>> Matèries
Assignatures que s'emmarquen dins de l'àmbit de la Tecnologia, que s'imparteixen al centre, i que s'emmarquen dins del nou currículm de l'Educació Bàsica, que estableix el Decret 175/2022 de la Generalitat de Catalunya.
Embedded Files
Digitalització 4 ESO
Treball Globalitzat
Batxillerat Digital ( + assignatura programació curs 23-24 ??)
Competència Digital 1r d'ESO (assignatura optativa anual obligatòria)
L'assignatura de competència digital de 1r d'ESO s'emmarca dins del Pla d'acolliment digital de l'alumnat al centre, proveïnt-los de coneixements i estratègies per a afrontar tot al'etapa de l'educació Bàsica, i establint unes bases per al desaenvolupament del seu perfil digital personal.
Robòtica 1r d'ESO (assignatura optativa Quatrimestral)
Aquesta matèria optativa pretén que l’alumnat desenvolupi competències per plantejar solucions innovadores i creatives en la resolució de problemes mitjançant el disseny, programació i prototipatge de sistemes automatitzats i robots.
Les competències s’han de treballar en el context de situacions d’aprenentatge, connectades amb la realitat i que convidin l’alumnat a la reflexió, a la col·laboració i l’acció.
L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers, les competències específiques s’avaluaran a través de la posada en acció de diferents sabers, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre aquests.
Abordant un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers, es vertebren al voltant de les competències específiques. Aquesta progressió, que parteix d’entorns molt propers i manipulatius connectant amb les etapes d’educació infantil i primària, facilita la transició cap a aprenentatges més formals i afavoreix el desenvolupament de la capacitat de pensament abstracte.
Els criteris d’avaluació, en tant que expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la forma de fer-ho. Es vinculen directament a les competències específiques. Els criteris d’avaluació permeten mesurar el grau de desenvolupament d’aquestes competències i el o la docent pot connectar-los de forma flexible amb els sabers de l’àrea o la matèria durant el procés d’ensenyament-aprenentatge.
El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat. El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors tant de les capacitats desplegades com dels diferents tipus de sabers, és a dir, coneixements, destreses, valors i actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en múltiples situacions pròpies de la societat moderna.
L’ús d’estratègies de pensament computacional i pensament de disseny es considera de gran utilitat per a l’assoliment de capacitats que ajudin a desenvolupar solucions i prototips que donin resposta a necessitats concretes, incorporant estratègies d’anàlisi, ideació, creació i avaluació de solucions.
La metodologia de treball més adient per la matèria és la integració de tots aquests conceptes en un projecte, possibilitant el treball en equip i utilitzant tècniques d’organització i gestió de projectes col·laboratius. Tanmateix, l’orientació de la matèria ha de possibilitar el desenvolupament de les destreses necessàries en l’ús de diferents eines digitals de programació, disseny i construcció.
Aquesta matèria contribueix a l’assoliment d’aprenentatges adaptables per a la vida i a fomentar vocacions dins de l’àmbit cientificotecnològic i matemàtic, donant l’oportunitat a l’alumnat d’identificar problemes del món real i trobar solucions realistes, fomentant la creativitat, la curiositat, l’anàlisi personalitzada, l’intercanvi d’idees i el treball cooperatiu.
La implicació activa dels estudiants en la creació de solucions dissenyades de qualitat per a les necessitats i oportunitats identificades en diversos contextos tecnològics fomenta el seu desenvolupament personal. Els estudiants gestionen projectes de manera autònoma i col·laborativa des de la concepció fins a la realització. Apliquen processos de disseny per investigar, generar i perfeccionar idees, planificar, produir i avaluar solucions dissenyades i milloren la seva capacitat per desenvolupar productes i entorns innovadors.
Els sabers de la matèria estan organitzats en tres blocs.
El primer bloc, estratègies de pensament de disseny i gestió de projectes col·laboratius, recull el desenvolupament de projectes aplicant processos de disseny per investigar, generar i perfeccionar idees, planificar, produir i avaluar solucions dissenyades i desenvolupen la seva capacitat per desenvolupar productes i entorns innovadors.
El segon bloc, pensament computacional, llenguatges i estructures de programació té per objecte la comprensió dels fonaments d’algorísmica per al disseny i desenvolupament de programes, i l’aplicació de tècniques específiques com l’elaboració de diagrames de flux o la descomposició de problemes complexos en senzills.
