seu autor o autora favorit o del llibre que qui sap per quina raó anirà a parar a les seves mans.
Sant Jordi és un dia que sempre convida a passejar, a sortir al carrer, no hi ha excusa per quedar-te a casa sense gaudir de l’animació de la gent, la fascinació de les roses i les històries que s’amaguen a cada pàgina d’un bon llibre.
Tot i que no és un dia de festa laboral, la gent envaeix els carrers per passejar i viure aquesta jornada tan tradicional. I, malgrat que per a alguns Sant Jordi és el dia dels enamorats, les roses i els llibres es regalen també a les persones que tu estimes, sense la necessitat de que siguin parella.
No és Sant Jordi si no passes minuts (o hores fins tot!) per remenar títols i per regalar llibres o roses (vermelles o no) a qui tu vulguis. Dintre vídeo!
De llibres, roses i una mica d’història.
Sant Jordi és el patró de Catalunya. Hi ha una tradició medieval a través de la qual les parelles es regalen roses i llibres. Aquesta tradició prové de l’Edat Mitjana. Al palau de la Generalitat s’obsequiava amb una rosa a les dones que assistien a missa a la capella de Sant Jordi. La rosa vermella era el símbol de la passió i l’espiga que l’acompanya significava fertilitat.
Però la veritat és que avui dia totes les ciutats s’omplen de vida, de parades de llibres i de roses, de riuades de persones que surten al carrer a la recerca del llibre que li han recomanat, de l'últim llibre del seu autor o autora favorit o del llibre que qui sap per quina raó anirà a parar a les seves mans.
Sant Jordi és un dia que sempre convida a passejar, a sortir al carrer, no hi ha excusa per quedar-te a casa sense gaudir de l’animació de la gent, la fascinació de les roses i les històries que s’amaguen a cada pàgina d’un bon llibre.
Tot i que no és un dia de festa laboral, la gent envaeix els carrers per passejar i viure aquesta jornada tan tradicional. I, malgrat que per a alguns Sant Jordi és el dia dels enamorats, les roses i els llibres es regalen també a les persones que tu estimes, sense la necessitat de que siguin parella.
No és Sant Jordi si no passes minuts (o hores fins tot!) per remenar títols i per regalar llibres o roses (vermelles o no) a qui tu vulguis. Dintre vídeo!
Saps ja què faràs aquest dia tan especial? Us deixem el programa oficial de l'ajuntament de Barcelona amb totes les activitats i un video on es veu per què aquest dia és tan maco i especial!
Partits d'avui:
FUTBOL
LA STREET (EQ2) VS LABUAT FC (EQ4)
VOLEY
PENOMBRA (C) - Los Etronger (E)
BÀDMINTON
Ismail igoui (J) - Adan Butt (L)
TENNIS TAULA
Ayoub (D) - Yassin El Bhira (E)
DIMARTS 21 d'Abril
Què són els Jocs Florals?
Els Jocs Florals és un concurs literari que es va popularitzar a Catalunya el segle XIX, durant el moviment conegut com a Renaixença.
Va ser una plataforma que va permetre donar a conèixer els principals poetes i escriptors d'aquella època. Noms com Jacint Verdaguer o Àngel Guimerà no haurien pogut ser el que van ser sense el que va suposar per a ells els premis que van obtenir les seves obres als Jocs Florals.
El nom del concurs literari prové de l'època dels trobadors (edat mitjana) i està relacionat amb els premis que s'hi donaven, que feien referència a diferents tipus de flors naturals (englantina i viola, per exemple).
Amb el temps, el nom s'ha popularitzat, i avui en dia s'utilitza de manera genèrica per referir-se a diferents concursos literaris, essent encara els més coneguts i populars els Jocs Florals de Barcelona
Partits d'avui:
21 (SORTIDA 2n COLP)
Futbol:
TRONCOS (EQ7) VS LOS CARNICEROS (EQ8)
Bàdminton
Adam Ouddihi (D) - Quan Zhou (F)
DiMECRES 15 d'Abril
El Poble Gitano a Catalunya
Ahir vam conèixer l’origen del poble gitano i el significat de la seva bandera. Avui farem un pas més i ens fixarem en la seva presència a Catalunya. Sabem que els primers gitanos van arribar-hi documentadament l’any 1425, així que parlem d’un poble que forma part de la història catalana des de fa uns sis-cents anys.
