Els exploradors, els científics i també els turistes són exemples de persones que han viatjat fins a l'extrem sud del planeta. Des de fa temps, alguns estudis es preguntaven si en latituds antàrtiques s'havien donat casos de zoonosi inversa (infeccions que transmeten els humans als animals). S’han trobat bacteris resistents als antibiòtics en ecosistemes polars afectant les zones on hi viuen els animals antàrtics. El treball que presentem confirma les primeres evidències de zoonosi inversa relacionada amb la presència de bacteris Salmonel·la i Campilobàcter d'origen humà en la fauna polar. El descobriment de genotips de Campilobàcter, habituals en l'espècie humana o el bestiar, va donar la pista definitiva per confirmar que l'home pot estar introduint patògens en aquestes regions tan remotes.

Els resultats d’aquest estudi indiquen clarament que cada vegada és més fàcil que els humans puguin introduir agents patògens en les regions prístines de l'Antàrtida. En conseqüència, la introducció de patògens en els ecosistemes més remots de l'hemisferi sud podria ser una greu amenaça pel futur de la vida salvatge. L'hemisferi nord i sud estan dintre de les rutes migratòries més importants per a les aus marines. En aquest escenari, la connectivitat biològica entre comunitats antàrtiques i subantàrtiques a través de les aus marines carronyeres és un factor que accelera la circulació dels agents zoonòtics entre ecosistemes de diferents latituds.

El canvi climàtic és el canvi de clima produït per l'activitat humana, que altera la composició de l'atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima. El canvi climàtic és el responsable d’inundacions de terrenys costaners, tempestes més intenses, l'extinció incomparables espècies de plantes i animals, fracassos en cultius en àrees vulnerables, i l'augment de sequeres i el desglaç dels pols i glaceres de tot el món. El desglaç amenaça amb elevar el nivell del mar si segueixen al mateix ritme el desglaç de l'Antàrtida provocarà una elevació de més d'un metre en el nivell del mar. Es calcula que l'any 2500 el nivell del mar augmentarà en més de 15 metres.Els científics afirmen que l'escalfament del planeta causat per les emissions humanes de gasos d'efecte hivernacle ha conduït a desestabilitzar les glaceres de l'Antàrtida. Si es desfà l'Àrtic no influirà en l’augment del nivell del mar, ja que tot és gel en canvi en l'Antàrtida el gel es troba a sobre del continent i quan es fon contribueix en gran manera a l’augment del nivell del mar. El desglaç també afecta de manera diferent a les xarxes tròfiques de l'Àrtic i l'Antàrtic.El canvi climàtic afecta molt més a l'Àrtic a les espècies depredadores i acabarà afectant les espècies depredades. En canvi a l'Antàrtic afecta més a les espècies depredades, però acabarà afectant les depredadores.

A la longitud 0o i 60o de la Terra estan ubicats geogràficament els pols, tan Sud com Nord. Aquests dos territoris són molt diferents per molts aspectes que no ens posarem a anomenar. Però posats a deliberar, potser no són tan diferents com uns ens podem arribar a pensar. Arriben a compartir de forma idèntica una petita part de la seva flora i fauna. Un grup de científics han identificat 235 espècies que tenen en comú aquests dos territoris. I en la nostra presentació us mostrarem exemples algunes espècies que hem trobat i que habiten als dos territoris. Els pingüins són una representació de la fauna del pol Sud, i l'ós polar és representatiu del pol Nord, hi ha altres espècies com el Diphyes Dispar que habiten les dues regions polars. Us parlarem de les diferències i similituds que hi ha als dos pols, parant-nos principalment en la biodiversitat comuna que hi habita en les dues regions polars del globus terraqui.