El Sufragisme i la conquesta de la igualtat
EL SUFRAFISME I LA CONQUESTA DE LA IGUALTAT
El vot per les dones
Clara Campoamor
Aquesta activitat anirà destinada als alumnes de 4rt curs de ESO en el àrea de Ciències Socials: Geografia i Història. El programa de continguts d’aquesta assignatura treballa tot el món contemporani, des de la Revolució Francesa fins l’actualitat, i el marc del sufragisme i la reivindicació dels drets de les dones són fenòmens que es tracten al llarg d’aquest període, alhora que és d’indiscutible actualitat i és essencial que els alumnes aprenguin a valorar-los, tenint en compte que són drets que encara estan per conquerir en altres zones del món. Els alumnes de 4rt d’ESO ja són capaços d’assimilar i comprendre aquests conceptes i de fer una aproximació al seu entorn quotidià perquè els sigui útil per a la seva formació com a ciutadans.
OBJECTIUS
Ser conscients de la importància dels moviments polítics per la igualtat de la dona.
Aproximar-nos al coneixement del moviment sufragista i a la lluita pel sufragi universal.
Valorar el significat alliberador del moviment feminista.
Analitzar la importància de la victòria democràtica que es va aconseguir a Espanya amb l’aprovació del sufragi femení.
Reflexionar sobre la ideologia dominant en la nostra societat i articular alternatives humanizadores.
Reflexionar sobre el paper i importància que té la dona dins de qualsevol societat i època.
MATERIAL
Film “Clara Campoamor”
Fonts textuals de la II República espanyola
Mapa d’Europa
METODOLOGIA
Visionat de la pel.lícula Clara Campoamor i posada en comú del grup classe, de les idees principals relaconades amb el tema del sufragisme, el dret a vot de la dona i la victòria democràtica per Espanya
Buidatge de les idees principals dels textos i realització d’activitats en grups de 4 o 5 alumnes.
Cerca d’informació en grups, de la biografia de la diputada Clara Campoamor i Victòria Kent i anàlisi de les seves actuacions durant la II República espanyola per aconseguir el dret a vot de la dona a Espanya. Elaboració d’un text expositiu sobre les idees d’aquestes diputades per aconseguir el sufragi femení.
Situació en un mapa d’Europa de les dates en les què els països europeus van aconseguir el vot femení i fer la comparació tenint en compte el camí cap a la democràcia de cada un d’ells.
CONTEXT HISTÒRIC
La República i les dones
Durant la II República Espanyola es va aprovar a Espanya el sufragi femení. Aquesta victòria democràtica no va estar exenta de debat i controvèrsia a l’època, amb debats molt apassionats al Congrés dels Diputats a favor o en contra protagonitzats per dones diputades que paradoxalment no havien pogut votar prèviament. Cada guany democràtic, com el sufragi universal o el sufragi femení, que avui considerem del tot normal i lògic, al llarg de la Història han significat anys de discussions, conflictes i fins i tot guerres.
Coneix la història del vot femení de la mà de les dues diputades que van protagonitzar els debats més rellevants a Espanya sobre el sufragi femení.
1.- Visionat de la pel.licula Clara Campoamor, la mujer olvidada
SINOPSIS
La lluita d'una dona injustament oblidada. La pel·lícula ens presenta la batalla de Clara Campoamor, la dona que va aconseguir el sufragi femení a Espanya.
L'any 1931, a Espanya es proclama la Segona República. En aquest context, les dones són elegibles però no poden votar. Clara Campoamor i Victòria Kent són les primeres dones diputades que trepitgen les corts i es plantegen molt fermament lluitar pels drets de la dona. Clara Campoamor sap que això passa per una primera i gran conquesta: el vot femení. A partir d'aquest moment, la seva lluita no és gens fàcil. Molt aviat troba el seu primer obstacle: els seus propis companys de partit, republicans, d'esquerres, temen que les dones votin influenciades per l'església i, per això, a la dreta, així que li donen l'esquena. Aquest argument es generalitza i fa que Clara Campoamor es vagi quedant sola al parlament en la seva defensa dels sufragi universal. Després d'una lluita constant, i després de múltiples traïcions, l'1 de desembre de 1931, Campoamor aconsegueix el seu objectiu: el vot per a la dona.