El tercer bloc, disseny i construcció de robots permet la producció dels elements i estructures necessaris per al funcionament dels prototips, així com la interacció amb l’entorn a través de la recollida de dades amb sensors i l’acció mitjançant actuadors.
En la matèria Robòtica i Programació es treballen un total de 4 competències específiques que són la concreció dels indicadors operatius de les competències clau definits al perfil competencial de sortida de l’alumnat al final de l’educació bàsica.
Tecnologia i Digitalització 1r, 2n i 3r d'ESO
La matèria Tecnologia i Digitalització proporciona la base per comprendre els canvis profunds que es donen en una societat cada vegada més tecnificada i digitalitzada, i té per objecte el desenvolupament de destreses de naturalesa cognitiva i procedimental al mateix temps que actitudinals. Així doncs, l’ús crític, responsable i sostenible de la tecnologia, la valoració de les aportacions i l’impacte de la tecnologia en la societat, en la sostenibilitat ambiental i en la salut, el respecte per les normes i els protocols establerts per a la participació en la xarxa, així com l’adquisició de valors que propicien la igualtat i el respecte cap als altres i cap al treball propi s’hi veurien reflectits.
Des d’aquesta matèria es promou una actitud cooperativa i es fomenta un aprenentatge permanent en diferents contextos, a més de contribuir a desenvolupar una visió crítica dels reptes a què s’enfronta la humanitat en el segle XXI, i als quals cal donar resposta. L’entorn “artificialitzat” és omnipresent a les nostres vides per afavorir unes millors condicions de vida de les persones, tot i que té, i pot tenir repercussions negatives per a l’entorn i per a les persones. Per això, en aquesta matèria cal incidir en els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i en el judici crític.
La tecnologia entesa com el conjunt de coneixements derivats de la tècnica i de l’enginyeria, amb les aportacions del coneixement científic, juntament amb el caràcter instrumental i interdisciplinari de la matèria, contribueix a l’assoliment del perfil competencial de sortida i dels objectius de l’etapa.
Les competències específiques estan estretament relacionades amb els eixos estructurals que vertebren la matèria i que condicionen els processos d’ensenyament- aprenentatge que s’hi donen. L’aplicació de la resolució de problemes mitjançant un aprenentatge basat en el desenvolupament de projectes, el desenvolupament del pensament computacional, la incorporació de les tecnologies digitals en els processos d’aprenentatge, la naturalesa interdisciplinària pròpia de la tecnologia, la seva aportació a la consecució dels ODS i la seva connexió amb el món real, així com el foment d’actituds com la creativitat, la cooperació, el desenvolupament tecnològic sostenible o l’emprenedoria, són alguns dels elements essencials que conformen aquesta matèria.
Aquests elements, a més, estan concebuts de manera que possibiliten que l’alumnat mobilitzi coneixements científics i tècnics, aplicant metodologies de treball creatiu per desenvolupar idees i solucions innovadores i sostenibles que donin resposta a necessitats o problemes plantejats, aportant millores significatives amb una actitud creativa i emprenedora. Així mateix, la matèria permet a l’alumnat fer un ús responsable i ètic de les tecnologies digitals per aprendre al llarg de la vida i reflexionar de manera conscient, informada i crítica, sobre la societat digital en la qual es troba immers, per afrontar situacions i problemes habituals amb èxit i respondre de forma competent segons el context.
En aquest sentit, ja a l’educació primària es fa referència a la digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge, als projectes de disseny i al pensament computacional des de diferents àrees per al desenvolupament, entre d’altres, de la competència digital. La matèria de Tecnologia i Digitalització dels cursos de primer a tercer de l’educació secundària obligatòria parteix, per tant, dels aprenentatges de l’etapa anterior tant en competència digital com en competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria, tot fomentant les vocacions. Cientificotecnològiques, especialment en les noies.
Les competències s’han de treballar en el context de situacions d’aprenentatge, connectades amb la realitat i que convidin l’alumnat a la reflexió, a la col·laboració i l’acció.
L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers, les competències específiques s’avaluaran a través de la posada en acció de diferents sabers, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre aquests.
