[CAT]
Oriol López:
«Dramatúrgies de la diferència: obrint la dimensió escriptural de la dansa»
La meva comunicació pretén fer una breu revisió per la teoria i la pràctica de la dansa contemporània, tot analitzant la relació que estableixen amb la noció d’escriptura i la seva elaboració de l’element gràfic de la coreografia. Parteixo de dues hipòtesis: primerament que, a diferència d’altres llenguatges artístics com la cinematografia, els estudis dansístics s’han ocupat poc de pensar les repercussions estètiques i polítiques de la constitució gràfica i escriptural de la coreografia —més enllà de la preocupació per la notació. En segon lloc, també tractaré de sostenir que la praxi creativa s’ha interessat poc a desplegar «dramatúrgies de la diferència» que explotin aquesta dimensió.
Tot revisant exemples moderns i contemporanis, l’objectiu de la proposta consisteix a elaborar algunes de les repercussions d’assumir plenament que la dansa és una forma d’escriptura sexuada que pot materialitzar la diferència dels cossos i del moviment.
Aquesta revisió parteix, en part, de l’asseveració de Bojana Cvejić segons la qual la pràctica dansística d’avui rebutja l’etiqueta de «coreografia», inclinant-se més aviat a definir-se com a «performance» o «dansa contemporània». Aquest rebuig també és constatable en l’àmbit de la teoria (entre d’altres a Lepecki).
La darrera part la comunicació se centrarà a desenvolupar el potencial estètic i polític d’una concepció de l’escriptura coreogràfica basada, d’una banda, en la metodologia de Jacques Derrida i, de l’altra, en les elaboracions del feminisme de la diferència de l’Hélène Cixous i la Françoise Collin. Aquesta reformulació permetria generar altres dramatúrgies que alliberin la dansa d’una concepció presentista, centrada en la identitat i, a través de la dinàmica escriptura-cos sexuat, explorar el potencial polític i poètic de la diferència.
Oriol López Esteve és dramaturg, investigador en arts escèniques i professor a l’Institut del Teatre. A més de fundar la companyia de teatre Ça Marche, col·labora des de 2015 amb diversos coreògrafs, especialment amb Antes Collado i Paula Serrano. Les darreres peces on signa la dramatúrgia s’han vist al Mercat de les Flors i als festivals GREC o Dansa València. Inicia la seva recerca acadèmica sobre dansa al Màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals (UB). Actualment, treballa en el seu projecte doctoral «Coreografies: escriptures del cos per a deconstruir la lògica identitària», sota la direcció de la Dra. Marta Segarra, on treballa la relació entre l’escriptura coreogràfica, la deconstrucció i la diferència sexual.
[ESP]
Oriol López Esteve:
«Dramaturgias de la diferencia: abriendo la dimensión escritural de la danza»
Mi comunicación pretende realizar una breve revisión por la teoría y la práctica de la danza contemporánea, analizando la relación que establecen con la noción de escritura y su elaboración del elemento gráfico de la coreografía. Parto de dos hipótesis: primero que, a diferencia de otros lenguajes artísticos como la cinematografía, los estudios dancísticos se han ocupado poco de pensar las repercusiones estéticas y políticas de la constitución gráfica y escritural de la coreografía —más allá de la preocupación por la notación. En segundo lugar, trataré también de sostener que la praxis creativa se ha interesado poco en desplegar «dramaturgias de la diferencia» que exploten esta dimensión.
Revisando ejemplos modernos y contemporáneos, el objetivo de la propuesta consiste en elaborar algunas de las repercusiones de asumir plenamente que la danza es una forma de escritura sexuada que puede materializar la diferencia de los cuerpos y del movimiento.
Esta revisión parte, en parte, de la aseveración de Bojana Cvejić según la cual la práctica danza de hoy rechaza la etiqueta de «coreografía», inclinándose más bien a definirse como «performance» o «danza contemporánea». Este rechazo es también constatable en el ámbito de la teoría (entre otros en Lepecki).
La última parte la comunicación se centrará en desarrollar el potencial estético y político de una concepción de la escritura coreográfica basada, por un lado, en la metodología de Jacques Derrida y, por otro, en las elaboraciones del feminismo de la diferencia de Hélène Cixous y Françoise Collin. Esta reformulación permitiría generar otras dramaturgias que liberen la danza de una concepción presentista, centrada en la identidad y, a través de la dinámica escritura-cuerpo sexuado, explorar el potencial político y poético de la diferencia.
Oriol López Esteve es dramaturgo, investigador en artes escénicas y profesor en el Institut del Teatre. Además de fundar la compañía de teatro Ça Marche, colabora desde 2015 con varios coreógrafos, especialmente con Antes Collado y Paula Serrano. Las últimas piezas donde firma la dramaturgia se han visto en el Mercat de les Flors y en los festivales GREC o Dansa València. Inicia su investigación académica sobre danza en el Máster en Construcción y Representación de Identidades Culturales (UB). Actualmente, trabaja en su proyecto doctoral «Coreografías: escrituras del cuerpo para deconstruir la lógica identitaria», bajo la dirección de la Dra. Marta Segarra, donde trabaja la relación entre la escritura coreográfica, la deconstrucción y la diferencia sexual
[ENG]
Oriol López Esteve:
“Dramaturgies of difference: expanding the scriptural dimension of dance”
My paper seeks to provide a brief review of the theory and practice of contemporary dance while analysing its relationship with the notion of writing and its development of the graphic element of choreography. I draw on two hypotheses: firstly, that, in contrast to other artistic languages such as cinema, Dance Studies have dealt little with reflecting on the aesthetic and political repercussions of the graphic and scriptural constitution of choreography ─ beyond the concern for notation. And, secondly, I will attempt to argue that the creative praxis has had little interest in developing “dramaturgies of difference” that exploit this dimension.
While reviewing modern and contemporary examples, I aim to elaborate on some of the repercussions of fully taking for granted that dance is a form of sexed writing that can materialise the difference of the bodies and movement.
This review is partly based on Bojana Cvejić’s assertion that today’s dance practice rejects the label of “choreography” and rather defines itself as “performance” or “contemporary dance”. This rejection can also been seen in the field of theory (among others in Lepecki).
The last part of the paper will focus on developing the aesthetic and political potential of a concept of choreographic writing based, on the one hand, on Jacques Derrida’s methodology and, on the other on the ideas developed by Hélène Cixous and Françoise Collin in the feminism of difference. This reformulation would enable the generation of other dramaturgies that free dance of a presenteeist conception, focused on identity and through the writing-sexed body dynamic to explore the political and poetic potential of difference.
Oriol López Esteve is a dramaturge, researcher in the performing arts and professor at the Institut del Teatre. Along with founding the theatre company Ça Marche, since 2015 he has worked with diverse choreographers, particularly Antes Collado and Paula Serrano. The latest pieces with a dramaturgy of his own have been seen at the Mercat de les Flors and at the Grec or Dansa València festivals. He began his academic research on dance in the master’s degree in Construction and Representation of Cultural Identity (UB). Currently, he is working on his doctoral project “Coreografies: escriptures del cos per a deconstruir la lògica identitària” [Choreographies: Body Writings to Deconstruct the Identity Logic], under the supervision of Dr Marta Segarra, in which he explores the relationship between choreographic writing, deconstruction and sexual difference.