Tothom sap qui és Robert Capa, però molt pocs coneixen Gerda Taro. Ha arribat el moment de redescobrir la seva història...
Gerda Taro, nascuda com Gerta Pohorylle el 1910 a Stuttgart, Alemanya, va ser una fotògrafa de guerra coneguda per cobrir la Guerra Civil espanyola. Juntament amb el seu company sentimental, Endre Friedmann, van crear el pseudònim Robert Capa, sota el qual van vendre les seves fotografies. Amb el temps, aquest nom va quedar associat exclusivament a Friedmann, que es convertiria en un dels fotoperiodistes més importants del segle XX.
D’origen jueu polonès, Taro es va involucrar en moviments socialistes i obrers des de jove. Amb l’arribada dels nazis al poder, va ser detinguda per les seves idees polítiques i, després de ser alliberada, va haver de fugir a París, on va conèixer Friedmann. Allí, va començar a interessar-se per la fotografia i ell li va ensenyar les tècniques del fotoperiodisme. Com que tenien dificultats per aconseguir encàrrecs, van inventar el personatge de Robert Capa, un suposat fotògraf nord-americà molt reconegut, fet que els va permetre vendre imatges a un preu més alt.
El 1936, amb l’inici de la Guerra Civil espanyola, van viatjar a Espanya per cobrir el conflicte. Taro es va especialitzar a captar imatges de primera línia, destacant per la seva proximitat al combat i el seu estil directe. Va treballar per revistes com "Vu" i "Regards", i es va guanyar el respecte dels soldats republicans, que l’anomenaven "la pequeña rubia".
Gerda Taro en un dels fronts de la Guerra Civil (Robert Capa)
Amb el temps, Taro va voler forjar-se un nom propi i va començar a signar les seves fotos com Gerda Taro, independentment de Friedmann. El seu treball en la batalla de Brunete el juliol del 1937 va ser molt reconegut, especialment per la seva valentia i la seva capacitat per captar la realitat del front. Malauradament, durant la retirada republicana, va patir un accident: va caure d’un vehicle i va ser atropellada per un tanc republicà. Va morir poc després, el 26 de juliol de 1937, amb només 26 anys.
El seu cos va ser traslladat a París, on va rebre un funeral multitudinari amb homenatges de figures com Pablo Neruda i Louis Aragon. És recordada com la primera dona fotògrafa morta en un conflicte bèl·lic i una pionera del fotoperiodisme de guerra.
Després de la seva mort, Endre Friedmann va continuar treballant com a Robert Capa, cobrint conflictes com la Segona Guerra Mundial, on va ser l’únic fotògraf present al Desembarcament de Normandia el 6 de juny de 1944. També va cobrir la Guerra Sinojaponesa i la Guerra d’Indoxina, on va morir el 1954 en trepitjar una mina. A més, va ser un dels fundadors de l’agència Magnum Photos, una de les més prestigioses del món. La seva filosofia es resumeix en la seva famosa frase: "Si la teva foto no és prou bona, és que no estaves prou a prop."
Encara que durant molts anys va quedar a l’ombra de Capa, avui dia Gerda Taro és reconeguda com una de les primeres dones fotoperiodistes de guerra i una figura fonamental en la història del fotoperiodisme.
L'última foto de Taro amb vida abans de morir
Gerda Taro abans de morir
El tanc que va matar a Gerda Taro
ROBERT CAPA
Andrei Friedmann (Budapest, Hongria 1913 – Thai Binh, Vietnam, 1954), conegut sota l'apel·latiu de Robert Capa, és probablement el corresponsal gràfic de guerra més important del segle XX.
Abandona Hongria el 1929 i viatja a París, on coneix el fotògraf David Seymour. Gràcies a ell comença a treballar de reporter gràfic a la revista "Regards". A la dècada dels trenta coneix la reportera alemanya Gerda Taro, que es converteix en la seva parella, i juntament amb la qual inventa la figura de Robert Capa, un pseudònim utilitzat per tots dos per augmentar el valor dels seus treballs.
Coincidint amb la Guerra Civil espanyola, Capa es trasllada a Espanya. Durant la contesa, roman sempre a primera línia. Al front de Còrdova pren una de les instantànies per les quals serà mundialment reconegut: Mort d'un Milicià (1936). Gerda Taro mor durant aquesta guerra.
Capa retrata els principals escenaris bèl·lics de la II Guerra Mundial. El 1947 crea l'agència Magnum Photos juntament amb Henri Cartier-Bresson, Rodger, Vandiver i David (Chim) Seymour. El 1954 és reclamat per la revista "Life" per cobrir la Primera Guerra d'Indoxina. Allà mor, el 25 de maig, després de trepitjar una mina.
Imatge de Robert Capa
Robert Capa moments abans de morir
Soldat curant a Robert Capa després d'un atac
Fet per: Iman, Hatu, Lucas, Naiara i Felipe