Tankes
Aquelles cordes del vent (1987) és el segon llibre de Felícia Fuster i ofereix poemes de recerca sobre la identitat, d’una identitat descomposta, multiplicada, deconstruïda. La investigació de la paraula i del so és un dels objectius que queda palès en aquest llibre i que evoluciona en els llibres posteriors fent certa la idea que la poesia és "un combat" del qual surt una cosa nova. Una revelació també per a la poeta.
El llibre està estructurat en tres parts: 'Llivant de tarda', 'Estais' i 'Nusos de sorra'. En la primera i tercera part les imatges brillants s’hi succeeixen en poemes extensos de rima lliure, però la segona, està formada per tankes, i apunta al valor que l’estrofisme japonès adquirirà en la seva obra.
QUE MOLT
El meu paisatge:
evangelis i aurores.
Tinc els armaris
plens de cants i de fulles.
Són coloms els meus ossos.
SEMPRE
Cada vegada
que mossego la vida
el cel s'aixeca.
Llunyà, es fa verd. M'estimba
per cors i per tarteres.
ALS LLIMBS
Llargues estones
ens morim. Indecisos,
als llimbs ens deixem caure.
Som daus, som ombra,
perdem el pas del viure
fugint pel dret del trànsit.
DESFETS
Amb un pes d'ombra
de l'estel on niàvem
el vol s'embulla.
Som la calç que bullia
només amb els miratges.
PER L'ESCUMA
Camino, brodo
escuma de rellotges.
Quines tisores
tallen el fil que em fila
dogalls d'aranyes blanques.
VIDRE
Si un dia em trenco
entre els teus dits de sofre,
deixa que em fongui
tot invocant la lluna
perquè el sol m'afegeixi.
NI
Ni de corretges,
ni de pell, ni del vidre
d'un altar fràgil.
Jo volia vestir-me
només de pluja tendra.
FONDA
Sobreeixidora
tendresa em vessa.
El teu cor? Porta'l,
arrela-me'l per dintre
i deixa que te'l regui.
CRIT
Absolta estranya:
arpelles del telèfon.
No, no contesto.
Em moro. A la finestra,
pardals em ressusciten.
CANÇÓ
Arc de paper!
Tonada sense lletra!
Camí descalç!
Lladre de bossa buida!
No em cridis més, que em trenco.