Posa en comú a l’aula de les idees sufragistes i d’igualtat que surten a la pel.lícula dins del seu context històric i en relació amb el funcionament democràtic actual.
2.- Llegeix, analitza i compara les idees dels següents textos i després fes les activitats.
Font 1
“Los ciudadanos de uno y de otro sexo, mayores de veintitrés años, tendrán los mismos derechos electorales conforme determinen las leyes.” Art. 36 de la Constitució de la República Espanyola, 1931 “El Congreso de los Diputados se compone de los representantes elegidos por sufragio universal, igual, directo y secreto.”
Art. 52 de la Constitució de la República Espanyola, 1931
Font 2
“Señores diputados: se está haciendo una constitución de tipo democrático, por un pueblo que tiene escrito como lema principal, en lo que llamo yo el arco del triunfo de su República, el respeto profundo a los principios democráticos. Yo no creo, no puedo creer, que la mujer sea un peligro para la República, porque yo he visto a la mujer reaccionar frente a la Dictadura y con la República. ”Resolved lo que queráis, pero afrontando la responsabilidad de dar entrada a esa mitad del género humano en la política, para que la política sea cosa de dos, porque sólo hay una cosa que hace un sexo sólo: alumbrar; las demás las hacemos todos en común.”
Clara Campoamor. Diario de sesiones de las Cortes, 30 de septiembre de 1931
Font 3
“Señores Diputados, [...] es significativo que una mujer como yo, [...] se levante en la tarde de hoy a decir a la Cámara, sencillamente, que creo que el voto femenino debe aplazarse. Que creo que no es el momento de otorgar el voto a la mujer española. [...] es necesario aplazar el voto femenino. [...] Si las mujeres españolas fueran todas obreras, si las mujeres españolas hubiesen atravesado ya un periodo universitario y estuvieran liberadas en su conciencia, yo me levantaría hoy frente a toda la Cámara para pedir el voto femenino. Pero en estas horas yo me levanto justamente para decir lo contrario.”
Victoria Kent. Diario de sesiones de las Cortes, 1 de octubre de 1931
Font 4
“Les acusacions de l’esquerra o les lloances de la dreta (pel que fa al vot femení) fan evident la manipulació històrica de què han estat objecte les dones. En definitiva, la victòria conservadora del 1933 va ser deguda al vot dels homes i de les dones, i la seva causa fonamental cal cercar-la en la divisió dels partits reformistes republicans, que van presentar candidatures separades. Aquesta divisió entre l’esquerra i la dreta és la que va donar el triomf a la dreta, i no pas el suposat vot conservador de les dones.”
Mercè Vilanova. La participació electoral i el vot de les dones durant la Segona República a Catalunya, 1999
ACTIVITATS
1. Emplena una taula amb les dades identificatives de cada font
Tipus Font Autora Data Informació Principal
FONT 1
FONT 2
FONT 3
FONT 4
2. Cerca fonts que facin referència a la lluita pel dret al vot de la dona en altres països occidentals, per exemple als Estats Units d’Amèrica i a la Gran Bretanya.
3. Compara les fonts 2 i 3. Quines diferències i semblances tenen? A quina conclusió arribes?
4. Quin és el punt de vista de l’autora de la font 4?
5. Cerca informació bibliogràfica sobre les autores de les fonts? Quins avenços polítics aconseguiren en aquesta lluita?
3.- Busca la biografia de Clara Campoamor i Victòria Kent i fes un text expositiu dels arguments i idees que van defensar al Congrés dels Diputats per aconseguir el sufragi femení.
Clara Campoamor
Victòria Kent
4.- Busca els anys en el què cada un dels següents països europeus va aconseguir el vot femení i situa-les en el mapa. Fes una reflexió posant en comparació la data d’Espanya amb la de la resta de països.
(Espanya, Gran Bretanya, França, Alemanya, Portugal, Holanda, Itàlia, Grècia, Suïssa, Dinamarca, Suècia, Hongria i Bulgària)