Abordant un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers, graduats a través dels cicles, es vertebren al voltant de les competències específiques. Aquesta progressió, que parteix d’entorns molt propers i manipulatius connectant amb les etapes d’educació infantil i primària, facilita la transició cap a aprenentatges més formals i afavoreix el desenvolupament de la capacitat de pensament abstracte.
Els criteris d’avaluació, en tant que expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la forma de fer-ho. Es vinculen directament a les competències específiques. Els criteris d’avaluació permeten mesurar el grau de desenvolupament d’aquestes competències i el o la docent pot connectar-los de forma flexible amb els sabers de la matèria durant el procés d’ensenyament-aprenentatge.
El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat. El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors tant de les capacitats desplegades com dels diferents tipus de sabers, és a dir, coneixements, destreses, valors i actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en múltiples situacions pròpies de la societat moderna.
El desenvolupament d’aquesta matèria implica la interacció amb els coneixements d’altres disciplines, coneixements que queden recollits en blocs de sabers interrelacionats i que es presenten diferenciats entre si per donar especial rellevància a la resolució de problemes, la digitalització i el desenvolupament sostenible. Aquests sabers no s’han d’entendre de manera aïllada sinó que el seu tractament ha de ser integral. La seva presentació no suposa una forma d’abordar els sabers a l’aula, sinó una estructura que ajuda a la comprensió del conjunt de coneixements, de destreses i d’actituds que es pretén que l’alumnat adquireixi i mobilitzi al llarg de l’etapa.
La matèria s’organitza en cinc blocs: procés de resolució de problemes i de projectes; comunicació i difusió d’idees; pensament computacional, programació i robótica; digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge i tecnologia sostenible.
La posada en pràctica del bloc procés de resolució de problemes i de projectes exigeix un enfocament tècnic, enginyer i científic i ha de considerar-se un eix vertebrador al llarg de tota la matèria. En aquest bloc es tracta el desenvolupament d’habilitats i mètodes que permetin avançar des de la identificació i la formulació d’un problema tècnic, la ideació i disseny de possibles solucions, fins a la seva solució constructiva i, tot això, a través d’un procés planificat i que busqui l’optimització de recursos i de solucions, que rep el nom de procés tecnològic. Aquest pren forma sota el projecte tècnic.
El bloc comunicació i difusió d’idees, implica el desenvolupament d’habilitats en la interacció personal, mitjançant eines digitals. El component tecnològic de la comunicació i les seves eines comporta un coneixement tècnic bàsic per instal·lar algunes aplicacions i l’adaptació a les necessitats específiques d’ús.
El bloc pensament computacional, programació i robòtica abasta els fonaments d’algorísmica per al disseny i desenvolupament d’aplicacions informàtiques senzilles per a ordinador i dispositius mòbils, seguint amb l’automatització programada de processos, la connexió d’objectes quotidians a Internet i la robòtica. L’automatització de processos comporta la interacció amb l’entorn a través de la recollida de dades amb sensors i l’acció mitjançant actuadors, comandats per un programa de control.
Un aspecte important de la competència digital s’aborda en el bloc digitalització de l’entorn personal d’aprenentatge, enfocat a la configuració, ajust i manteniment d’equips i aplicacions perquè sigui d’utilitat a l’alumnat i optimitzi la seva capacitat per a l’aprenentatge, al llarg de la vida.
En el bloc tecnologia sostenible es recull el desenvolupament de projectes que suposin l’activació d’accions per desenvolupar estratègies sostenibles, com l’ecodisseny i l’economia circular, incorporant un punt de vista ètic de la tecnologia per solucionar problemes ecosocials des de la transversalitat.
El caràcter essencialment funcional de la matèria i l’enfocament competencial del currículum, requereixen metodologies específiques que ho fomentin, com la resolució de problemes basada en el desenvolupament de projectes, la implementació de sistemes tecnològics (elèctrics, mecànics, robòtics, etc.), la construcció de prototips i altres estratègies que afavoreixin l’ús d’aplicacions digitals per al disseny, la simulació, el dimensionament, la comunicació o la difusió d’idees o solucions. De la mateixa manera, l’aplicació de diferents tècniques de treball, complementant-se entre si, i la diversitat de situacions d’aprenentatge que intervenen en la matèria, han de promoure la participació de l’alumnat amb una visió integral de la disciplina, ressaltant la seva esfera social davant els desafiaments i reptes tecnològics que planteja la nostra societat per reduir la bretxa digital i de gènere, vetllant per a la desaparició d’estereotips que dificulten l’assoliment de competències digitals en condicions d’igualtat.
