Haikus

L'últim llibre que va publicar Felícia Fuster, Postals no escrites (2001), va tenir un llarg procés d’elaboració i està integrat exclusivament per haikus, amb els quals Fuster va aconseguir una expressió nova. La seva proposta no era adaptar l’estrofa a la mentalitat occidental, com ocorre habitualment en les tradicions europees, sinó transformar el pensament occidental i tractar amb igualtat la paraula i el silenci, el buit i el ple en la pàgina en blanc.

L'obra recull dos viatges: el real a la cultura i el paisatge nipons i l’interior i personal. Es va publicar amb una carta-pròleg d’Albert Ràfols-Casamada que els defineix com "poemes concentrats, semblant al mercuri, que és dens però àgil" i en remarca "els mots tallants", els versos "fets de fragments, d’estelles, de guspires".

Aquests són alguns dels haikus que inclou:

Pòrtic

Del Japó i de l'infern ratllat