3r ESO_D

Els mosquits Envaeixen l’Antàrtida

Presentació oral


Hamza Achacbar, Narjess Mechba, Sergi Ramírez, Blanca Hidalgo, Iris Lopez, Jose Luis

En aquesta ponència el que hem investigat són els mosquits a l'Antàrtida.

Un grup d'investigadors espanyols ha detectat a l'Antàrtida diferents espècies de mosquits que, a causa de l'escalfament global i l'activitat humana, han estat capaços d'adaptar-se i sobreviure en el continent gelat.

El que hem descobert és que hi ha diferents tipus de mosquits; el mosquit que pobla l'Antàrtida s'anomena Eretmoptera murphyi, el "mosquit sense ales".

Us preguntareu que des de quan i com han arribat aquesta espècie d'insectes a un lloc tan fred. El mosquit europeu va començar envair l'Antàrtida des de l'any 2006, per altra banda l'espècie Eretmoptera murphyi porta envaint l'Antàrtida des de fa 60 anys, adaptant-se a aquest medi ambient. Es pensa que podrien haver arribat en vaixell, en avions, en la roba d'un científic o en forma de larva dins d'un recipient amb aigua.

Els mosquits poden sobreviure durant dos anys a la congelació dels seus fluids corporals, acumulant energia en les dues etapes de creixements per reproduir-se. La seva coloració li permet absorbir la calor per sobreviure.

La conclusió és que els mosquits han arribat a l'Antàrtida per l'escalfament global i l'activitat humana, on s'han adaptat. Encara que siguin de mida diminuta, el seu nombre augmenta cada any arribant a densitats enormes.

L'antartida: l'Última frontera De la pandÈmia

Video-Presentació

Tania Cores, Yarael Muñoz, Claudia Gil, Blanca Guillem

Els últims mesos a l'institut Mediterrània els alumnes de tercer d'ESO hem estat preparant una ponència sobre l'Antàrtida. Ens hem repartit diferents subtemes sobre l'Antàrtida. Al nostre grup, format per la Blanca, la Tania, el Yarael i la Claudia, ens hi ha tocat parlar sobre les conseqüències de la covid a l'Antàrtida.

Tractarem diferents temes, dels que ens hem especialitzat, els temes seran els següents: els primers casos a l'Antàrtida, opinions dels científics, on no ha arribat la covid, les conseqüències de tancar les bases, com prevenir nous casos i al final donarem la nostra conclusió sobretot el que hem estat investigant.

Amb la covid-19 van començar diferents canvis a l'Antàrtida, la pandèmia va començar a finals del 2019 però a l'Antàrtida va arribar un any després (finals del 2020). Els primers casos es van detectar a una base i setmanes després a un vaixell. El continent Antàrtic té 5.000 habitants i la major part dels habitants són investigadors que han pogut portar la covid a l'Antàrtida. Així doncs s'ha hagut de prendre noves mesures per assegurar-se que no hi hagi nous casos. Amb tot això ens adonem de la importància que té respectar les mesures de seguretat al teu país, perquè el lloc que és considerat el més pur del món no acabi igual de malament que la resta.

L'antÀrtida es fon

Vídeo-Poster

Aya Chataar, Danna Nuñez , Cindy Cuartas, Lara Barroso, Alexandra Rábago

El nostre treball tracta sobre un cas de desglaç a l'Antàrtida: un glaciar del tamany del Regne Unit que s'està desfent.

El canvi climàtic a provocat molts fenòmens diferents a l'Antàrtida, que comportaran terribles conseqüències. Un exemple d'aquests fenòmens és el desglaç, que provoca una elevació de les aigües a les costes, entre d'altres desastres que posen en perill el nostre planeta.

Parlarem sobre un cas que exemplificar molt bé aquesta situació: Un glaciar del tamany del Regne Unit s'està desfent perquè l'augment de la temperatura causada pel canvi climàtic provoca que aquest glaciar es separi del continent i comenci a derribar a aigües més càlides i vagi desfent-se amb la qual cosa afecti d'una manera molt dolenta a les aigües.

