Aquestes tasques ens ajudaran a ser experts en el tema per poder-lo estudiar i proposar solucions als nostres companys d'ESO.
Feu les tasques per ordre i pengeu-les al vostre diari d'aprenentatge a l'apartat de tasques, excepte els 3 productes finals de la PSA (vídeo, pòster i falca) que van a l'apartat de productes PSA finals.
Podeu triar aquests aspectes del tema per dissenyar els productes finals:
Què són les notícies falses i com ens en podem protegir? Tik-tok / Instagram / Youtube / Premsa / TV / revistes
Exemples (vídeo o premsa) de notícies falses per àmbits (salut, famosos, guerres, fenòmens naturals…).
Notícies falses i ciència (detecció, exemples, causes, consells...)
Atenció: llegiu atentament les instruccions de les activitats. Tenen més d’un apartat.
1. 1. Llegiu la descripció d’aquesta situació imaginària. Expliqueu i justifiqueu quina seria la vostra opció.
L'Eduard és un jove entusiasta de les xarxes socials i passa moltes hores navegant-hi. Un dia, es troba amb una publicació que afirma que un producte natural pot curar una malaltia greu. Aquesta informació sembla molt convincent i rep una gran quantitat de likes i comentaris positius. L'Eduard, que té un amic afectat per aquesta malaltia, està temptat de compartir la publicació perquè creu que podria ser-li útil.
En aquesta situació, l'Eduard es troba davant d'un dilema moral:
Opció 1: Investigar a fons la veracitat de la informació abans de compartir-la, cercant fonts fiables i contrastant la informació amb experts en la matèria. Això pot requerir temps i esforç per aprofundir en el tema i assegurar-se que la informació és precisa i no està basada en pseudociència o desinformació.
Opció 2: Compartir immediatament la publicació per ajudar el seu amic, sense verificar prèviament si la informació és certa o falsa. Això pot comportar el risc de difondre desinformació i posar en perill la salut i el benestar de les persones que confien en aquesta informació.
1.2. Fixeu-vos en aquests mots. Identifiqueu aquests conceptes? N’hi ha algun que no hàgiu sentit mai? Quants en sabríeu definir? Escolliu-ne tres i definiu-los amb paraules vostres, sense consultar cap font.
fake news
desinformació
bulo
deep fakes
post veritat
alfabetització mediàtica
llegir críticament
1.3. Esmenteu algun exemple de notícia falsa que hàgiu rebut o conegut. (Un famós mort, un medicament que rejoveneix, un esdeveniment misteriós, un descobriment científic fals…). Si podeu, copieu aquí l’enllaç d’alguna d’aquestes notícies falses.
Desinformació
Donar informació intencionadament manipulada al servei de certes finalitats.
Donar informació insuficient o ometre-la.
2.1. Elaboreu una definició d’almenys tres dels conceptes anteriors a partir del dos vídeos curts proposats i feu un pòster amb canva.
Visionar els primers 3 min. i a partir del min. 18:57 del vídeo "La fábrica de las mentiras"
3.1. Exploreu aquests enllaços en què trobareu exemples d’imatges falses. Fixeu-vos especialment en les informacions sobre el fotògraf Joan Fontcuberta. Citeu tres ocasions en què ha fet servir fotografies falses.
FOTOGRAFIES FALSES QUE S'HAN FET VIRALS
QUÈ ÉS EL PROJECTE SPUTNIK DE JOAN FONTCUBERTA?
VÍDEO SOBRE SPUTNIK DE JOAN FONTCUBERTA
RECULL DE NOTÍCIES FALSES A MÈDIA.CAT
3.2. Inspireu-vos en els exemples que heu vist i construïu una fotografia falsa d’algun tema relacionat amb el nostre institut.
L'ús de la intel·ligència artificial (IA) per generar desinformació ha crescut significativament en els últims anys, especialment a través de deepfakes i models generatius de text o vídeo. Aquí en teniu un exemple destacat:
Casos com aquest mostren el potencial de la IA, no només per informar i entretenir, sinó també per desinformar i manipular. Això subratlla la necessitat d'educar les persones sobre com identificar contingut fals i fomentar el desenvolupament d'eines que detectin deepfakes i altres tipus de manipulació.
4.1. Reflexiona si és correcte o no l'ús de la IA per a crear informació falsa en aquest cas. Creus que la finalitat justifica els mitjans?
4.2. Parleu sobre aquest tema amb el vostre grup i escriviu una reflexió individual al diari d'aprenentatge.
5.1. A la tasca anterior heu vist un exemple de la utilització de la IA amb l'objectiu de desinformar. En aquesta activitat, us demanem a cadascú que milloreu amb un generador d'imatges IA la notícia falsa que heu creat individualment a la tasca 3.
Recursos per a la creació d'imatges amb IA:
Ideogram: imatges creatives.
Freepik: creació i edició d'imatges.
Firefly Adobe: genera imatges a i altres efectes a partir d'imatges i prompts.
Magic Studio: edició d'imatges molt fàcil.
ChatGPT: creació d'imatges.
Aquí teniu un exemple d'imatge creada amb IA:
L’activitat inclou tallers pràctics i una demostració interactiva en què l’alumnat pot crear música amb l’artista. "La música i l’educació són eines poderoses per transformar vides", ha afirmat Shakira, que continuarà la seva gira educativa per altres centres de la província durant els propers tres mesos.