Al llarg d’aquests segles, el poble gitano ha contribuït a la vida social i cultural del país, però també ha patit persecució, discriminació i molts prejudicis. Tot i això, ha mantingut viva la seva identitat, i avui continua formant part de la societat catalana, reivindicant la seva història, la seva veu, les seves aportacions culturals i els seus drets.
Ara veurem uns vídeos que ens ajudaran a entendre millor aquesta història i a conèixer una mica més bé el poble gitano de Catalunya.
DiJOUS 16 d'Abril
El poble romaní, una part viva de la cultura catalana
Des de la seva presència a Catalunya, el poble romaní o gitano ha deixat una empremta cultural molt important. En la llengua, per exemple, ha aportat paraules del caló, com per exemple:
cruspir-se: menjar-se
dinyar-la o guinyar-la: morir
mentida: falsedat
pipa: pistola
halar (amb hac aspirada): menjar
xaval: noi, originalment volia dir fill.
guipar: mirar, veure.
filar: veure.
pispar, pispa: robar, lladre.
llumí: misto.
calés: diners, originalment es referia a les monedes blanques o platejades.
cangueli: por.
paio: persona no gitana, per extensió, individu desconegut.
catipén: pudor
També ha destacat en oficis tradicionals com la ferreria, el tracte de bestiar o la venda ambulant, i en les arts escèniques, ajudant a mantenir viva la seva cultura.
Però sobretot la seva gran aportació ha estat la música: primer amb el flamenc i, a Catalunya, especialment amb la rumba catalana, que s’ha convertit en un símbol molt conegut de la cultura gitana catalana.
En podem veure un exemple al vídeo de Sabor de Gràcia, un grup de rumba catalana format per gitanos d'aquest barri barceloní:
Partits d'avui
Futbol: LA UNIÓN A.C (EQ1) VS HOLA HOLA (EQ3)
Bàdminton: Unai (I) - Noor (G)
Tennis Taula: Nadir (B) - Nazar (F)
DiVENDRES 17 d'Abril
Persecució i resistència del poble gitano
Avui parlarem d’una part dura, però molt important, de la història del poble gitano: la seva persecució. Durant segles, a Catalunya, a Espanya i a molts altres llocs d’Europa, el poble gitano va ser exclòs, vigilat i perseguit. No només va patir prejudicis, sinó també lleis, expulsions, presons i intents d’assimilació forçada.
A Europa, aquesta persecució va arribar al punt més terrible amb el nazisme. Milers i milers de gitanos i gitanes van ser deportats i assassinats en el genocidi gitano, conegut com a Samudaripen.
Un exemple de la repressió va ser el del boxejador Johann “Rukeli” Trollmann. Els gitanos eren considerats una raça inferior pel nazisme, però Rukeli va ser guanyar el títol de campió d'Alemanya en la seva categoria.
Posteriorment, els nazis li van prendre el títol de campió, el van humiliar, el van esterilitzar i finalment el van deportar a un camp, on va ser assassinat.
La seva història és un relflex de barbàrie però també un exemple de dignitat i resistència.
Els gitanos eren identificats amb un triangle marró als camps de concentració nazis.
A Espanya, aquesta repressió es va veure en episodis com la Gran Batuda de 1749, i també en el control constant de la Guàrdia Civil i en la persecució durant el franquisme.
Federico García Lorca la va convertir en poesia la repressió a la comunitat gitana en el seu llibre el Romancero Gitano. En poemes com el “Romance de la Guardia Civil española”, Lorca presenta l’arribada de la Guàrdia Civil a la “ciudad de los gitanos” com una imatge de repressió, por i destrucció. A continuació un fragment:
"¡Oh ciudad de los gitanos!
En las esquinas banderas.
Apaga tus verdes luces
que viene la benemérita.
¡Oh ciudad de los gitanos!
¿Quién te vio y no te recuerda?
Dejadla lejos del mar,
sin peines para sus crenchas."
Acabarem amb un videoclip del grup Marea, que fa una versió rockera d’aquest poema amb el títol “Ciudad de los gitanos”:
Partits d'avui
Futbol: LABUAT FC (EQ4) VS LOS BRO (EQ5)
Bàdminton: Tehreem Safdar (K) - Andreu (M)
Tennis Taula: Quan (A) - Ayoub (D)
Report abuse