La hipòtesi fantàstica

1. Truc de la hipòtesi fantàstica.pdf

L’Ipad màgic


Un dia al matí, a la classe de segon B, un IPad es va caure i el van portar a arreglar. Els treballadors sense voler el van llençar a les escombraries dels objectes que no es poden arreglar.


Anaven a una fàbrica, quan es va caure del camió i va anar a parar a una piscina. El va fitxar l'equip de waterpolo i va guanyar 100.000.000€ gràcies a un bitcoin que havia comprat feia vuitanta anys, més el ingresos del fitxatge, i va ser l’Ipad amb més diners de tot el món i el millor jugador de waterpolo.


Tota la gent l’admirava i n’hi havia dues persones que el volien hackejar. Fins que va aparèixer l’Iphone 13 i el va hackejar i es va emportar tot: la fama, els diners…


Yerai Avilès

🕓 ELS RELLOTGES BOJOS 🕓


Un dia qualsevol assolellat a Catalunya, les persones anaven fent les seves rutines fins que els rellotges van deixar de funcionar. Les persones van suposar que els rellotges s’havien avorrit i per divertir-se els van voler fer la guitza, pel que van començar a moure les agulles de dalt a baix fins que es van aturar del tot.


-Mireu!


-Què els passa als rellotges?


-Que no ho veus que s’han tornat bojos!


- Ara què passarà?


-Doncs ens haurem d'acostumar.


Les persones es tornaven boges perquè no sabien quina hora era, els nens arribaven tard al col·legi, els adults també arribaven tard a la feina i les persones grans no podien arribar al bingo a temps. Tothom es pensava que era obra d'extraterrestres, perquè sense l'hora els ordinadors no funcionaven i la gent no s'informava, era un caos. No hi havia cap persona que no estigués als supermercats per comprar recursos per sobreviure. Tots els governs del món es van reunir per saber què passava. Estats Units culpava a Rússia, Rússia culpava a Xina; tothom es culpava l'un a l'altre, fins i tot deien que podria haver una tercera guerra mundial.


Els rellotges es sentien malament per tots els danys que s’havien causat per culpa de ells i, per tant, van tornar a la seva hora original.


Adrià Bosch i Mohamed Moussaid