En la matèria Tecnologia i Digitalització es treballen un total de 7 competències específiques que són la concreció dels indicadors operatius de les competències clau definits al perfil competencial de sortida de l’alumnat al final de l’educació bàsica.
Tecnologia 4t d'ESO
La matèria de Tecnologia contribueix a donar resposta a les necessitats de la ciutadania davant els desafiaments i reptes tecnològics que planteja la societat actual, especialment la digitalització creixent. Així, aquesta matèria serveix de base, no sols per comprendre l’evolució social, sinó també per poder actuar amb criteris tècnics, científics i ètics en l’exercici d’una ciutadania responsable i activa, utilitzant la generació del coneixement com a motor de desenvolupament i fomentant la participació de l’alumnat en igualtat amb una visió integral de la tecnologia, ressaltant el seu aspecte social.
Els reptes del segle XXI són considerats amb detall i es desenvolupen amb profunditat en aquesta matèria. Així s’aborden aspectes econòmics, socials i ambientals relacionats amb la influència del desenvolupament tecnològic, i de l’automatització i la robotització, tant pel que fa a l’organització del treball, com en altres àmbits de la societat, amb un enfocament que fomenti el tracte igualitari i el rebuig cap a actituds de discriminació basades en el gènere o en altres factors. Així mateix, la sostenibilitat està molt lligada als processos de fabricació, a la correcta selecció de materials i tècniques de manipulació i als sistemes de control que permeten optimitzar els recursos. En aquest sentit, la tecnologia proporciona mitjans essencials per abordar els objectius de desenvolupament sostenible com l’accés universal a l’energia i la comunicació, així com a l’educació, a l’alimentació i la salut entre altres.
El caràcter interdisciplinari de la matèria contribueix a l’assoliment en el seu conjunt dels objectius d’etapa i a la consecució del Perfil competencial de sortida. Es desenvolupen aspectes tècnics relacionats amb la competència matemàtica i competències en ciència, tecnologia i enginyeria, competència digital, així com amb altres sabers transversals associats a la competència lingüística, a la competència plurilingüe, a la competència personal, social i aprendre a aprendre, a la competència emprenedora, a la competència ciutadana i a la competència en consciència i expressions culturals.
Les competències específiques estan íntimament relacionades amb els eixos vertebradors sobre els quals es fonamenta la matèria. Alguns dels elements essencials que conformen aquesta matèria són la naturalesa transversal pròpia de la tecnologia, l’impuls de la col·laboració i el treball en equip, el pensament computacional i les seves implicacions en l’automatització i en la connexió de dispositius a Internet, així com el foment d’actituds com la creativitat, la perseverança, la responsabilitat en el desenvolupament tecnològic sostenible o l’emprenedoria incorporant les tecnologies digitals. També cal destacar el caràcter eminentment funcional de la resolució de problemes interdisciplinaris i del plantejament de projectes, que es constitueix com a eix vertebrador principal de la matèria i reflecteix el seu enfocament competencial.
Les competències s’han de treballar en el context de situacions d’aprenentatge, connectades amb la realitat i que convidin l’alumnat a la reflexió, a la col·laboració i l’acció.
L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers, les competències específiques s’avaluaran a través de la posada en acció de diferents sabers, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entreaquests.
Abordant un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers, graduats a través dels cicles, es vertebren al voltant de les competències específiques. Aquesta progressió, que parteix d’entorns molt propers i manipulatius connectant amb les etapes d’educació infantil i primària, facilita la transició cap a aprenentatges més formals i afavoreix el desenvolupament de la capacitat de pensament abstracte.
Els criteris d’avaluació, en tant que expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la forma de fer-ho. Es vinculen directament a les competències específiques. Els criteris d’avaluació permeten mesurar el grau de desenvolupament d’aquestes competències i el o la docent pot connectar-los de forma flexible amb els sabers de l’àrea o la matèria durant el procés d’ensenyament-aprenentatge.
El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat. El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors tant de les capacitats desplegades com dels diferents tipus de sabers, és a dir, coneixements, destreses, valors i actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en múltiples situacions pròpies de la societat moderna.
