Embedded Files
Aquesta setmana dedicarem les benvingudes a reflexionar sobre el fenomen de la bruixeria i la cacera de bruixes durant l'edat mitjana. Van existir les bruixes realment? Qui i com eren? Quines conseqüències podia tenir ser acusada de ser bruixa? Repassem els mites i la realitat de les bruixes!
Dilluns, 23 de febrer
Què imaginem quan pensem en una bruixa? Barret punxegut. Escombra. Gat negre. Nas llarg. Riure malvat. Però… aquesta imatge no és històrica. És una construcció cultural. La figura de la bruixa tal com la imaginem avui prové sobretot de contes, gravats del segle XVII i, més tard, del cinema. Però quin origen poden tenir aquestes representacions?
El barret punxegut:
El barret punxegut podria estar inspirat en barrets medievals associats a grups marginals (com certs jueus o heretges), que es van estigmatitzar. A partir del segle XVII, les il·lustracions, gravats i més tard la literatura i el teatre van començar a representar les bruixes amb aquest barret com a símbol de perillositat o ridícul.
L’escombra:
L’escombra era una eina quotidiana i molt vinculada a les dones, ja que són les que han estat tradicionalment al càrrec de les cures i les tasques de la llar, i algunes creences folklòriques la relacionaven amb rituals agrícoles o de protecció.
El gat negre:
Durant l’Edat Mitjana i el Renaixement, es creia que certes bruixes tenien "esperits familiars": éssers màgics (sovint en forma d’animal) que les ajudaven a fer encanteris o les comunicaven amb el dimoni. Així, el fet de tenir un gat negre podia ser considerat prova de bruixeria, però era només una superstició sense base real.
El gat negre es va convertir en el més famós d’aquests "familiars" perquè era un animal associat a la nit, a la mala sort i al misteri. A més, era independent i difícil de controlar, i això generava desconfiança. De fet, durant l'edat mitjana, especialment a l'època de la pesta negra, una pandèmia del segle XIV, es va associar sovint el gat negre amb la bruixeria i el dimoni. Per això, molts gats van ser perseguits i morts.
Però... voleu saber una curiositat? Els gats en realitat ajudaven a controlar les rates i ratolins, que eren els animals que portaven les puces infectades amb el bacteri de la pesta. Per tant, les persones que tenien gats a prop estaven "més protegides" del focus de contagi (les rates), encara que no ho sabessin, i precisament per això es convertien en més sospitoses, ja que tenien més probabilitats de no contagiar-se.
La pregunta, però, no és només com les dibuixem. La pregunta és: per què gairebé sempre són lletges, dolentes i perilloses? Quina imatge creieu que tenim de les bruixes? Tenen característiques positives o negatives? Per què penseu que és així?
I sobretot... qui i com van ser realment les bruixes? Demà en sabrem una miqueta més!
dimarts, 24 de febrer
Però, tot i que no anessin amb barret punxegut i volant amb una escombra... les bruixes van existir de veritat? Sabeu que existeixen confessions de bruixes documentades?
Doncs sí, és cert que existeixen confessions de bruixes documentades. Centenars de dones (i alguns homes) van confessar haver fet actes de bruixeria. Aquestes confessions estan recollides en documents judicials de l’època, especialment durant els judicis de bruixeria (segles XV–XVII).
Això vol dir que sí que hi havia bruixes?
NO. El fet que hi hagués confessions no vol dir que aquestes persones fossin realment bruixes amb poders màgics. Moltes d’aquestes confessions es van obtenir sota tortura, amenaces o pressió. Algunes persones acabaven confessant qualsevol cosa només per acabar amb el patiment o per salvar la seva família. Les seves paraules sovint estaven influïdes pels inquisidors, que eren jutges eclesiàstics (és a dir, religiosos, relacionats amb l'església) que buscaven "proves" per justificar les seves creences sobre el diable, els sabbats (trobades organitzades de bruixes) i els encanteris.
De fet, moltes acusacions de bruixeria eren motivades per enveja o disputes personals.
Durant els segles XV al XVII, moltes acusacions de bruixeria no es basaven en proves reals, sinó en conflictes personals, enveges o venjances entre veïns i famílies, que eren els que més denunciaven actes de bruixeria.
Per exemple:
Si una dona era massa independent o tenia coneixements d'herbes medicinals, de botànica en general, del cos humà... podia ser sospitosa.
Si algú patia una malaltia sobtada, moria un animal o es feia malbé la collita, es buscava un culpable i sovint es triava algú marginal o mal vist, i en molts casos eren dones que no seguien les normes o la imatge prototípica que els exigia la societat.
A més, algunes acusacions eren instrumentalitzades per les autoritats per controlar la població o reforçar l'ordre social i religiós.