Shakira ja ha començat el seu recorregut pels instituts de Girona com a part d’un projecte que uneix música i emprenedoria. Després d’haver inspirat centenars d’alumnes en els primers centres visitats, el següent institut a rebre la cantant serà l’Institut Vall del Llémena aquest desembre.
6.1. Mireu el vídeo: https://youtu.be/hlZ71gVXMvE (Diversos youtubers repassen rumors atemporals que circulen periòdicament per les xarxes socials. A partir d’aquí, el divulgador científic i youtuber Javier Santaollala explica com internet ha impactat en la manera de com es genera la informació, com la rebem i com podem informar-nos adequadament.).
6.2. Un cop hàgiu vist el vídeo, comenteu les vostres respostes personals a les preguntes següents:
Quin tipus de missatges reps per WhatsApp?
Què fas quan reps un missatge que ha estat reenviat moltes vegades?
Alguna vegada has reenviat alguna fotografia o missatge que podia afectar negativament algun company o companya? Descriu breument el contingut del missatge o la foto.
Recordes alguna notícia falsa que hagis llegit o rebut?
Com has detectat que ho era?
Era un text que estava escrit en majúscules o tenia exclamacions de color vermell? Hi havia faltes d’ortografia? No quedava clar qui era l’autor/a?
Quines conseqüències pot tenir reenviar informació sobre els altres sense cap mena de filtre?
6.3. Després del vostre diàleg, escriviu un comentari personal individual amb les vostres conclusions.
7.1. Deu maneres de detectar notícies falses.
Torneu a visitar els vídeos curts de l’activitat 2 i visiteu els recursos de consulta del vostre tema. L’objectiu és cercar i anotar consells per identificar informacions falses.
Creeu una llista de comprovació per als companys de classe, que ajudi a detectar l’autenticitat de la informació. En aquesta llista podeu donar eines que ajudin a verificar l’autenticitat de la informació i evitar la difusió. Doneu-li forma de decàleg: 10 consells.
CONSELL: A recursos hi trobareu molts mètodes i consells per detectar notícies falses. Feu-ne la vostra selecció i redacteu-la en un ordre que us sembli útil i lògic.
7.2. Busqueu algun exemple de notícia falsa i apliqueu-hi els consells per identificar-la. Determineu-ne la falsedat o l’autenticitat.
No us perdeu aquests exemples : DETECTOR DE NOTÍCIES: VERITAT O FALS?
Winnie the Pooh, censurado en China por las comparaciones con Xi Jiping
El FIFA 24 añadirá los cánticos racistas en los estadios españoles para darle más realismo al juego
Classes per tornar a aprendre a somriure al Japó després de la mascareta
Els científics troben que el canvi climàtic dóna nou color als oceans i mars
7.3. Per acabar aquesta tasca, us proposem que descobriu si la següent notícia, on també s'utilitza una fotografia semblant a la de la tortuga de la tasca 4 per a emetre una altra informació de difusió científica, és real o falsa:
El terme conspiranoia, un neologisme que fusiona les paraules "conspiració" i "paranoia", es refereix a la tendència a interpretar determinats esdeveniments com a fruit d'una conspiració o maquinació.
Inicialment, es va començar a utilitzar amb sentit humorístic, irònic o despectiu, per referir-se a l'obsessió per les teories conspiratives quan es consideraven sense fonament, basades en dades falses. Tanmateix, el seu ús s'ha assentat en els darrers anys ja sense aquest to despectiu o humorístic.
Les teories de la conspiració continuen nodrint els mitjans i la cultura de continguts sucosos... És per això que us demanem en aquesta activitat dues coses:
8.1. Feu un llistat de les 10 conspiranoies més famoses de la història de la desinformació.
8.2. Després busqueu 5 teories conspiratives de rigorosa actualitat, que considereu com els exemples més bojos de la desinformació actual. Expliqueu amb les vostres paraules quines són, en què consisteixen i per què les heu seleccionat com a exemples de la desinformació actual. Amb quina informació actual estan relacionades i quin pot ser el motiu o la finalitat de la manipulació de cadascuna?
L'efecte Mandela, batejat amb aquest nom per la pseudocientífica Fiona Broome, és el nom amb què es coneix popularment el fenomen de confabulació compartida per diverses persones.
Llegiu les dues publicacions que apareixen a continuació i responeu de forma reflexiva les preguntes següents:
9.1. Què és exactament l'efecte Mandela i com es relaciona amb la memòria de les persones?
9.2. Quan i per què se li va donar aquest nom a un fenomen tan curiós com aquest?
9.3. Si l'existència d'uns records falsos comuns sembla un fet, podríem parlar d'una memòria falsa compartida? I com penseu que pot contribuir o afectar la desinformació digital en aquesta memòria falsa col·lectiva?
Us heu preguntat alguna vegada en quin ull porta un monòcul l'home del popular joc de taula del Monopoly? A l'ull esquerre, a l'ull dret, no en porta a cap ull? Quina és la teva impressió? Quina és la impressió dels altres companys del grup?
9.4. Ara, per acabar, us proposem una última activitat:
a) Recolliu aquest exemple d'efecte Mandela del Monopoly i cerqueu dos o tres exemples més que penseu que poden estar en l'imaginari col·lectiu dels vostres companys.
b) A continuació, prepareu una petita enquesta de 30 persones i feu el buidatge de les dades obtingudes, per tal de verificar l'existència o no de l'efecte mandela.
c) Finalment, podeu elaborar una presentació senzilla on analitzeu els resultats de les respostes obtingudes de la vostra enquesta.
