EL POEMA
DEL MES
L'antologia poètica de la nostra biblioteca
En aquest espai hi trobaràs cada mes un poema per si t'agrada la poesia o vols aficionar-t'hi! T'animem a degustar-la. És un plat que a vegades no agrada la primera vegada, però que com més el proves més ganes tens de continuar tastant-lo.
Hi anirem penjant poemes de temàtica, idiomes, autors i moviments literaris diferents per crear així l'antologia de la nostra biblioteca.
ANTOLOGIA POÈTICA DEL CURS 2020-2021
POEMES DEL MES DE MARÇ DE 2021
Josep Vallverdú
El codonyer
M’aconsellen que arrenqui el codonyer,
ronyós de soca, feble de brancada,
treu quinze flors en primavera
i aconsegueix salvar dos o tres fruits.
És massa vell i cal eliminar-lo.
Me’l miro, commogut, amb acrescut respecte,
perquè és un mèrit que cada any empenyi
el fil de saba que li queda,
només per proclamar el goig de viure-
No permetrem que es mori quan li toqui?
Ningú no vol morir-se la vigília.
Ho he decidit, el deixaré que acabi
quan sigui l’hora, que, per fi, no brotarà
i, en testimoni mut dels anys de vigoria,
avi assenyat, dempeus tothora,
s’oferirà, tot ell, ja profitosa llenya,
a la destral.
POEMES DEL MES DE FEBRER DE 2021
Aquest mes de febrer ha arribat amb una trista notícia: ens ha deixat Joan Margarit, un arquitecte, professor d'universitat i poeta que va rebre el Premio Cervantes 2019 entre altres guardons. Va participar en la construcció de la Sagrada Família de Barcelona.
Com que Joan Margarit escrivia en les dues llengües, la proposta del mes de febrer són dos poemes del mateix autor, un en cada llengua.
El poema en castellà el podeu escoltar recitat pel mateix autor. És un poema que parla de la seva filla Joana, que estava malalta i va morir molt jove.
Et trobarem a faltar, mestre, però ens queden els teus poemes, des d'on ens emocionaràs eternament!
El dibuix a llapis d'una noia...
Joan Margarit, premi Cervantes 2019
Podeu escoltar el poema musicat en aquest enllanç:
https://www.verkami.com/projects/3770-jorcx-interpreta-joan-margarit/blog/5219-poema-per-a-un-fris
Los dos nos hemos ido acostumbrando,
Joana, a que esta lentitud,
cuando, al bajar del coche, apoyas las muletas,
despierte a los cláxones y su insulto abstracto.
Me hace feliz tu compañía,
la sonrisa de un cuerpo tan lejano
de lo que siempre se llamó belleza,
la penosa belleza, tan distante.
La he cambiado por la seducción
de la ternura iluminando el hueco
que la razón dejó en tu rostro.
Y, si me miro en el retrovisor,
veo unos ojos que no reconozco,
pues brilla en ellos el amor dejado
por las miradas, y la luz, la sombra
de todo cuanto he visto,
y la paz que me da tu lentitud,
que está dentro de mí.
Tan grande es su riqueza
que no parecen míos los ojos del espejo.
Los ojos del retrovisor
Podeu escoltar aquest poema on parla amb la seva filla Joana recitat pel mateix poeta en aquest enllaç:
POEMES DEL MES DE GENER DE 2021
Estrenem l'any 2021 amb un poema de Pedro Salinas, poeta de la Generació del 27 que ha passat a la història com el gran poeta de l'amor i amb un de la Cèlia Sànchez-Mústich sobre la importància de conèixer les persones.
Pedro Salinas
Cèlia Sànchez-Mústich
Viatges
He conegut persones desertes,
portuàries, volcàniques,
il.luminades per idees boreals,
mig partides per temors
com rius gebrats,
alçades sota el nivell
dels somnis
o abatudes com muntanyes
orfes de peus a les clivelles.
N'he admirat contradiccions:
esperits parabòlics emergint
de les barraques.
També he recorregut els hemisferis
d'algunes ments en guerra,
i a despit d'aquest perill
sé que mai no em cansaré
de viatjar per les persones,
dels hostals de tendresa
on em deixen pernoctar,
dels seus fruits, ponts, ruïnes,
selves, tombes, valls,
i de tants gratacels
de preguntes
i museus on reposen
els silencis més fondos i antics.
POEMES DEL MES DE DESEMBRE DE 2020
Com que no podíem esperar més a compartir-vos-els, aquí teniu els poemes del mes de desembre. A veure què us semblen!
Per cert, hem pensat que, com que n'hi ha tants que voldríem regalar-vos, en comptes d'un sol poema a partir d'ara n'anirem compartint un en català i un en castellà cada mes.
Vicente Gallego
Maneras de escuchar un blues
Es hermosa esta noche de verano,
aunque no más hermosa
que cualquier otra noche de verano.
Es hermosa esta noche en que estoy solo,
y fumo y he dejado
en penumbra la casa mientras sueña
un dulce y triste blues,
un blues tan triste y dulce como otros.
Nada en mí, ni en la noche, ni en la música,
se diría especial, y sin embargo
existe algo muy hondo en esas cosas
que parecen sencillas:
una extraña grandeza que no acaba
de ser exaltación, tragedia, paz,
pero que es todo eso, y es también
un sentir claramente
que para que esto ocurra ha sido necesario
apurar estos años, acumular recuerdos,
haber ganado
y haber perdido tantas cosas.
Para que este piano suene así,
para temblar así con esta música,
ha sido necesario
ir llenándola poco a poco
de belleza y de daño, ir llenándola
con nuestra propia vida, para que se parezca
a nuestra propia vida, y suene así:
tan insignificante
y tan grande, tan triste, tan hermosa.
Mester d'amor
A Enric Casanoves
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Joan Salvat-Papasseit
POEMES DEL MES DE NOVEMBRE DE 2020
El mes de novembre ve carregat de poesia i per això en comptes d'un poema us n'oferim dos. Esperem que us agradin.
Novembre 2020
Federico García Lorca
Joana Raspall
POEMA DEL MES D'OCTUBRE DE 2020
Uno no escoge el país donde nace. Gioconda Belli
El poema que us proposem aquest mes és de la poeta nicaragüense Gioconda Belli i ens recorda que tots tenim la responsabilitat de deixar un món millor del que hem trobat. Esperem que us agradi.
Octubre 2020POEMA DEL MES DE SETEMBRE DE 2020
Absència. Miquel Martí i Pol
El curs comença amb un poema del Martí Miquel i Pol que es ens vol dir que l'absència de la persona estimada provoca dolor, però que el poema té el poder d'aconseguir trencar la distància i unir-los.
Setembre 2020¿Qué es poesía?, dices mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul.
¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía... eres tú.
Gustavo Adolfo Bécquer