En aquest espai hi trobaràs cada mes un poema per si t'agrada la poesia o vols aficionar-t'hi! T'animem a degustar-la. És un plat que a vegades no agrada la primera vegada, però que com més el proves més ganes tens de continuar tastant-lo.

Hi anirem penjant poemes de temàtica, idiomes, autors i moviments literaris diferents per crear així l'antologia de la nostra biblioteca.

Pedro Salinas

Viatges

He conegut persones desertes,

portuàries, volcàniques,

il.luminades per idees boreals,

mig partides per temors

com rius gebrats,

alçades sota el nivell

dels somnis

o abatudes com muntanyes

orfes de peus a les clivelles.

N'he admirat contradiccions:

esperits parabòlics emergint

de les barraques.

També he recorregut els hemisferis

d'algunes ments en guerra,

i a despit d'aquest perill

sé que mai no em cansaré

de viatjar per les persones,

dels hostals de tendresa

on em deixen pernoctar,

dels seus fruits, ponts, ruïnes,

selves, tombes, valls,

i de tants gratacels

de preguntes

i museus on reposen

els silencis més fondos i antics.

Es hermosa esta noche de verano,

aunque no más hermosa

que cualquier otra noche de verano.

Es hermosa esta noche en que estoy solo,

y fumo y he dejado

en penumbra la casa mientras sueña

un dulce y triste blues,

un blues tan triste y dulce como otros.

Nada en mí, ni en la noche, ni en la música,

se diría especial, y sin embargo

existe algo muy hondo en esas cosas

que parecen sencillas:

una extraña grandeza que no acaba

de ser exaltación, tragedia, paz,

pero que es todo eso, y es también

un sentir claramente

que para que esto ocurra ha sido necesario

apurar estos años, acumular recuerdos,

haber ganado

y haber perdido tantas cosas.

Para que este piano suene así,

para temblar así con esta música,

ha sido necesario

ir llenándola poco a poco

de belleza y de daño, ir llenándola

con nuestra propia vida, para que se parezca

a nuestra propia vida, y suene así:

tan insignificante

y tan grande, tan triste, tan hermosa.

Joan Salvat-Papasseit

El poema que us proposem aquest mes és de la poeta nicaragüense Gioconda Belli i ens recorda que tots tenim la responsabilitat de deixar un món millor del que hem trobat. Esperem que us agradi.

El curs comença amb un poema del Martí Miquel i Pol que es ens vol dir que l'absència de la persona estimada provoca dolor, però que el poema té el poder d'aconseguir trencar la distància i unir-los.