A l’etapa d’educació primària l’alumnat ja s’inicia en el desenvolupament de projectes de disseny i de pensament computacional. En l’etapa d’educació secundària obligatòria aquesta matèria permet, d’una banda, donar continuïtat a la matèria de Tecnologia i Digitalització de cursos anteriors i, d’una altra, aprofundir en l’assoliment de competències, així com preparar i fomentar en l’alumnat una actitud emprenedora de cara a estudis posteriors o a l’acompliment d’activitats professionals.
La matèria s’organitza en quatre blocs de sabers interrelacionats: procés de resolució de problemes i de projectes; operadors tecnológics; pensament computacional, automatització i robótica, i tecnologia sostenible.
La posada en pràctica del bloc procés de resolució de problemes i projectes, mitjançant estratègies i metodologies per a un aprenentatge basat en el desenvolupament de projectes, incorpora tècniques actuals adaptades del món empresarial i industrial, d’acord amb les tendències educatives d’altres països. Si bé es dona una gran importància a les fases de recerca, ideació, disseny i fabricació, també s’inclou un adequat tractament de la fase de presentació i comunicació de resultats, com un aspecte clau per a la difusió dels treballs realitzats.
El bloc operadors tecnológics, aplicat a projectes, ofereix una visió sobre els elements mecànics i electrònics que permeten resoldre problemes mitjançant tècniques de control digital en situacions reals.
El bloc pensament computacional, automatització i robótica estableix les bases, no solament per entendre, sinó també per saber dissenyar i implementar sistemes de control programat, així com programar ordinadors o dispositius mòbils. La incorporació de mòduls d’intel·ligència artificial i tècniques d’enginyeria de dades ofereixen aquí un valor afegit. En aquesta mateixa línia, la integració de telecomunicacions en els sistemes de control obre la porta a la internet de les coses i permet el seu ús en aplicacions pràctiques i pot donar resposta a les necessitats personals o col·lectives.
El bloc tecnologia sostenible aborda el coneixement i l’aplicació de criteris de sostenibilitat en l’ús de materials, el disseny de processos i, en qüestions energètiques, reconeixent la importància de la diversitat personal, social i cultural i incidint sobre temes com les comunitats obertes d’aprenentatge i serveis a la comunitat amb un compromís actiu tant en l’àmbit local com en el global.
Tot això es planteja en l’últim curs de l’etapa d’ensenyament obligatori des d’una perspectiva competencial i eminentment pràctica, basada en la idea d’aprendre fent. Aquesta idea consisteix a propiciar un entorn perquè l’alumnat tingui l’oportunitat de dur a terme unes certes tasques mentre explora, descobreix, experimenta, aplica i reflexiona sobre el que fa. La proposta de situacions d’aprenentatge desenvolupades en un laboratori de fabricació, entès com un espai per materialitzar els projectes interdisciplinaris amb un enfocament competencial i pràctic, que permeti incorporar tècniques de treball, prototipat ràpid i fabricació fora de línia amb sistemes d’impressió 3D i altres eines de fabricació digital, afavoreix la implicació de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge que serà per tant, més significatiu i durador.
En aquest sentit, resulta convenient tenir present que el desenvolupament de projectes tecnològics suposa una opció molt adequada com a element vertebrador dels sabers de la matèria de Tecnologia.
En la matèria Tecnologia es treballen un total de 6 competències específiques que són la concreció dels indicadors operatius de les competències clau definits al perfil competencial de sortida de l’alumnat al final de l’educació bàsica.