Mireu aquest vídeo, del minut 4.49 al minut al minut 5.49, en què un historiador parla del perfil de dones acusades de bruixeria... Creieu que actualment, sobretot en moments de crisi, de vegades la societat encara busca culpables fàcils i s'acaba assenyalant a les persones més vulnerables? Podeu pensar en alguns exemples de la història recent?
dimecres, 25 de febrer
El fenomen de les caceres de bruixes
Representació d'una bruixa penjada a la forca a la Fira de Bruixes de Sant Feliu Sassera (Bages)
Com vam veure ahir, les acusacions de bruixeria es van convertir en una manera d'assenyalar, perseguir i castigar aquelles persones que d'alguna manera se sortien de la norma social o de l'ordre religiós dominant. I la majoria d'elles eren dones. Això va donar lloc al fenomen conegut com a caceres de bruixes. Un dels manuals que va alimentar aquesta persecució va ser el Malleus Maleficarum, publicat el 1487. Aquest llibre explicava com “detectar” i jutjar bruixes, i va reforçar la idea que la bruixeria era un gran perill.
I això va arribar també a Catalunya?
Doncs és poc sabut que Catalunya va ser, entre els segles XV i XVII, un dels focus mundials de les caceres de bruixes: només en deu anys, entre 1619 i 1629, cent dones van ser penjades per acusacions de bruixeria. En total, més de mil dones executades al llarg de tot el període.
De fet, fixeu-vos si les caceres de bruixes van ser importants a Catalunya, que la primera llei europea contra bruixeria es va redactar al Pirineu català, concretament a la Vall d'Àneu, l'any 1400. Increïble, oi?
Tot i que una de les penes per ser acusada de bruixeria que més es coneix es ser cremada a la foguera, a Catalunya la majoria de les dones assassinades injustament per bruixes van morir a la forca.
Les caceres de bruixes ens ajuden a entendre com la por, la desinformació i els prejudicis poden portar a grans injustícies. És important conèixer la història per mirar de no repetir els mateixos errors, no creieu?
dijous, 26 de febrer
Bruixes o dones sàvies? Remeieres i trementinaires
Durant l’Edat Mitjana i Moderna, moltes dones que van ser considerades bruixes, eren en realitat remeieres (en deien així perquè feien remeis); és a dir, dones sàvies que atresoraven el coneixement ancestral no només de les plantes i el seu valor curatiu, sinó que jugaven un paper dins la medicina popular i la ginecologia.
Aquestes dones sabien com fer servir plantes aromàtiques i medicinals per guarir malalties, calmar dolors o ajudar a dormir com l'espígol, el romaní, la farigola, la camamilla, el fonoll, l'eucaliptus... les coneixeu totes? Quines altres en coneixeu? A casa vostra s'utilitza alguna recepta miraculosa per fer-vos sentir millor? Una infusió d'herbes pel mal de gola, una sopeta per refer-se d'un refredat...?
A les zones de muntanya, va sorgir l'ofici de les trementinaires, que es va mantenir fins al s. XX. Eren dones que es dedicaven a la recol·lecció d'herbes i a l’elaboració i comercialització d’olis essencials i remeis per les masies i pobles de Catalunya al llarg d'unes rutes que eren recorregudes a peu i que abastaven un territori força ampli. Càndida Majoral i Majoral, una de les últimes trementinaires, va morir el 4 de gener de 2018 a Sant Julià de Lòria (Andorra) a pocs dies de complir els 101 anys d’edat.
Per què se les va perseguir, doncs, si eren membres importants de la comunitat?
Aquestes dones tenien un saber popular i ancestral sobre herbes, salut, fertilitat, parts o dolències, sovint transmès oralment. Aquest coneixement no estava controlat per les institucions eclesiàstiques ni mèdiques, dominades per homes. Això generava por i desconfiança, ja que escapava dels circuits oficials de poder. Per tant, la persecució de bruixes es pot interpretar com una forma de repressió del saber femení, una manera de silenciar les dones que tenien veu pròpia o exercien un lideratge en les seves comunitats. Aquesta repressió responia a una necessitat de control social i ideològic, i la figura de la bruixa esdevenia una excusa perfecta per castigar la desobediència femenina.
Les trementinaires Mercè Parramon i Dolors Pla,
fotografiades amb els estris de feina.
divendres, 27 de febrer
Dones amb nom i cognom
Al març del 2021, la revista Sàpiens va publicar un número especial sobre la cacera de bruixes a Catalunya anomenat "No eren bruixes", que ha inspirat i ha sigut font d'informació de les benvingudes d'aquesta setmana. En aquest volum es va publicar molta informació inèdita sobre aquesta qüestió, que era el resultat d'anys de recerca.
A més de totes aquestes dades interessants, el número de la revista s'acompanya de l''Atles de la cacera de bruixes', el mapa interactiu més complet fet mai al nostre país sobre els judicis per bruixeria a Catalunya i Andorra, en què podreu trobar els noms i cognoms de totes les dones (i alguns homes) que van ser jutjades per bruixeria i on van viure. A Cornellà no en tenim cap, de cas, però sí que podreu trobar alguns casos del Baix Llobregat, us el deixem aquí per si el voleu tafanejar!
Busqueu pobles i zones que conegueu, mireu a quines zones va haver més judicis, busqueu per èpoques, mireu noms i cognoms... Entreu a les diferents fitxes i fixeu-vos en la informació que hi apareix. Sigueu curiosos i curioses!
https://www.sapiens.cat/revista/sapiens-228/com-navegar-mapa-cacera-bruixes_204389_102.html
I recordeu... quan algú us parli de bruixes, ja sabeu què respondre... No eren bruixes, eren dones! Dignifiquem la seva memòria, els seus noms i el seu llegat!
Report abuse