La faula
al revès
5. Faules i contes (I) La faula al revès.docx.pdfLA GUINEU I EL CORB🦊
Un corb s’estava tranquil·lament a la branca d’un arbre amb un tros de formatge al bec, quan una guineu el va veure i va començar a rumiar com s’ho faria per aconseguir el formatge. La guineu va anar fins el peu de l’arbre i mirant amunt va dir al corb:
-Veig que tens un tros de formatge molt bo, que me'n dones un tall?, ja t’ho compensaré.
El corb, que ja sabia com sĂłn les guineus, va respondre:
-Em sap greu, però m’ha costat molt aconseguir-ho i és molt petit.
La guineu enfadada li va robar el formatge. En un obrir i tancar d’ulls, la guineu va saltar a l'arbre i li va prendre. El corb es va enfadar i com que era un apassionat de la fotografia, sense que la guineu s’enterès la va gravar.
El corb, enfadat després d'allò que li havia fet la guineu, com que ho tenia enregistrat, per venjança ho va penjar a Youtube perquè tothom ho veiés i mai més fessin cas de la guineu.
Des de llavors que ningú fa cas de la guineu i està sola i sense amics. Diuen que ara s’empenedeix, però que no s’atreveix a demanar perdó.
Això ens ensenya que sempre que facis algo que no toqui, ho acabaràs pagant.
AdriĂ Bosch
La guineu i el corb
Un corb s’estava tranquil·lament a la branca d’un arbre amb un tros de formatge al bec, quan una guineu el va veure i va començar a rumiar com s’ho faria per aconseguir el formatge. La guineu va anar fins al peu de l’arbre i mirant amunt va dir al corb.
-No tinc menjar, em pots ajudar a buscar-ne?
El corb li va respondre:
- D’acord.T'ajudo a buscar menjar perquè m’ho has dit i no m’has robat el menjar.
La guineu va anar a buscar menjar emocionat pel que li havia dit el corb i també perquè per fi tindria menjar. Van trobar una cistella plena de menjar. El corb i la guineu es van fartar de tant menjar. La guineu la va portar a l’esquena i el corb la va ajudar amb les potes volant.
Quan va arribar l’hora de repartir, el corb li va dir a la guineu:
- Ho partim tot per la meitat, ja que has sigut col·laboratiu.
I la guineu li va respondre:
- Estic d’acord i podries ser el meu amic.
El corb es va sorprende i amb una mirada de vergonya li va dir:
- SĂ, però sĂłc una noia.
La guineu es va sorprendre després d’haver escoltat el que li va dir la corba i va respondre:
-Vols ser la meva xicota?
I Ia corba li va dir avergonyida:
-SĂ, vull que tu siguis el meu xicot.
Reparteix i tindrĂ s xicota.
Kevin Yancarlos RamĂrez
LA GUINEU I EL CORB
Un corb s'estava tranquil·lament a la branca d'un arbre amb un tros de formatge al bec, quan una guineu el va veure i va començar a rumiar com s'ho faria per aconseguir el formatge. La guineu va anar fins al peu de l'arbre i mirant amunt va dir al corb:
-Guineu, guineu, guineu. Tu on vas? perquè a mi no em robes el formatge...
I la guineu quan va veure que li costaria robar el formatge, va dir:
-Jo robar res, si només estava passejant.
I la guineu se'n va anar.
Uns cinc minuts després el corb va deixar el formatge en un tronc, mentre parlava amb un cérvol, i la guineu va aprofitar d'anar a provar-ho, i el corb quan va veure que s'acostava, se'n va refiar i va continuar parlant amb el cérvol. La guineu rà pidament va agafar el formatge i se'n va anar corrent i quan el corb se'n va adonar el va perseguir.
El corb, desesperat, ja donava per perdut el formatge i la guineu, amoĂŻnada, de cop va parar i va dir:
-Corb, no et mereixes això, t'he estat observant i ets molt bona persona, disculpa’m.
El corb ben content pel que havia fet la guineu, li va dir:
-Ara també m'has demostrat que no ets tan mala persona, només he de dir que si vols compartim el formatge mentre parlem i ens coneixem millor.
I aixĂ va ser, el corb i la guineu menjant tan tranquils fent-se amics.
Moralitat: Amics siguent, tot més fà cilment.
MartĂ Bosqued
LA GUINEU I EL CORB
Un corb s’estava tranquil·lament a la branca d’una arbre amb un tros de formatge al bec, quan una guineu al va veure i va començar a rumia com s’ho faria per aconseguir al formatge. La guineu va anar fins al peu d'arbre i mirant amunt va dir al corb:
- Corb, m’he adonat que tens un formatge que era de la meva propietat, que els vaig perdre durant unes hores i fins ara no l’he trobat.
El corb li va dir que allò no era veritat, que el formatge només el volia robar per menjar-se’l ell. Després de molta estona discutint, la guineu es va rendir i se’n va anar per on havia vingut i el corb mai més la va tornar a veure.
“No confiïs gaire en les guineus”.
Guillem Soler
LA GUINEU I EL CORB
Un corb s’estava tranquil·lament a la branca d’un arbre amb un tros de formatge al bec, quan una guineu la va veure i va començar a rumiar com s’ho faria per aconseguir el formatge. La guineu va anar fins el peu de l'arbre i mirant amunt va dir al corb:
-Molt bona tarda, senyor, estic en busca d’una petita mossegada del vostre valuós formatge, ja que fa tres dies que no menjo res, espero que m’ entengui si us plau, em moro de gana…
-Vinga, va, et dono això, ja que t’entenc, ja que fa molt que estic a l’atur i no guanyo res, doncs estic en la mateixa posició que tu i com que compartir és viure, aquà tens.
Gerard Valverde