Digitalització 4t d'ESO
La matèria de Digitalització dona resposta a la necessitat d’adaptació a la forma en què la societat actual s’informa, es relaciona i produeix coneixement, i contribueix a satisfer les necessitats, individuals o col·lectives, que s’han anat establint de forma progressiva en la vida de les persones i en el funcionament de la societat i la cultura digital. La formació de la ciutadania actual requereix una atenció específica a l’adquisició dels coneixements necessaris per utilitzar els mitjans tecnològics de manera crítica, ètica, responsable i segura. Pel que fa als reptes i desafiaments de segle XXI, la matèria analitza la contribució de les tecnologies digitals al desenvolupament social i econòmic. També s’hi tracten temes com el consum responsable, l’adquisició d’hàbits saludables i el compromís davant de situacions de desigualtat i d’exclusió, ajudant a identificar els problemes derivats de la bretxa social d’accés i l’ús per a determinats col·lectius. Així, davant dels desafiaments tecnològics que planteja la nostra societat, la matèria promou, a través de la participació de tot l’alumnat, el desenvolupament d’una ciutadania digital crítica i la consecució d’una igualtat efectiva entre homes i dones. De la mateixa manera, aquesta matèria tracta d’afavorir aprenentatges que permetin a l’alumnat fer un ús competent de les tecnologies, tant en la gestió de dispositius i entorns d’aprenentatge, com en el foment del benestar digital, la construcció del propi coneixement i el desenvolupament d’una identitat digital adequada. El caràcter interdisciplinari de la matèria contribueix a l’assoliment del perfil competencial de sortida i a l’adquisició dels objectius d’etapa. El valor educatiu d’aquesta matèria està associat a la integració de les seves competències específiques en els contextos de la vida quotidiana de la ciutadania, adquirint hàbits que es posen en joc constantment en una societat digital i que es constitueix com un dels eixos principals del currículum. Pretén proporcionar a l’alumnat competències en la resolució de problemes senzills a l’hora de configurar dispositius i perifèrics d’ús quotidià i la capacitat de plantejar solucions innovadores i creatives mitjançant l’ús d’eines de creació de continguts en suports digitals, creació d’aplicacions i continguts audiovisuals. En el mateix sentit, es fomenta l’aprenentatge permanent, mitjançant la integració i organització de continguts en entorns personals d’aprenentatge. L’orientació de la matèria ha de permetre anar més enllà de l’aprenentatge en l’ús de les eines i recursos digitals; ha de possibilitar la resolució de problemes i situacions reals mitjançant el desenvolupament de solucions informàtiques. És per això que la integració de tots els continguts plantejats en un projecte és la metodologia de treball més adequada per la matèria, que incorpori habilitats d’emprenedoria i de comercialització de produccions digitals. A més, a fi de protegir els dispositius, es promouen tècniques i estratègies per tenir cura del benestar digital, contribuint a generar una ciutadania digital crítica, informada i responsable. Tot això afavoreix el desenvolupament de l’autonomia, la igualtat i la inclusió. En l’etapa d’educació primària l’alumnat inicia la seva alfabetització digital i comença a interactuar i comunicar-se en entorns digitals, fet que comporta aprendre a gestionar la seva identitat digital i protegir-la. Al llarg de l’educació secundària obligatòria, la matèria de Tecnologia i Digitalització posa les bases i consolida els coneixements en competència digital, mentre que la de Digitalització tracta temes necessaris per poder exercir una ciutadania digital activa i compromesa, completant així, aquest procés formatiu.
Les competències s’han de treballar en el context de situacions d’aprenentatge, connectades amb la realitat i que convidin l’alumnat a la reflexió, a la col·laboració i l’acció. L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers; les competències específiques s’avaluaran a través de la posada en acció de diferents sabers, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre aquests. Abordant un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers, graduats a través dels cicles, es vertebren al voltant de les competències específiques. Aquesta progressió, que parteix d’entorns molt propers i manipulatius connectant amb les etapes d’educació infantil i primària, facilita la transició cap a aprenentatges més formals i afavoreix el desenvolupament de la capacitat de pensament abstracte. Els criteris d’avaluació, en tant que expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la forma de fer-ho. Es vinculen directament a les competències específiques. Els criteris d’avaluació permeten mesurar el grau de desenvolupament d’aquestes competències i el docent pot connectar-los de forma flexible amb els sabers de l’àrea/matèria durant el procés d’ensenyament-aprenentatge. