Els pingüins emperadors (Aptenodytes forsteri) habiten a l'Antàrtida, a Sud-amèrica (Argentina i Xile), a Nova Zelanda i a altres illes de l'àrea. Principalment són de la classe dels ocells, encara que les seves ales no serveixen per volar. Es mouen pel terra a una velocitat de 2,5 km/h i nedant a una velocitat d'entre 10 km/h i 15 km/h. Tenen una llargada de 100-122 cm i un pes de 25-45 kg. És l'única espècie de pingüí que es reprodueix durant l'hivern. Els pollets neixen després d'uns dos mesos que depenen totalment dels seus pares per obtenir calor i aliment. A l'any 2009 es van trobar 46 colònies que contenen 230.000 parelles reproductores, aproximadament hi ha 596.000 pingüins emperadors només en aquest any. Els pingüins emperadors acostumen a caçar peixos, però a vegades altres espècies del mar obert o bé de les esquerdes de gel. A vegades per caçar arriben a submergir-se uns 550 metres de profunditat. Els pingüins emperadors es socialitzen treballant tots junts buscant menjar, treballen tots junts perquè si troben un animal per caçar entre molts els hi farà més fàcil caçar-lo.

Conclusió: Els pingüins emperadors sí que seran capaços de sobreviure a l'Antàrtida, tot i que molts aniran morint degut al desglaç.

En aquesta ponència parlarem del projecte del santuari marí més gran del món impulsat per Greenpeace. Al món hi ha al voltant de 510 santuaris terrestres i marins. El santuari de l'àrea de Weddell, una zona descoberta el 1823, protegirà principalment pingüins, balenes, krill, entre moltes d'altres espècies. Utilitzem aquest santuari per fer un bé al nostre planeta. L'Antàrtida és regeix a través de tractats i acords internacionals, però estan servint d'alguna cosa? El problema comença quan els governs de cada país no es posen d'acord entre ells. Estàs disposat a alçar la mà per l'Antàrtida? L'alces amb nosaltres?

LLUITEM CONTRA L'IMPACTE HUMÀ

El concepte acidificació es refereix al procés pel qual els oceans es tornen més àcids per l’excés de CO2.

Quin és l’origen d’aquest CO2?

● Els oceans absorbeixen l'excés de CO2 produït per la contaminació generada per l’activitat humana.

● De forma natural l’activitat volcànica marina produeix CO2. Les conseqüències per la biodiversitat poden ser tant positives com negatives.

● Per la vida terrestre és un procés positiu ja que treu CO2 del aire, però en canvi per a la vida marina és fatal, ja que poc a poc va destruint-la.

● Especialment posa en risc la vida d’aquelles espècies que tenen petxina.

Als cargols els deixa nuus i la corrosió els afecta a la capa externa de la closca. Conclusió: l'acidificació produïda fins ara és irreversible. Tot i que les emissions de CO2 acabessin avui mateix, la química de l'oceà trigaria desenes de milers d'anys a recuperar les condicions anteriors a l'era industrial.

La industrialització i l'activitat humana en general afecten greument al gel de l'Antàrtida. La capa de gel antàrtica ha disminuït un 40% el seu gruix en els últims 30 anys. El canvi climàtic afecta la biodiversitat a través de sequeres, malalties i migració. La informació obtinguda sobre com es veuen afectades per l'escalfament global les espècies Antàrtiques és relativament recent. La biodiversitat antàrtica està molt condicionada per la temperatura. L'augment de la temperatura ha portat que 13 tipus d'espècies invasores amenacin a les espècies natives. Es preveu una pujada de 3 cm del nivell del mar cada any. També, per 2070 es preveu un augment de la temperatura global de 2,9 °C. El nivell de la mar augmentarà 27 centímetres pel desglaç. L'escalfament de l'oceà antàrtic provocarà que augmenti la seva capacitat de captar CO₂, cosa que impactarà en l'acidesa de l'aigua i la fauna marina. Finalment, és una necessitat monitorar i establir models per als ecosistemes antàrtics a mesura que avança el canvi climàtic. És hora de començar a preocupar-se!

En aquesta presentació s’explica els motius pels quals una persona ha d’anar a visitar l'Antàrtida. També es tractaran les conseqüències pel fet que la gent vagi a l’Antàrtida i què hi ha d'interessant en ell.Parlarem de l’impacte del turisme, l’impacte que té sobre l’Antàrtida, sobre l’impacte a la biodiversitat i l’impacte visual. Les conseqüències i el risc que pot generar, es tractaran alguns efectes que es donen a l'Antàrtida, com el desglaç, el fi de la biodiversitat, com afecta al planeta i com afecta al canvi climàtic.

Què visiten els turistes?

Es parlarà dels llocs més visitats per els turistes a l’Antàrtida i també dels més majestuosos.

Com per exemple:

-La Península Antàrtica

-La Base Amundsen i Scott

-L’Oceà Glacial Antàrtic

-El Mar de Ross

-L’Estret de Le Maire

-Grytviken

Aquests llocs són els principals que visiten els turistes, i estan distribuïts per tot el continent gelat, això fa que el transport destrueixi la biodiversitat de la zona al seu pas.

Al final de la nostra presentació us presentarem una proposta que ha estat avalada pels experts, sobre com s’hauria de controlar el turisme. Us hi esperem!