Quin serà el seu efecte? Doncs una alteració i augment dels gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, i també causarà un canvi químic a les aigües que fa que les glaceres es desfasin més ràpidament i es fonguin, o sigui que segurament causen inundacions en diferents zones de costa, que afectarà molt a la fauna i flora de l'Antàrtida.

Els científics estan investigant com ens afectarà a nosaltres, i de moment si seguim en aquest pas no ens arribaran bones notícies, hem de canviar els nostres hàbits i costums per tenir un món més saludable i durador, amb un futur per les següents generacions. És tan simple com deixar d'utilitzar plàstics en excés, reciclar el que es pot tornar a utilitzar i altres mesures per cuidar el nostre planeta.

L'acidificació dels oceans a les algues polars

Audio-Presentació

Ivan Gracia, Samuel Cevedo, Jarek Grueira, Didian Velasquez, Humair Khan

En aquesta ponència hem tractat el tema de l'acidificació de les algues, les algues són un dels elements primaris en una xarxa tròfica marina.

Hem plantejat les següents preguntes:

-Quina funció tenen les algues?

-Com incideix l'acidificació en les algues?

-Què passaria sinó hi haguessin algues?

Funció tenen les algues.

Les algues són un dels elements primaris en una xarxa tròfica, la funció és alimentar-se a si mateixa (Autòtrof) i donar aliment als altres animals. Per exemple una alga es nodreix per si mateixa i es pot reproduir per si mateixa en canvi els animals que són carnívors, és a dir, que es nodreixen d'altres animals (Heteròtrof), necessiten energia d'un altre cos, de manera que un krill es nodreix d'una alga, per adquirir la seva energia.

L'Acidificació de les algues

L'acidificació dels mars incideix principalment en la fauna marina, l'acidificació consisteix a l'expulsió de partícules de fum que van als mars. Per exemple una fàbrica expulsa fum i el vent mou el fum als mars i quan plou aquesta aigua és àcida, ja que es barreja amb partícules de fum, de manera que quan plou aquesta pluja contamina a la fauna. Això fa que molts tipus d'espècies desapareguin animals que es nodreixen de les algues es poden veure afectats, ja que són un dels principals éssers vius que es veuen afectats.

Que passaria si no hi haguessin algues a l'Antàrtida

La fauna podria canviar dràsticament, ja que és l'element principal en una xarxa tròfica del bioma marí. Les algues són la unitat de vida principal en els mars.

Conclusió: cal aturar el canvi climàtic per reduir l'acidificació.

Gasos responsables de l'efecte hivernacle

Video-pòster

Rayan Echakra, Jose María Romera, Ander Vera, Iker Olivares


L'efecte hivernacle és un fenomen natural que es dóna al planeta i que és causat per alguns dels gasos que constitueixen l'atmosfera.

  • El metà (CH4)

  • L'òxid nitrós (N2O)

  • El diòxid de carboni (CO₂)

  • Els gasos fluorats

L'any 2017, l'òxid nitrós va representar aproximadament el 5,6% de totes les emissions de gasos d'efecte hivernacle en EUA. El seu origen són en els fertilitzants nitrogenats.

El diòxid de carboni és el principal gas d'efecte hivernacle que s'emet arran de les activitats de l'ésser humà. La principal activitat de l'ésser humà que emet CO₂ és la combustió de combustibles fòssils.

A diferència d'altres gasos d'efecte hivernacle, els gasos fluorats no tenen fonts naturals i només provenen d'activitats relacionades amb l'ésser humà.

SOLUCIONS

Òxid nitrós: en l'agricultura utilitzar menys fertilitzants amb contingut de nitrogen.

Gasos fluorats: la reducció de fabricació d'alumini de sulfur i controlar (SF6) usat en la indústria de l'electricitat.

Gas metà: la solució per eliminar aquest 10% de gas metà és reduir la criança de bestiar i reduir un 30% l'extracció de petroli.

Diòxid de carboni: Per solucionar els problemes del CO₂ s'ha de deixar d'utilitzar les energies que comporten combustió ja que que afecten a medi ambient i utilitzar més les energies renovables i netes.