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat. El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors tant de les capacitats desplegades com dels diferents tipus de sabers, és a dir, coneixements, destreses, valors i actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en múltiples situacions pròpies de la societat moderna. La matèria s’organitza en quatre blocs interrelacionats de sabers bàsics: dispositius digitals, sistemes operatius i de comunicació; creació i publicació de continguts en suport digital; seguretat i benestar digital, i ciutadania digital crítica. El primer bloc, dispositius digitals, sistemes operatius i de comunicació, comprèn una sèrie de sabers relacionats entre si. Es parteix tant del coneixement de l’arquitectura i dels components que integren els dispositius digitals i els perifèrics connectats (maquinari) com de la gestió i configuració dels sistemes operatius (programari). L’objectiu és treballar els sabers de tipus procedimental, tant els relatius a la configuració i connexió de dispositius, com els de resolució de problemes que puguin aparèixer. També s’incideix en aquest bloc en l’adquisició d’hàbits de reutilització de materials i estalvi energètic. El segon bloc, creació i publicació de continguts en suport digital, permet consolidar els coneixements relacionats amb l’alfabetització digital adquirits des dels primers anys de l’escolarització, aportant més recursos per a la recerca i selecció de la informació, per a la creació de continguts i per a la col·laboració i difusió dels seus aprenentatges. Es pretén, a més, l’adquisició de coneixements, destreses i actituds que permetin la creació i reutilització de continguts digitals, mantenint una actitud crítica amb la informació i de respecte als drets d’autoria i la propietat intel·lectual, per a un aprenentatge permanent. El conjunt d’eines digitals per la creació de continguts és molt diversa, i abasta recursos com llocs web, blogs, produccions multimèdia i programació d’aplicacions. El bloc de seguretat i benestar digital se centra en els tres pilars de la seguretat: el dels dispositius, el de les dades i el de la integritat de les persones. Es pretén que l’alumnat conegui i implementi mesures preventives per fer front als possibles riscos i amenaces als quals els dispositius, les dades i les persones estan exposats en un món en què s’interactua constantment en entorns digitals. Es posa especial èmfasi a conscienciar l‘alumnat de la importància de tenir cura de la identitat digital, la reputació, la privacitat de les dades i l’empremta digital que es deixa a la xarxa. En aquest bloc també es tracten problemes com els referits als discursos d’odi, el ciberassetjament, la suplantació d’identitat, els continguts inadequats i l’abús en els temps de connexió. Aquests assumptes poden suposar amenaces per al benestar psicològic i la salut emocional de l’alumnat. Es tracta, doncs, d‘un bloc dirigit a promoure estratègies que permetin a l’alumnat prendre consciència d’aquesta realitat i generar actituds de prevenció, protecció i respecte pels altres i envers un mateix. L’últim bloc, ciutadania digital crítica, té per objecte la comprensió de la cultura digital com a font de progrés social i econòmic, valorant els impactes sobre la població i els motius que comporten la bretxa digital en determinats col·lectius. També pretén que l’alumnat reflexioni sobre les interaccions que realitza a la xarxa, tot considerant la llibertat d’expressió, els protocols d’interacció i l’ús correcte de les llicències i la propietat intel·lectual dels recursos digitals creats, reelaborats i compartits. El coneixement de les gestions administratives i les interaccions comercials en línia també són elements emergents que convé conèixer i que són presents en aquest bloc. La participació en línia i l’ètica en la societat connectada són temes importants per a una ciutadania digital crítica del present i del futur, per anar més enllà del consum passiu de pantalles, aplicacions o dades. Tots aquests aprenentatges s’han d’aplicar a contextos, situacions reals i problemàtiques actuals. En aquest sentit, els objectius de desenvolupament sostenible proporcionen aquestes situacions, especialment en els casos següents: ODS 10. Reducció de les desigualtats. Aconseguir reduir les diferències ocasionades per la bretxa digital, minimitzant el risc d’exclusió. ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles. Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles. ODS 12. Consum i producció responsables. Garantir modalitats de consum i producció sostenibles. El desenvolupament de la matèria permet connectar amb la realitat de l’alumnat. El currículum acadèmic parteix dels dubtes i dificultats en relació amb els usos tecnològics particulars, socials, acadèmics i laborals. Ha de suposar un avenç informat i pràctic en la millora de la pròpia seguretat a la xarxa, en les interaccions amb les altres persones i amb les diferents aplicacions utilitzades per l’alumnat. Ha d’ajudar a entendre que Internet és un espai virtual on és necessari aplicar criteris per contextualitzar i contrastar la informació, les fonts i els seus propòsits, i que és una eina imprescindible per al desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de la vida. En la matèria Digitalització es treballen un total de 5 competències específiques que són la concreció dels indicadors operatius de les competències clau definits al perfil competencial de sortida de l’alumnat al final de l’educació bàsica.
Page updated
Report abuse